Àpats de Nadal per quedar bé

En aquestes setmanes abans de Nadal és quan se celebren més àpats grupals amb diferents, col·lectius, entitats o amics que et pots trobar al Whatsapp. Des de companys de classe d’anglès, dibuix o ceràmica, fins a departaments d’empreses públiques i privades i el que faci falta, però aquest esperit consumista que ens mostra el camí aconsella fer algun tipus de trobada al voltant d’una taula abans del canvi d’any.

Els més agosarats prefereixen anar de sopar i després fins que el cos aguanti en alguna discoteca o bar depèn de la resistència i la paciència de cadascú. Els més formals i educats acostumen a optar per un dinar a una hora prudencial amb una petita o llarga sobretaula segons l’animació i empatia dels comensals.

Llavors per si es vol donar una mica d’alegria i color a tot plegat toca fer algun tipus de joc o regal com l’amic invisible que aquest dies és quan agafa més rellevància al llarg de l’any. Depèn de moltes raons i dels límits imposats als assistents la cosa pot derivar a un regal realment útil o simplement alguna cosa sense solta ni volta per arrencar un somriure.

Això és una mena d’assaig general de tot plegat d’unes festes que es perllongaran fins el primer cap de setmana de gener,  per després deixar-nos al principi de les portes del desert que comença al gener i no saps mai quan acaba, potser alguns ja ho tindran resolt per Carnaval i altres ho hauran de perllongar fins després de Setmana Santa.

Hi ha àpats de Nadal que hi vas perquè hi ha bon rotllo i la veritat és que t’ho passes bé. En tots els col·lectius a l’igual que el gall i el que no sap mai que fer sempre hi ha personatges tan importants com l’especialista amb acudits amb accent andalús i el que sempre li passen coses surrealistes que no té inconvenient en compartir a taula amb altres persones.

Depèn d’on vagi  a consumar la menjada comunitària pots saber en quina divisió jugues. Alguns que són de classe alta sempre busquen el lloc més sibarita on potser després has d’anar a un bar a menjar un entrepà de pernil per domesticar el cuc que portes dins. Aquí sempre si has d’anar perquè el que interessa és l’aparença i s’ha de quedar bé. Després ja ho acabaràs arreglant amb el banc o algú tindrà menys regals, però s’ha de començar amb bon peu.

Després estan els que busquen un menú de bar de persones dedicades al món de la construcció i no són precisament arquitectes. En aquest punt pots demanar vi de la casa i per un preu mòdic pots acabar molt més content que amb un altra proposta amb el doble o triple de pressupost.

Els de menys recursos, doncs ho tenen molt fàcil perquè cadascú porta una cosa de casa i també la veritat és que si hi ha bona harmonia la cosa pot acabar molt bé. Corres el perill que en aquestes trobades, cadascú expliqui la recepta de cada cosa que ha portat i si ho apuntes tot a l’arribar a casa tens feina en ordenar els apunts d’aquesta cita de baix cost.

Aquests dies de Nadal és quan encara sembla que està viva la paga doble, que és un dels elements com els acomodadors de cinema en vies d’extinció.  Aquest element, per als afortunats que encara la tinguin, és una gran ajuda per fer front a tot aquest mes i una mica més en què el Nadal i el seu esperit s’apropia de les nostres targetes de dèbit primer i després les de crèdit.

Aquestes són les històries puntuals que moltes persones tenen ja marcades en el seu calendari del google des d’unes setmanes abans. A vegades hi ha coincidències en aquest programa de a taula, però sempre tenen alguna excusa per escollir on millor et sents. Algunes propostes d’aquest tipus d’àpat per correu acaben sense resposta per part de cap dels convidats. Llavors alguna cosa passa. Aquest és una alarma col·lectiva que s’ha de corregir per altres vies.