Defensant els drets

El fet de pertànyer a una societat comporta unes obligacions, però alhora implica també disposar d’uns drets: drets individuals i drets socials. Aquests, els socials, són els que es veuen cada vegada més amenaçats.

Hi ha dos grups de drets socials. Els del primer queden relligats a la disponibilitat pressupostària per part de l’estat: és el cas de l’ocupació o l’habitatge, però cal que l’estat els reconegui i garanteixi perquè són fonamentals per a l’autonomia i la igualtat de les persones. Es tracta de conquestes socials pendents però urgents de plantejar amb convenciment i exigència: durant els últims anys, anomenats de la “recuperació econòmica”, la pobresa i la desigualtat s’han incrementat. Això dificulta que bona part de la població gaudeixi d’una vida digna, que és el punt central de tots els drets humans.

Els del segon disposen d’un reconeixement social i polític, com pot ser la salut, les pensions o l’educació, i formen una part important de l’estat del benestar. La societat civil ha de ser defensora dels drets socials ja reconeguts i exigent en la seva aplicació: que una llei ho estableixi no vol dir que realment s’apliquin. En aquests moments l'exigència pren ple sentit: des del mes d’agost de 2011, la Constitució indica que el retorn del deute extern espanyol té prioritat respecte als drets socials, els ja conquerits i, no cal dir-ho, els que encara estan pendents (article 135 de la Constitució).

Iai@flautes Garraf i Marea Pensionista del Garraf treballem per conquerir aquests drets pendents i per preservar els ja establerts, tots, però actualment ens centrem les pensions. La gent gran és un col·lectiu sovint feble davant el poder de l'administració. Quan defensem els seus drets ho fem amb sentit social, és a dir, amb el convenciment que una bona defensa del dret a tenir una pensió digna i suficient és, alhora, la millor manera de fonamentar fermament els drets futurs, de tothom, de la gent gran, dels no tan grans i dels joves.

Vivim moments de neoliberalisme, moments en que l’especulació privada tendeix a ocupar interessadament aquells terrenys que corresponen als drets socials. Tenim clar que la nostra opció és defensar aquests drets per a tothom i en igualtat de condicions i que, per tant, l’única manera de garantir-ho és preservant el seu caràcter públic integral. Els poders fàctics -banca, asseguradores,...- ja fa anys que han triat la seva solució per a les pensions públiques: que cedeixin el lloc a un pla de pensions privat perquè no són sostenibles.

Aquesta afirmació no és certa, o ho és únicament per motius polítics.

- Per què diners que són de Pensions acaben beneficiant a altres persones o grups que no són pensionistes?

- Per què es destinen uns 3.000 M anuals a desgravar les pensions privades si diuen que no n’hi ha 2.500 per a les públiques?

- Per què es perden 7.000 M cada any per la fiscalitat tova que s’aplica a les grans fortunes? I són únicament alguns exemples...

Tenim clara la nostra postura, la nostra demanda en vers l’administració i la necessitat de seguir mantenint les mobilitzacions i la pressió tant con es pugui, governi qui governi.

No és suficient l’actualització segons l’IPC, cal recuperar el què s’ha perdut des de 2011 fins ara, derogar el factor de sostenibilitat, establir una pensió mínima de 1.080 euros, com recomana la Carta Social Europea, reduir fins a eliminar de les pensions l’esquerda de gènere (37,4%), derogar els aspectes negatius de la reforma de la Llei de Pensions de 2011, garantir el Sistema de Pensions mitjançant els Pressupostos Generals de l’Estat, donar rang constitucional al dret a una pensió digna i suficient.

Per aconseguir-ho caldria una reforma integral del sistema de Seguretat Social (Pacte de Toledo inclòs), de la reforma laboral i del sistema fiscal espanyol. L’estat ha de fer una aposta decidida pels drets socials en lloc de fer costat a la banca i a les asseguradores en la seva pretensió de controlar les pensions mitjançant una pòlissa privada.

La nostra força, la de la societat civil, és la nostra unitat en la demanda, en l’exigència i en la lluita per assolir els objectius. És per això que voldríem fer-vos arribar la demanda de col·laboració: el dissabte 15 de desembre, a diferents ciutats de l’estat hi haurà manifestacions en defensa dels drets socials i, especialment, el de tenir una pensió digna i suficient (el que diu la Constitució). Tots i totes volem beneficiar-nos dels drets però cal, alhora, estar disposats a defensar-los, i fer-ho des de la unitat i amb la màxima participació. Dissabte 15 de desembre, a Barcelona, tens l'oportunitat de defensar els teus drets i de donar més solidesa als drets de fills i néts. Recorda, a les 11 hores a la plaça Urquinaona.