Una investidura on Vilanova i la Geltrú no és prioritària

A les darreres eleccions municipals gairebé 8.000 vilanovins i vilanovines van donar-nos la seva confiança, fent que tornéssim a ser, 12 anys desprès, la primera força política a Vilanova i la Geltrú, un vot que sobretot ens refermava en allò que vam explicar durant tota la campanya, que calia obrir un nou temps polític a la ciutat, superar la política de blocs i de paràlisi institucional, i dedicar-nos única i exclusivament a Vilanova i la Geltrú.

Un resultat que deixa clar diversos missatges: el primer de tots és que la ciutadania no ha atorgat la majoria absoluta a cap de les candidatures, per tant, encomanava als seus responsables poder arribar a acords. Tot i això, com a primera força política, se’ns ha exclòs i se’ns ha aplicat un “cordó sanitari”, en paraules que ha formulat el partit que avui ostenta l’alcaldia.

ERC, CUP i JuntsxCat signaven a última hora de dissabte, abans del Ple d’investidura, un acord obscur, del que ni van explicar el contingut públicament durant el Ple. Un acord que només conté un únic projecte que els uneix i que ha sigut l’estratègia d’ERC les darreres setmanes: tot per la cadira. Aconseguir l’alcaldia, amb pressions, coaccions i amenaces als tres regidors de Juntsxcat, a qualsevol preu encara que això comporti paralitzar la ciutat. I ho fan de la mà dels dos partits perdedors de les eleccions.

Cap autocrítica ni cap esmena per part de la CUP ni de JuntsxCat de la pèrdua de regidors i de vots que han tingut al seu projecte.  Especialment JuntsxCat, que el dia abans la seva assemblea va rebutjar el pacte si no comportava un acord de govern. En un matí, aquesta força política ha dilapidat els seus 8 anys de govern. De ser la primera força política a la ciutat, amb 9 regidors, a convertir-se en la crossa d’un pacte que tenia com a únic projecte impedir a qualsevol preu que el PSC governés. Confirmen una estratègia erràtica a nivell municipal que els durà a ser una força irrellevant al llarg del mandat, ben diferent del que ha passat a Vilafranca del Penedès, a on JuntsxCat torna a guanyar les eleccions i revalida l’estabilitat de la ciutat amb un acord amb el PSC, i més, quan és públic com ha acabat el passat mandat JuntsxCat i ERC: un govern de dos partits que ni es dirigien la paraula.

A Vilanova i la Geltrú, doncs es confirma una política de blocs, mentre que a altres indrets del país, les mateixes forces que aquí exclouen seure a parlar amb el PSC, signen acords de govern i d’investidura. Així el PSC ha arribat a acords amb ERC, JuntsxCat o fins i tot la CUP a Figueres, Sant Cugat, Platja d’Aro, Castelldefels, Tàrrega, Cervera, Calella... i una llarga llista, a on es demostra que quan es posa la ciutat per sobre del sectarisme de partits, és possible trobar l’entesa.

Així, avui ERC ostenta l’alcaldia amb una majoria que haurà de mantenir al llarg de tot el mandat, gràcies a la CUP i JuntsxCat, un pacte de partits que fins al moment, han tingut posicionaments absolutament contraris en aspectes com l’urbanisme, la promoció econòmica, la gestió dels serveis públics, entre altres. Per això s’obre ara un període de paràlisi i inestabilitat, ja que aquesta mateixa majoria haurà d’assegurar-se posar-se d’acord en temes a on els darrers 4 anys no ho han fet. El cordó sanitari que han practicat al PSC suposa doncs, excloure’ns de qualsevol acord. Per això des d’avui, amb una oposició contundent i fiscalitzadora, treballant com  a única alternativa política a Vilanova i la Geltrú, per defensar els interessos de tota la ciutat.

Vilanova i la Geltrú es mereixia obrir una nova etapa política, que situés el diàleg i l’entesa com  a elements per a fer avançar la ciutat davant dels reptes i problemes que té, i no un pacte per assolir la cadira a qualsevol preu.