-
Tribuna
-
Kevin Prados
- El Vendrell
- 20-08-2019 14:23
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Elaborant una llista d'arguments per defensar la necessitat que El Vendrell cuidi i mantingui un festival com el Festiuet, m'ha vingut al cap l'excel·lent assaig de Max Weber "L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme". En aquest assaig, escrit sobre el 1905, Max Weber defensa que hi ha una diferència crucial en l'ètica del treball entre els protestants i els catòlics. Aquesta diferència té a veure amb el perdó i la salvació: mentre que l'acumulació de riquesa és punible a ulls del catolicisme, és un senyal de la salvació a ulls del protestantisme. És a dir, els protestants han de treballar de valent i acumular riquesa per obtenir la salvació, mentre que els catòlics han de viure humilment, gairebé sense res. En tenen prou amb el perdó diví, ja que el Déu catòlic sempre perdona, facis el que facis.
Estudis posteriors d'aquesta obra magna han establert aquí l'origen de la diferència entre la manera de viure del nord i la del sud d'Europa. Com no havien de ser els del nord més seriosos, treballadors, responsables i cívics, si a diferència de nosaltres s'estan jugant la salvació! És a dir, aquí podem viure més relaxats, ja que, si pequem, podem confessar-nos perquè el Déu catòlic sempre perdona.
He començat així perquè em costa argumentar perquè és tan bo tenir un festival com aquest. Prejudicis morals, que tenen a veure (sí) amb la nostra cultura. Divertir-se s'identifica, gairebé sempre, amb no estar fent alguna cosa bé, amb estar pecant. Però és, al mateix temps, essència crucial de la nostra filosofia de vida: carpe diem, tempus fugit, i aquestes coses.
Vull dir que, superada la barrera moral de buscar punts negatius en divertir-se, és molt bo tenir un festival com aquest. Perquè vivim en un tros de món on el més habitual és treballar vuit hores diàries durant bastants dies a la setmana per cobrar un sou que et permeti viure bé. I escoltar música en directe, de la qualitat que l'hem escoltat, en un entorn com la platja de Coma-ruga en ple mes d'agost, amb un perfil de públic tan cívic i respectuós, a mi, que em perdonin, és viure bé. Malgrat que això ja em sembla una argumentació suficient, continuo.
Capitalitat de comarca, promoció local i apostar per la cultura
Estem cansats de defensar que El Vendrell ha de ser un lloc on s'aposti per la cultura, perquè som terra d'artistes. Bé, doncs ho hem fet. El Festiuet va lluir un cartell d'alta qualitat que va fer les delícies del públic, amb una infraestructura tècnica destacable. No sé si heu anat a gaires festivals, però la posada en escena, l'escenari i, sobretot, el so, van ser més que excel·lents. Un espectacle brillantment executat pels promotors i organitzadors, als que hem d'agrair-los la seva confiança i donar-nos l'oportunitat de gaudir a la nostra vila d'aquest festival.
Estem cansats de defensar que El Vendrell ha d'exercir de capital de comarca. Bé, doncs ho hem fet. Hem portat un festival de molta qualitat del qual han gaudit vendrellencs i no vendrellencs. Històricament ens hem queixat d'haver de desplaçar-nos per gaudir d'espectacles d'aquest tipus. Ja no. I permeteu-me afegir que hi ha incomptables bons espectacles d'una altra índole a la nostra vila que també s'organitzen de manera brillant. Per exemple, el Festival Internacional de Música Pau Casals (FIMPC). 39 anys portant artistes de nivell mundial, i a més, des de ja fa tres anys, ha sabut reinventar-se i adaptar-se als nous temps. El Festiuet no ha d'eclipsar les altres coses, més aviat suma i molt.
Estem cansats, també, de defensar que El Vendrell ha d'apostar per la promoció econòmica a través de la cultura. Gràcies al Festiuet, fins a les nostres platges s'ha desplaçat un gran nombre de persones que han contribuït econòmicament entre els comerços locals durant dos dies. A més, i demostrant que la por que fossin quelcom similar a una horda era injustificat, han cuidat del nostre entorn i del nostre espai públic. Un 10 per a la gent que ha vingut fins aquí i que ha demostrat que es pot ajuntar tothom sense que passi res quan la gent que s'ajunta és cívica, responsable i respectuosa. Que tornin!
Les dates, l'aparcament i el reflex
S'ha parlat molt de les dates, i potser sí que s'han de canviar. Però és molt complicat arribar ara els últims i muntar un festival que ha de competir amb altres que es fan arreu del país muntant-lo quan a nosaltres ens vagi bé, ja que hi ha un calendari de festivals en el qual t'has d'ubicar. Els organitzadors del Festiuet han sabut fer-ho i nosaltres, sàviament, els hi hem fet cas.
També feia por ajuntar aquest festival i el turisme que arriba a l'agost a les nostres platges. Repeteixo: es tracta del tipus de gent que vingui, no de la quantitat. La gent que va acampar no va perjudicar la vida dels turistes clàssics o dels veïns de Coma-ruga. Es va poder aparcar perquè es va fer una gran promoció del transport públic i estem ben comunicats. Quantes vegades heu escoltat això que estem ubicats en una zona privilegiada i cal explotar-ho? Doncs aquí ho teniu. És cert que sí que hi va haver una mica de col·lapse al principi, sobretot amb la gent que havia d'acampar, però no podia ser tot perfecte no? Calma, ja veureu com l'any que ve això no passa. I afegeixo... sabeu que el Festiuet ha posat a disposició de tothom una bústia de queixes i suggerències? Doncs arran d'això s'han denunciat comportaments masclistes dels treballadors de les barres i s'està identificant els autors perquè no treballin més al festival. En aquest sentit també cal destacar la feina amb el punt lila muntat per les entitats feministes de La Malva i La Ruda. De 10!
Per acabar volia parlar del reflex. Què dius? M'explico. Quan ens mirem en un mirall i ens veiem guapos ens agradem, ens alegrem, ens omplim d'energia i el dia ens va millor. Quan a la nostra vila s'organitza una cosa així amb èxit i obtenim bones crítiques i agraïments d'altres llocs i de la mateixa organització del Festiuet, ens veiem guapos com a poble, com a col·lectiu. Això ens ajuda a creure més en nosaltres mateixos i en la nostra capacitat de millorar dia a dia. I això és bo, molt bo. El Festiuet ha estat un conjunt de vestidures amb les quals tots ens hem vist preciosos, sorprenentment preciosos. Contra cert sector que només sap destacar el que és negatiu... no teniu ganes de continuar organitzant coses? De deixar que vinguin aquí a organitzar coses d'aquesta qualitat gent amb idees, amb coneixements i amb ètica? De donar suport a esdeveniments així perquè vingui gent que després marxarà parlant bé de nosaltres. Segur que sí. I també es tracta d'això. Que ens serveixi per continuar, innovar i no parar. Som capaços d'això i de molt més.
Més informació
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!