Onze d'agost

Són menys de dos quarts de deu del matí. És diumenge, onze d’agost...

A l’Aiguadolç no hi ha gaire gent. Creuo la sorra per saludar diferents amic i coneguts que han matinat més que no jo. Tocant al talús que separa la platja del camí que va a la Punta de Santa Llúcia, a la zona vedada per possibles despreniments de pedres, hi ha una tenda de campanya. M’hi apropo.

- Bon dia, perdoneu, però hauríeu de recollir la tenda: no es pot acampar a la platja i, a més a més, esteu a la zona on poden haver-hi enderrocs.

La resposta és positiva. Una noia somrient em diu que ara recullen. Marxo, però miro l’hora.

Veig, de lluny, que arrosseguen la tenda més enllà de la zona vedada i que estenen les tovalloles a la sorra. M’hi torno a apropar.

- Suposo que no he sabut explicar-me, no podeu tenir la tenda plantada a la sorra. Recolliu-la i fruïu de la platja.

Ara la resposta del company de la noia és diferent, no en té res d’amabilitat.

- Però, tu qui ets per dir-nos si hem de recollir o no la tenda? Què n’has de fer?

- En primer lloc sóc un ciutadà de Vilanova, i em sembla important que la normativa municipal es respecti, i l’article 16 de l’ordenança municipal prohibeix acampar. A l’entrada de la platja ho heu pogut veure.

En segon lloc sóc un usuari de la platja i com a tal vull preservar el caràcter naturista de l’espai, i una tenda a la sorra no compleix aquest caràcter naturista.

En tercer lloc formo part de la Junta de l’ANPA, l’associació creada per preservar la platja, i per tant he i vull defensar el dret de tots els usuaris de disposar d’aquest espai naturista sense res que el pugui degradar.

- I si no volem marxar?

- Cap problema, la vostra opinió i la meva serien discrepants. Caldria cercar el criteri d’alguna persona que pugui donar o no la raó. Cal trucar a la Policia Municipal?

Em miren incrèduls. - Ho faries?

- Preferiria evitar-ho, però si cal, puc fer-ho.

M’allunyo altra vegada, mentre torno a mirar l’hora. Veig que no marxen, tot el contrari, s’instal·len encara més. M’hi apropo, ara amb el mòbil a la mà. Mentre camini poso en pantalla el número de la Policia Municipal.

- Qui truca, vosaltres o jo?- dic mostrant la pantalla.

La resposta és sense paraules, amb una mirada d’aquelles que al Suprem es van qualificar d’amenaça violenta. Recullen la tenda i marxen. Millor... Han passat deu minuts.

A mesura que els usuaris entren a l’Aiguadolç, els dono informació sobre el caràcter nudista d’aquesta platja i de la desproporció que hi ha entre les platges urbanes de Vilanova i l’espai reservat pels nudistes. En general, bona rebuda.

Veig un home que ve cap a mi des de la platja veïna, la de Sant Gervasi.

- Hauria d’estar prohibit- diu seriós.

- Estar amb banyador a una platja nudista?

- Jo he educat el meu fill en la privadesa, i mostrar algunes parts del cos, és inconvenient. Ni que sigui de lluny no ha de veure aquest espectacle!

- A Vilanova hi ha 3.500 metres de platja urbana, únicament aquests 150 són considerats nudistes. No teniu prou espai? Jo, a la meva filla, l’he educat en el respecte, no en la privadesa.

- Jo també l’he educat en el respecte, en el respecte integral, i per respecte no hauríeu d’anar nus.

- Això d’integral... si hi ha zones que dius que són inconvenients...

- Així haurem de marxar a una altra zona de la platja de Sant Gervasi si no vull que vegi l’espectacle que oferiu?

- No és cap espectacle, tot el contrari. És important acceptar el propi cos tal i com és perquè facilita acceptar el cos dels altres i, a més a més, propicia acceptar la persona integral. Ara, si creus que t’has d’apartar de l’Aiguadolç, com tu creguis.

L’home marxa.

- Em permets un darrer comentari?

L’home s’atura i es gira.

- T’agraeixo que hagis sabut discrepar educadament, no sempre és possible.

Torna a girar-se i marxa. Jo segueixo informant als nous usuaris que entren a la platja.

- Perdona, bon dia, si em permets et donaria informació sobre la platja nudista a la que entres...