Una nova oportunitat per a un Pacte de Ciutat a Vilanova i la Geltrú

En el context de la crisi sanitària, econòmica i social creada pel COVID-19, algunes grans ciutats com Terrassa, Rubí, L’Hospitalet, Sabadell, Vilafranca o Sta. Coloma de Gramenet, o la mateixa Barcelona, han aprovat, normalment per unanimitat, un Pacte de Ciutat. És aquest un espai, on participen totes les formacions polítiques i sindicats, a més d'un ampli ventall d'entitats (econòmiques, socials, esportives, culturals, etc.), per tal de posar les bases de la recuperació social i econòmica als nostres municipis. Si a totes aquestes ciutats ha estat possible arribar a un pacte d’aquesta mena, ¿per què no a la nostra, per què no a Vilanova i la Geltrú?

Bé, el passat 4 de maig, el Ple de l’Ajuntament, comandat per la majoria ERC-JxCAT-CUP va decidir tombar la proposta de Pacte de Ciutat que defensava el PSC. A grans trets, el pretext va ser que ells, els regidors del govern, ja estaven treballant per la seva banda, i que ara un acord com aquest no era necessari. Aquestes coses poden sorprendre, sobretot perquè passen en una ciutat que està patint (i patirà, per desgràcia) greus problemes socioeconòmics i sanitaris que no cal que enumerem perquè tots els sabem o intuïm. Per no parlar del que està passant ara mateix a la residència d’ Els Josepets, de gestió municipal, amb la meitat dels avis infectats pel virus.

Tots som conscients que ningú estava preparat per fer front a una pandèmia mundial que ha deixat més de 130 morts a tot el Garraf. Qualsevol govern hauria tingut errors derivats de la improvisació o de la manca d’experiència: això és justificable. Tanmateix, el que no es pot consentir és que arribats al moment actual, tan i tan greu, el govern vilanoví continuï defugint d’un diàleg sincer i complet amb els grups de l'oposició, i que es negui a subscriure acords d’unitat, amb la participació conjunta de tots els partits polítics de la ciutat, d'agents econòmics i socials, d'entitats de l'àmbit veïnal, i tantes altres que poden dir la seva en pensar la ciutat post-covid. En el fons, i això és molt trist, el govern actual no és capaç de creure que l’oposició -en aquest cas el PSC-, actuï amb lleialtat i vulgui col·laborar en la reconstrucció post-Covid. Potser perquè ells, en la seva situació, no ho farien, o els hi costaria moltíssim més.

Crec que el govern s’equivoca rotundament amb aquesta estratègia, que en realitat no em preocuparia tant si no fos perquè ens acabarà afectat a tots els ciutadans. Per això m’agradaria demanar a l’Ajuntament que reconsideri la proposta de Pacte de Ciutat, amb les seves modificacions, si s’escauen. Aquest pacte no serà cap panacea, no solucionarà tots els nostres problemes, això és evident, però estic ben segur que la ciutadania, els agents econòmics i socials i el teixit cultural agrairan que, per un cop, els partits adoptin comportaments responsables, que en aquest cas passen per deixar les diferències a un costat i actuar coordinats i unint forces contra el virus i les seves conseqüències.

Marc Rodríguez-Madrid, estudiant i militant del PSC-JSC