Una forma diferent de viure el confinament

Potser no són les vuit de la tarda, i tampoc ho faré en forma d’aplaudiments. Però voldria dedicar unes paraules d’agraïment com a sanitària a tots aquells que ens heu fet més fàcil la situació viscuda.

Em dic Ana González de Luna i sóc metgessa resident de Geriatria del Consorci Sanitari Alt Penedès Garraf (CSAPG). Ja fa una setmana que vaig tornar a casa després de quasi mes i mig vivint a l’Hotel Desitges.

En el meu cas, tot va començar el 29 de Març, gràcies a la iniciativa duta a terme pel CSAPG i l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, després de viure en primera persona com els ingressos per coronavirus no cessaven i al risc al qual exposava a la meva família després de cada jornada laboral.

Allà he pogut conviure amb altres sanitaris i personal de l’hotel els quals poc a poc es van anar convertint en una família per a mi. No només perquè podíem parlar de les nostres experiències viscudes del dia a dia com a via per canalitzar la nostra incertesa, si no també per totes les facilitats que ens van oferir per a que ens sentíssim com a casa.

Se que aquesta experiència no l’oblidarem cap de nosaltres i que tot i que encara no sabem quin dia tornarà tot a la “normalitat”, el que sí tinc segur és que he sortit més forta de tot el que he viscut i de com persones que abans eren desconegudes per a mi ara passaran a formar part d’una etapa que recordaré amb molt d’afecte.