La pandèmia de la COVID-19 ha tret el millor de la societat

Milers i milers de persones en primera línia per fer front a aquesta crisi sanitària, ens han mostrat la immensa capacitat que tenim com éssers humans de dedicar-nos a les persones que més necessiten la nostra solidaritat i dedicació. Fa anys que no es posava en evidència la importància de pertànyer a una comunitat humana.

També hem de valorar els esforços que estan fent totes les institucions i els seus representants polítics: a ningú se'l pot escapar que són temps molt difícils per estar al capdavant de qualsevol institució i formar part de qualsevol govern. Mai agrairem suficientment els esforços que, des de molts àmbits, tantes persones estan fent per gestionar la dificilíssima situació sanitària, econòmica i social que ha ofert la COVID-19.

En aquests moments la política ha de tenir mirada llarga i una gran capacitat d'empatia perquè és impossible fer-ho tot bé, no cometre errors i no donar, a vegades, la sensació que s'improvisa.

Que totes les Alcaldesses i Alcaldes del Baix Penedès estiguin molt preocupats per la situació actual i encara més pel que vindrà en els mesos vinents, demostra la seva gran implicació amb els seus ciutadans i ciutadanes.

Que en un document hagin expressat la seva preocupació pel futur pròxim de l'educació a la nostra comarca només es pot valorar positivament.

Tenim un repte majúscul com societat: Garantir en el pròxim curs escolar la salut dels nostres fills i filles, de la comunitat educativa i vetllar per la qualitat de l'ensenyament fent tots els esforços possibles, perquè la bretxa existent avui en la societat no només no s'allargui, ans al contrari disminueixi la segregació escolar. El risc que es profunditzi la segregació escolar és evident per tothom.

No podem tenir classes massificades perquè són un risc per la salut dels nostres infants i dels docents. Hem de trobar solucions per trobar nous espais i és impossible que la Generalitat ni cap Administració pugui trobar aquests espais sense el concurs de les altres administracions, singularment els Ajuntaments. L'alternativa és que els nostres infants vagin a classe en setmanes alternes i s'utilitzin les eines tecnològiques amb el que comporta d'inversió i conciliació de la vida familiar i laboral.

Davant d'una crisi excepcional calen respostes excepcionals on no valen les "fronteres" de les competències administratives. Des dels ajuntaments podem exigir al Departament d'Educació de la Generalitat que exerceixi les seves competències, però tots sabem que els recursos econòmics no són infinits i que només la suma de totes les administracions podran garantir la seguretat dels nostres fills i filles i el seu dret a un ensenyament de qualitat.

Les competències no impedeixen ajudar i participar conjuntament per resoldre les problemàtiques que tindrem en el pròxim curs escolar. Els ajuntaments no poden pensar que només exigint es resoldran els problemes, ells també hauran de saber prioritzar on aboquen els recursos municipals. Al Baix Penedès s’ha demostrat que hi ha un consens generalitzat perquè les polítiques socials, de salut, educació i ocupació siguin els eixos principals pels anys vinents davant la crisi que estem patint i patirem. És per tot això que s’ha de fer un esforç conjunt entre Generalitat, Diputació, Consell Comarcal i Ajuntaments per crear un gran pacte perquè totes les administracions aboquin el màxim de recursos possibles per garantir la salut i la qualitat de l’ensenyament en el pròxim curs escolar. I cap ajuntament es podrà justificar dient que no pot trobar recursos per ajudar en aquest repte: al final és una qüestió de prioritats.

No són temps per assenyalar i intentar culpabilitzar una administració en concret. La salut, la qualitat de l’ensenyament i la cohesió social es mereixen sumar tots els recursos possibles per part de totes les administracions. La resta són polèmiques innecessàries.