L’entorn de l’Autòdrom de Terramar i el seu passat històric

Certament, sobre l'Autòdrom de Terramar s'ha escrit molt; des de la modernitat, la innovació tècnica i el glamour que va portar al Sitges dels anys 1920 fins al seu ràpid fracàs i el seu decadent oblit que fins i tot va inspirar una novel·la d'aventures infantil: L'autòdrom d'Octavio Botana, publicada l'any 2010. Els darrers dies l'Autòdrom ha tornat a ser protagonista a la premsa pel desmesurat projecte urbanístic que planteja una empresa privada; volen convertir el circuit i el seu entorn en un desaforat complex hoteler, turístic i esportiu, dedicat al món del cavall. En cas de realitzar-se aquest projecte tal com planteja l'empresa promotora, no només afectaria l'interior de l'anella del circuit, sinó que el seu àmbit d'afectacions sobrepassaria aquesta i afectaria pràcticament a bona part del fondo entre el bosc de Can Baró i el bosc de Can Bruguera.

Aquest fondo és un corredor biològic que té una gran riquesa mediambiental, històrica i arqueològica, és a dir, el lloc no només té un interès patrimonial per ser la ubicació de l'Autòdrom sinó que aquest té un interès propi per les condicions úniques de conservació del seu patrimoni natural i històric que romanen relativament poc alterades a una comarca altament urbanitzada com és el Garraf i més tenint en compte la voraç velocitat amb la que creix la trama urbana de Sitges a cavall de l'especulació més galopant.

Hem d'entendre que els fondos són un accident geogràfic característic del paisatge càrstic del Garraf doncs es tracta de valls poc profundes encaixades en terrenys calcaris. Aquestes valls han servit des d'antic, juntament amb les rieres, com a elements de comunicació i vertebració del territori alhora que es dedicaven a l'agricultura i servien de lloc de pas pels ramats. Sense anar més lluny, l'exemple de fondo com espai que vertebra una via de comunicació antiga el trobem al fondo de Can Girona, a només 300 metres al sud-oest de l'Autòdrom, on podem trepitjar part de l'antic camí reial de Vilanova a Barcelona. Les reminiscències del passat ramader les trobem uns pocs metres al sud-est de l'Autòdrom, a l'antiga carrerada de Jafre que ja emprava la riera de Ribes com a corredor biològic pels ramats i si ens fixem en la toponímia, Can Baró de la Cabreta seria un exemple paradigmàtic del passat ramader a la zona.

Al fondo situat entre el bosc de Can Baró i el bosc de Can Bruguera hi trobem un paisatge agrícola mil·lenari vinculat a la vinya. Destaquen un conjunt de masies catalogades com a Béns Culturals d'Interès Local com Can Bruguera, Can Baró de la Cabreta, el Clot dels Frares, el Clot d'en Sidós i el Maset d'en Lleó; les tres primeres tenen torres de defensa catalogades com a Béns Culturals d'Interès Nacional. Del poblament antic a la zona ja en tenim notícies a través del jaciment arqueològic de Can Baró de la Cabreta i que s'ha identificat com una possible vil·la romana.

No oblidem, a més, la importància del passat en la formació del paisatge i en la creació del subjecte col·lectiu. Tot i que hem parlat del fondo on és l'Autòdrom de Terramar, hem d'alçar la vista i veurem que està inserit en una cruïlla natural a tocar de Els Colls-Miralpeix, la riera de Ribes i la plana de Sitges o el que és el mateix, entre un eix de comunicació longitudinal paral·lel a la costa i un eix transversal costa-interior a través de la riera de Ribes. L'arqueologia ens parla d'aquesta importància; a la dècada de 1950 es troba un fragment de mandíbula de Neandertal a la Cova del Gegant de fa cinquanta-cinc mil anys. De la mateixa cova, el darrer any, s'ha publicat un estudi de la Universitat de Barcelona on es documenta per primer cop a Catalunya durant la prehistòria la presència de restes de linx ibèric. Encara més, l'any 2017 l'arqueòleg Joan Garcia Targa va excavar un conjunt de tombes d'època romana a tocar de l'antiga discoteca Atlàntida. Què tenen en comú aquestes tres troballes? Doncs que el lloc de pas més probable de comunicació de Els Colls-Miralpeix amb l'interior de la comarca és, precisament, el corredor biològic format per la riera de Ribes i el fondo on està situat l'Autòdrom. Hom pot pensar que els neandertals, els linx o fins i tot els romans, que es caracteritzaven per enterrar els seus difunts fora de les ciutats i prop de vies de comunicació, haurien escollit aquesta zona si no fos un lloc de pas natural? Per què, ja d'època medieval, entre Els Colls-Miralpeix i Les Torres ens trobem ni més ni menys que amb un seguit d'estructures defensives com el castell de Miralpeix i la torre de la Quadra de Miralpeix, les torres del Clot dels Frares, Can Bruguera i Can Baró de la Cabreta? Per què en un radi de 3 km trobem fins a 4 ermites; Mare de Déu de Gràcia, Santa Bàrbara, el Vinyet i la desapareguda dedicada a Sant Onofre?

La resposta és que aquesta zona habitada i agrícola des d'antic ha format part d'una xarxa de poblament rural dispers que es vinculava moltíssim amb el seu territori. Posi’s d'exemple aquests fragments dels goigs de la Mare de Déu de Gràcia: Des de lo alt d'esta muntanya, /de la marina de Sitges /logren gràcies positives /la gent veïna i estranya, /que humilment en la peanya /imploren de vostre altar... Obreu sempre meravelles /en esta ermita sagrada: /per això sou visitada /de Vilanova i Cubelles, /Sitges, Ribes i Canyelles /també vos venen a honrar.

La història de la comarca no es pot entendre sense la seva vinculació al món rural. Els Colls-Miralpeix són una extensió natural del Massís del Garraf tant com ho són històricament del poblament urbà de Sitges, de Sant Pere de Ribes i de Vilanova i la Geltrú; en tant que connectats amb la seva ruralitat, formen una part molt important del subjecte històric local. A Barcelona ciutat, per exemple, ja fa temps que es va optar per considerar tota la capital com a jaciment arqueològic únic, doncs les diferents troballes expliquen la història de la ciutat. No podem tractar els camps i les masies com a coses individuals aïllades, sinó que formen part d'un subjecte històric col·lectiu, d'una totalitat necessària per comprendre el nostre passat i plantejar-nos el futur.

Quan una iniciativa privada proposa carregar-se un fondo tan important per fer hotels i hípiques, per urbanitzar un dels últims espais rurals, no està promocionant curses i nits d’hotel, està promocionant la destrucció d’un context històric basat en l’agricultura que ha aconseguit sobreviure fins als nostres dies en equilibri amb el seu entorn.

Fran Moreno, historiador i arqueòleg