#ResidènciesDignes

En els darrers mesos més de 4.000 persones grans han mort per la Covid19 a les residències catalanes, segons el Departament de Salut. Aquestes xifres no són més que una evidència de la incorrecta gestió per a poder contenir el brot de Covid 19 a tot el sistema, però en especial a les residències de gent gran de tot el país. És un fet, doncs, que hi ha hagut negligències en un model de gestió que prioritza el benefici econòmic i la precarització dels treballadors i les treballadores, a les cures de les persones grans. Qui no pot estar d’acord en què les nostres vides valen més que els seus beneficis?

De les gairebé 65.000 places de residències de gent gran més d'un 50% d'aquestes són gestionades per empreses privades. És de mínims tendir cap a un sistema de residències públiques. Només un 17% de les places en residències és de titularitat pública. Mentre això sigui així, serà inevitable que hi hagi qui fa negoci amb el dret a envellir dignament. Cal, per tant, posar a debat i treballar per un model de gestió i titularitat públic de les residències. Les residències privades han de passar, sense cap compensació, a ser part d’una xarxa de residències públiques i d’accés universal.

Moltes de les morts a les residències haurien pogut ser morts evitables, i ara què en queda? Números buits i la tristesa de moltes famílies que no s’han pogut acomiadar. Cal passar comptes amb els responsables d’aquesta mala gestió, i no permetre que la gent gran sigui una estadística en una residència fosca. Calen, també, que les places privades passin a ser públiques i que el preu per una plaça a una residència de gent gran no impliqui quatre xifres. També haurem de repensar el dret a envellir dignament a les nostres llars reforçant l’envelliment i la dependència amb un bon servei d’atenció domiciliària. En definitiva, calen uns serveis públics que cuidin a la seva gent. 

Durant aquesta pandèmia unes 16.000 persones han mort a l’Estat Espanyol. De les quals més de 8.000 han mort a residències, lluny de les seves famílies i en solitud. La vida i la mort són cicles que estan connectats -no sempre de manera justa, és cert- però si tot respon a llei de vida, tots i totes envellirem, i de segur que volem fer-ho dignament. Posar la vida de moltes per davant dels beneficis d’uns pocs, què hi pot haver més important que això?

Laia Santís - Membre del secretariat nacional de la CUP i ex regidora a l’Ajuntament de Vilafranca