L’un per l’altre…

Fa temps que s’ensuma mala maror a TV3. Per diferents raons, no és la primera vegada que se m’ha sentit a dir que sovint “no és la meva”. Si més no, contra la tesi d’aquell eslògan que proclama allò del “TV3, la teva”. Em dol afirmar-ho perquè m’estimo la llengua a mort. A més, no entenc què hi pinten càrrecs directius nomenats sota criteris d’obediència política. Això passa a TV3, TVE i ben bé tots els canals autonòmics, teledirigits pel color polític del govern de torn. En el cas català, sembla evident que la sempiterna picabaralla entre ERC i JxCAT es troba darrere de la sorprenent dimissió de na Mònica Terribas (com a directora del “Matí de Catalunya Ràdio”).

Per tant, entenc que els catalans tenim tot el dret a exigir que se’ns expliqui -amb ets i uts i immediatament- tot el guió de la “pel·lícula”. No n’hi ha prou amb la tesi de na Núria Llorach, la vicepresidenta de la CCMA. Justificar una greu pèrdua de confiança en el senyor Saül Gordillo (director de Catalunya Ràdio) no s’ho empassa ningú. Recordo que està “endollat” allí per la cúpula d´ERC… Mentre que la senyora Llorach es deu a la disciplina de partit de JxCAT.

Des d’aquest prisma, cal conèixer les raons del distanciament entre en Gordillo i na Mònica. Aquest és el “quid” real de la qüestió. Va plegar ella o es va veure impel·lida a fer-ho per avorriment? Això sí, amb explicacions de caire periodístic. Sobretot perquè som davant d’un servei públic, nodrit amb fons del pressupost de la Generalitat. Quin estil professional defensava la locutora? Xocava frontalment amb la visió que pretenia imposar-li en Saül? Quan es posin les cartes damunt la taula, cada català es podrà formar la pròpia opinió sobre tot plegat, que és prou trist. Mentrestant, és evident que tothom farà volar coloms, sense prou coneixement de causa.

Convé recordar el sarau i soroll mediàtic que es va generar fa poc més de tres anys…, quan fou nomenat en Josep Vicent Sanchis com a director de TV3. Van haver de passar molts mesos fins que s’anés apaivagant el profund desencís de bona part de la plantilla del canal català, descontents amb la seva persona. És clar que tal vegada el seu perfil com a vicepresident d’Omnium Cultural (entre 2008 i 2017) no eren el millor aval d’entrada… Menys encara quan l’anomenat “procés independentista” es trobava en plena ebullició. D’aleshores ençà, convindria establir una anàlisi acurada i objectiva per a valorar -entre d’altres- el que sembla una clara presa de posició del canal català envers postures favorables al mateix.

Probablement jo també m’ho estigui mirant des d’una vessant un pèl exbiaixada per la meva condició d’ésser dins del mateix ram. Ara bé, al meu entendre l’eterna cantarella de convidats cíclics d’un mateix signe en diferents programes com ara el “FAQS” (presentat per la locutora Cristina Puig) o el “Més 3.24” (d’en Xavier Graset) no han ajudat precisament a apaivagar tensions i contribuir a ajustar temes.

Valdria molt la pena -de cara a futur- optar per separar criteris. No barrejar naps amb cols. Una cosa és la política i l’altra, ben diferent, el món dels “mass.media”. Quan el llindar entre un i altre és tan prim com un paper de fumar, no anem en la direcció correcta. Llavors, qui paga els plats trencats és el telespectador.

Ho deixo ací, sense voler aprofundir més en el tema ni gratar la nafra. El meu prec és clar i contundent…i m’agradaria veure’l correspost.