Els republicans consideren nul de ple dret el projecte d’urbanització del carrer del Comerç

El govern municipal ha aprovat inicialment el projecte d’urbanització del carrer del Comerç que incorpora una part d’urbanització de l’eix de la llosa sobre la via. Pel que fa a la legalitat urbanística del procediment, considerem que hi ha un incompliment de la normativa urbanística, per dos motius principals.

En primer lloc, observem com el carrer del Comerç es fa jugar en dos camps oposats en funció de l’interès en cada ocasió. S’ha inclòs dins un sector de millora urbana en el qual, per raó de la superfície del carrer, atribueix als propietaris de l’àmbit un aprofitament urbanístic de 12.090 m2 de sostre edificable.  Forma part, doncs, d’una actuació urbanística superior que necessita d’uns requisits urbanístics previs (l’aprovació de quatre plans de millora urbana)  per a ser urbanitzat.  Mentrestant, l’obra urbanitzadora no serà executiva.

Però en canvi,  el govern municipal el pretén urbanitzar com si fos un carrer extern, un carrer ordinari de la vila, no supeditat a cap pla urbanístic. Ara ja no som lliures per urbanitzar-lo. Depèn d’altres  tramitacions conforme la llei d’urbanisme.

També hi hem vist un segon incompliment de la llei. Segons la modificació del POUM aprovada aquest any, el carrer té dos sistemes vinculants (el viari i el d’espais lliures). El traçat del viari és de cinc metres a la banda de les façanes, i la resta, fins a la llosa, són espais lliures. Però el projecte d’urbanització dissenya un sistema viari d’uns 8,70 metres (entre vorera i calçada) en detriment dels espais lliures. El problema principal és que un projecte d’urbanització no pot alterar els sistemes vinculants del POUM; i un problema accessori, és que els futurs plans de millora urbana hauran de compensar aquesta reducció d’espais lliures, que en tot el llarg del carrer del Comerç representen uns 2.000 m2.

En definitiva, la deficient estratègia de l’equip de govern municipal provoca que, segons ERC, ara mateix és il·legal urbanitzar el carrer del Comerç. I això ho diem en sentit d’estricta legalitat, conscients que s’ha d’urbanitzar, però quan li correspongui, que és quan s’aprovin els quatre plans de millora urbana. No podem jugar amb l’urbanisme ni amb les inversions. Per tant, considerem aquesta aprovació urbanística nul·la de ple dret, i demanem al govern municipal que faci les coses bé, seguint els procediments legals urbanístics que determina la llei.

Pel que fa a les al·legacions tècniques i ambientals per a millorar el projecte d’urbanització, des d’ERC es destaquen les propostes per tal de preveure connexions transversals que permetin cosir i integrar els teixits urbans de banda i banda de la via; les alternatives de diferent il·luminació i arbrat amb la finalitat d’afavorir la presència dels cellers i les naus amb valor patrimonial; la previsió del tractament circulatori en vies que rebran l’impacte de la pacificació del carrer del Comerç, com ara el carrer de Sarriera, etc.

També s’observa una contradicció entre el projecte d’urbanització del carrer del Comerç i altres documents estratègics en fase d’elaboració. L’Ajuntament ha presentat recentment l’avanç del Pla de dinamització del centre històric i del carrer del Comerç. Tot i que aquest document es troba en fase embrionària, planteja per primer cop una reflexió sobre la integració urbanística efectiva de l’eix del ferrocarril i el teixit urbà de la vila. En canvi, el projecte d’urbanització proposa una secció lineal uniforme i no recull les reflexions del document del Pla de dinamització abans esmentat.

Per tot plegat, ERC considera que cal aturar el projecte d’urbanització del carrer del Comerç fins el moment en què legalment procedeixi, i que siguin introduïdes les millores tècniques proposades, així com les d’integració dins la ciutat.