Toquen canelons. Per què no?

A sis dies de Nadal i tal com pinta tot, està cantat que haurem d’obviar les grans trobades familiars. Enguany, la tradició es pren un respir, obligada per les circumstàncies. Fins i tot en aquells casos que el patriarca d’un clan bastia una pessebre a la casa pairal, caldrà passar-ne un vídeo per WhatsApp o xarxes socials. Ben bé podem pronosticar que els àpats associats a les festes nadalenques seran “atomitzats”: cada petit nucli familiar durà a terme el seu, a casa seva.

Per tant, toca reinventar-se. Mai més ben dit! Això sí, recuperant esquemes de l’antigor, defugiria bastant el recurs fàcil de les noves tecnologies. Encara que fos per un sol moment. Al cap i a la fi, és el que tocaria fer perquè tothom fa el mateix, oi?... Doncs no! Intentaria ésser més imaginatiu. Lluny de càmeres o Skype, penso que la restauració i la cuina ens podem donar un bon cop de mà.

“Per Nadal, cada ovella al seu corral. I, per Sant Esteve, cadascú a casa seva”. Essent així, per què no nomenem un caporal “furriel”, com a la “mili” ? Un autèntic encarregat de “material, subministraments i queviures”. Aquest personatge esdevindria el responsable del tec del dia 26, bo i preparant safates “adaptades” a cada unitat familiar confinada. El dia abans, les podria fer arribar a cada casa, ben acompanyades amb una ampolla de bon cava català. De moment, obvio citar-ne marques.

Pel que fa al gran dia de Nadal, preparar una consistent sopa de galets amb un capó o un indiot ja ho entreveig bastant més complex. Llavors, en acabar, trucades o sessions de vídeo per a veure els rostres llampants i ben adobats amb cremes, ungüents i perfums. Les senyores, amb els llavis i les celles ben “marcades”. Amb un somriure als ulls, d’orella a orella… I amb un vestit de gala total, d’acord a l’ocasió. Àdhuc, si s’escau, amb lluentons.

Aquella dita del que “ens costarà més el farciment que l´indiot” té un sentit màxim aquesta vegada. Ja no es tracta de cruspir-se un gran tiberi. L’interessant i essencial passa per fer palès un cor net, joiós i ben disposat. Aparcant rancúnies, tibantors i gelosies. D’aquests ingredients -més o menys- dissortadament n’hi ha arreu. Ja que la mort d’algun ésser estimat no ha estat causa suficient per arxivar querelles i embolics, potser una bestiola invisible obrarà el miracle de llimar asprors. Bo fora resituar-ho tot al lloc que pertoca.

Encara, tanmateix, més idees: aquest 2020 podem recordar l’invent dels dotze grams de raïm a la nit de cap d’any. En aquest sentit, per què no col·locar aleatòriament una gran fava dins dels canelons (o la betxamel) i aquell que la trobi es faci càrrec de la minuta financera del cava? No endebades, “ara ve Nadal. Matarem el gall i, a la tia Pepa, n’hi darem un tall… Farem xerinola i veurem tots Canals i Nubiola”. O tal vegada Freixenet, Codorníu, Gramona, Juvé-Camps,  Moët Chandon, Segura Viudas, Sumarroca, Vallformosa, Bach o el que sigui… I ho sento molt per aquelles marques la memòria de les quals el meu cap no ha arribat a recuperar.

Al mal temps, cal fer-li bona cara! I, si s’escau -tot i que amb una certa moderació- fins i tot agafar una “mini-paperina”. Després es pot solucionar/compensar amb una becaina o amb una purga d’estómac, com feia l’elit de l’antiga Roma després d’alguna bacanal.

Ja veig que me n’ha anat l’olla una mica en escriure aquest article amb cert to sorneguer. Vull allunyar-me clarament de la carrincloneria i el neguit que ens ha imbuït, a tots, la COVID19. És bo -encara que sigui algun minut- perdre una mica l’oremus. Al cap i a la fi, el desig que compartim no és altre que recuperar l’enyorada normalitat. No la “nova” que anunciava la classe política, ja prou desconjuntada.

En acabar, reprenc la seriositat i advoco per donar-l´hi -al Nadal- el seu sentit autèntic. No cal que baixi a detalls que considero lògics i evidents. Prioritàriament, és festa religiosa… Aquest cop, emperò, podríem atorgar major protagonisme a uns actors inesperats: els canelons. Amb l’afegit del rodolí dels torrons.

El somriure ens allarga la vida, que bona falta ens fa!