Alexandre de Riquer i les Nadales

«La felicitació de Nadal s’ha acabat, s’ha mort; ha mort lentament de vellesa, com una cosa que ha fet el seu temps», escrivia Alexandre de Riquer el 2 de gener de 1908 a El poble Català en un article titulat Les ‘bones festes’.

Han passat més de cent anys i l’artista ja lamentava la desaparició lenta d’aquelles felicitacions amb «orles daurades i blondes de paper calat, adornats d’un cromo fi representant dues colomes blanques o un paisatge nevat», i que per més que busquessis ja no es trobaven a cap botiga: havien estat substituïdes per «uns cromos alemanys fets per a l’exportació amb un gall d’indi de la nostra terra o alguna cosa similar i unes lletres que diuen en castellà ‘Felices Pascuas’».

Davant d’uns cromos adotzenats, sense gràcia, vulgars, què havia desaparegut? Unes felicitacions de Nadal fetes segons el nostre gust, genuïnes, amb caràcter, que van ser substituïdes per unes felicitacions de gust aliè i sense gràcia, com tampoc no tenien cap gràcia les targetes de visita que s’enviaven en lloc d’una felicitació de Nadal. Explica Alexandre de Riquer en el seu article que alguns senyors enviaven a la família i amics targetes de  visita com a felicitació de Nadal on hi havien escrit un simple ‘bones festes’.

«No, la targeta de visita no s’ha fet per felicitar el Nadal ni el cap d’Any», escriu Alexandre de Riquer. Per aquest mester específic «existeix el que els anglesos anomenen Christmas», i que consisteix en una targeta sovint doblegada amb una il·lustració al davant amb un motiu nadalenc executat amb elegància, i que els qui enviaven aquestes targetes acostumaven a encarregar-les a un artista i fer-les imprimir, personalitzant d’aquesta manera la seva felicitació de Nadal.

En la seva estada a Londres, Alexandre de Riquer havia admirat aquests Christmas fets expressament per a l’ocasió i molts anaven signats per artistes reconeguts: Anning Bell, Nelson, Miss Jessie King, L. Solon, Alice Woodward, Bym Shaw, Nicholson... «Gairebé tots els artistes de primera força n’han dibuixats per als seus clients, i tant a Anglaterra com a França i Alemanya, aquesta prova d’avenç i de bon gust és tan popularitzada que ens dol veure pels aparadors de Barcelona, d’aquesta Barcelona que vol ésser a la nostra terra el portaestendard del progrés i el refinament, aquests vulgaríssims cromos alemanys de què parlava, els quals en comptes de presentar-nos com una terra que té mitjans propis, ens declarem contribuents de les petites industries alemanyes, de gust infecte, que no s’apropien gens ni mica de la nostra manera de sentir ni d’expressar-nos».

Alexandre de Riquer, el més viatjat, el més cosmopolita, el més modern dels nostres artistes del Modernisme, sempre va tenir clar que els corrents artístics i les seves manifestacions que s’exportaven dels països més avançats d’Europa s’havien d’anostrar, és a dir: se’ls havia de donar la nostra personalitat, ja que artistes amb talent prou que n’hi havia, a Catalunya, capaços de dissenyar amb art felicitacions de Nadal o Nadales, Christmas il·lustrats amb motius característics, propis del nostre imaginari col·lectiu.

Les Nadales del segle XXI no han mort de vellesa. En els nostres dies, l’agonia de les Nadales té un altre sentit: què celebra, per Nadal, una gran part de la col·lectivitat que no té cap referència religiosa del Nadal*? Celebra un ritual de caire social i unes reunions familiars festives i entranyables, en les quals, però la seva significació espiritual és absent.

Amb tot, la tradició persisteix en Nadales com la que Joan Graells Prat*, de Calaf, ha enviat a la família i amics per tal d’homenatjar justament Alexandre de Riquer en l’any en què es commemora el centenari de la seva mort.   

*«Des de la revelació de Jesús, simbolitzada en el mite del seu naixement, la llum més intensa i les tenebres de la nit ja no estan separades per a nosaltres, estan juntes de manera indissoluble. En aquest mite grandiós no hi ha res a creure i sí moltes coses a comprendre, verificar i realitzar», escriu Marià Corbí en una lectura contemporània del relat de Nadal. El Nadal significa el naixement de la Llum (alguns dirien divina) en la nostra foscor humana. Els primers cristians celebraven el naixement de Crist, la Llum del món, encenent espelmes, i aquest és el significat dels ornaments lluminosos típics del Nadal.

*La família Graells aquest any felicita les festes nadalenques amb una Nadala que s’acompanya del poema Nadal al cor, de Joan Llongueres. A l’exterior del plec hi la reproducció d’un ex-libris inèdit d’Alexandre de Riquer a nom de la seva filla Emília.