El canvi que necessita el Garraf, el Penedès i Catalunya

Des de fa deu anys, Catalunya viu immersa en una mena d’espiral vertiginosa que ha vingut més marcada per un reguitzell de jornades de número i lletra estèrils que no pas per l'acció, o més ben dit inacció, per part del govern de la Generalitat pel que fa a polítiques socials i econòmiques. Durant aquesta dècada, el conflicte de banderes ha passat per alt les necessitats que reclama el nostre territori; hem perdut una oportunitat de recuperar i de sortir de la crisi econòmica de l’any 2008 d’una forma més equitativa i més preparats, perquè els estralls de la crisi de la primera dècada d’aquest segon mil·lenni són encara presents en el nostre dia a dia.

Tot i això, mentre els successius governs han preparat estratègies identitàries, s’ha evidenciat l’abandonament i la falta d’una direcció clara en polítiques econòmiques i socials per fer front a les necessitats a les quals havia de fer front bona part del conjunt de la ciutadania de Catalunya.

Catalunya, a la cua

Els darrers pressupostos de governs de CiU/JxCat i ERC incorporaven i consolidaven retallades en educació, sanitat i en despesa social, les majors de la història de la democràcia a casa nostra. Dit d’una altra manera, Catalunya es quedava enrere i esdevenia l’autonomia que més disminuïa els recursos destinats a aquestes tres conselleries de tot l’Estat,, mentre que a d’altres comunitats, han anat recuperant la inversió social després de la crisi.

Així ho assenyalen els darrers informes presentats pel Ministeri d’Hisenda. En ells queda provat que es van retallar un 8.8% per habitant  entre el 2014 i el 2018. En el mateix sentit, és necessari destacar els 3.328 milions d’euros que es van deixar d’invertir en matèria de salut pública abans que arribes la pandèmia de la Covid-19.

Les xifres són clares: mentre la resta de comunitats augmentaven un 14,8% de mitja les seves partides en despesa social, “el procés” passava per damunt de bona part de les polítiques socials destinades per exemple a les famílies en situació de vulnerabilitat, els col·lectius més desfavorits i les persones dependents.

Un govern a la deriva

La pèrdua de pes econòmic, la falta d’una política industrial que tan bé coneixem al Penedès o bé la caiguda d’inversions a casa nostra no es deuen a espolis ni a altres proclames, sinó a la falta d’una estratègia política pel que fa al model econòmic i social de país, i a un govern més preocupat en el curt termini i les picabaralles entre socis i desavinences internes que són públiques i notòries. Tot això ens porta a la pèrdua de grans oportunitats per al territori i que Catalunya hagi perdut el pes econòmic en el conjunt d’Espanya.

La manca de lideratge i la falta de suport per part de la Generalitat als catalans i catalanes al llarg d’aquests quasi deu mesos ha quedat pal·les en l'abandonament als autònoms, la gestió de les residències o en la logística de distribució de la vacuna contra el Sars-CoV-2, entre d'altres.

El retrobament i la prosperitat van de la mà

És evident, Catalunya necessita un canvi. Per això, des del PSC, el 14 de febrer, proposem sortim a guanyar i ho fem de la mà d’en Salvador Illa. La seva elecció com a candidat per presidir la Generalitat de Catalunya suposa una aposta en ferm per al retrobament de la ciutadania i per apostar per un govern amb eficàcia, per utilitzar de forma eficient les seves competències i recursos, per liderar la recuperació econòmica i social, i amb la cooperació entre governs.

Una acció basada en el lideratge i el diàleg com a principals eines vertebradores per assolir el progrés. Per això, i sense cap mena de dubte, puc afirmar que el PSC i en Salvador Illa són l’alternativa al bloqueig, a la resignació i al retrocés que ha patit Catalunya en els darrers deu anys.

Ara és el moment idoni, per recuperar i canviar de rumb la deriva política dels darrers anys, per tornar a parlar al Parlament de Catalunya dels problemes reals de la ciutadania i que al Garraf i al Penedès també recuperem la defensa dels serveis públics, la sanitat pública, l’educació, el treball digne i la defensa de llocs de treball i dels  avenços socials, econòmics i ecològics que necessiten les nostres comarques.

Juan Luis Ruiz
Candidat n°15 al Parlament de Catalunya pel PSC