Educació en temps de crisi

Ahir, dia 24 de gener, va ser el Dia Internacional de l'Educació declarat per la UNESCO, on va celebrar-se, per tercer any consecutiu, el compromís d'una educació que promogui la pau i el desenvolupament. Aquest any, la temàtica de la celebració se centrarà en "Recuperar i revitalitzar l'educació per la generació COVID-19", reforçant l'educació a través de la col·laboració i la solidaritat internacionals, col·locant així l'ensenyament i l'aprenentatge en el centre de la recuperació. Però, realment ens trobem davant d’una crisi educativa provocada per la pandèmia de la COVID-19 o davant d'una crisi educativa agreujada per la pandèmia de la COVID-19?

Amb el tancament dels centres educatius a l'inici de la pandèmia, no vam observar com el món educatiu entrava en crisi, sinó que vam observar com la crisi educativa, conseqüència de polítiques neoliberals i governs que menystenen l'educació, s'agreujava encara més, colpejant amb major violència a les persones més vulnerables de la nostra societat, aquelles que es troben en processos d'exclusió i pobresa, per les quals, si poder estudiar ja els hi suposava un esforç, la pandèmia va provocar que esdevingués un sobreesforç o fins i tot, un repte, ja que malauradament no tothom té accés ni a dispositius electrònics, ni a una xarxa wifi o no disposa d'un espai on poder estudiar.

També, cal destacar que l'esclat de la pandèmia, més enllà d'evidenciar la bretxa digital i les desigualtats socials actuals, també ha evidenciat l'estancament del sistema educatiu i determinat professorat, que no es troba preparat per la docència en línia, provocant que milers d'alumnes durant els últims mesos hagin rebut una docència lluny de la qualitat que hauria de ser.

Núria Calvet, Secretària d’Activisme del Jovent Republicà Penedès-Anoia