No és llibertat d’expressió

El que està passant aquestes darreres nits no te cap tipus de justificació, i estem massa acostumats a fer-ho. Vull mostrar tot el meu condol a la manifestant que ha perdut un ull, ja que ni ella s’ho mereix ni els Mossos volien fer-ho.

Que un suposat cantant entri a la presó per les barbaritats que diuen les seves “cançons” no és cap solució de res, i als primers que se’ls ha d’exigir responsabilitats és als polítics, ja que això ha passat per que ho diu una llei que potser no s’adapta a la realitat de la nostra societat i és la seva feina reformar-la.

També tenim d’analitzar les malauradament ara famoses lletres, és a dir si aquest senyor en comptes de cantar que vol matar policies digués que vol matar professors per exemple, ho acceptaríem?, no. Al cap i a la fi les seves lletres es considerarien inadmissibles si es referissin a qualsevol altre però com que senyala a la Monarquia i a la Policia, no passa res(un cop més). 

A un futbolista o un youtuber li exigim un comportament exemplar ja que son un exemple per als més menuts, pregunto i a un cantant no? estem magnificant la mediocritat, sembla mentida que hi ha hagut una generació d’artistes que sense escarafalls sabien driblar la censura que existia en aquest país fa relativament poc i ara hem normalitzat el “la senyo em te mania” cada cop que no ens donen la raó.

És preocupant la complicitat per part d’algunes formacions polítiques amb els fets que estem vivint, no sols ament no ho condemnen si no tot el contrari, no paren d’exigir revisar els protocols dels Mossos però ningú es preocupa per revisar els dels manifestants, agradi o no els Mossos tenen de vetllar per la seguretat de tots (pensin com pensin) amb les poques eines que tenen disponibles.  

Aquests aldarulls no aporten res positiu en un moment prou complicat, tant sols tenim de recordar que a finals de 2019 la situació en general semblava insostenible estàvem cansats de perdre poder adquisitiu, volíem més llibertats (ja que consideràvem que no n’hi havia prou), exigíem més i millor vacances, va arribar la pandèmia i a dia d’avui molts enyorem una simple abraçada amb els nostres estimats o fer un cafè tranquil·lament amb els nostres amics. Arran d’això pregunto tenim o no tenim llibertat d’expressió?, en tenim i sens dubte hi ha matisos que millorar i aspectes legals que hem de polir, però no vivim en un estat repressiu ni molt menys.  

Vull mostrar el meu absolut i total suport a tots els cossos i forces de seguretat ja que son ells qui paguen els plats trencats i no s’ho mereixen ni molt menys, son un pilar essencial de la nostra societat, ells i elles es juguen el físic per culpa de la mediocritat de part de la classe política.

De la mateixa manera que estem acostumats que en els informatius se’ns “tradueixin” les distàncies a “camps de futbol” proposo que quan es parli del cost econòmic d’aquestes nits per oblidar es faci en beques menjador o en pensions de viudetat per exemple, a veure si així li donem valor als recursos econòmics que l’administració perd en bajanades.

Joan López Ferrer
Regidor de l’Ajuntament d’Olèrdola