'L’amor quiet'. Un retrat epistolar de la Barcelona benestant

Una caixa de cartró atrotinada amb una nota “Cartas de los papás” (para quemar) desperta la curiositat de l’autora i d’aquí en neix un llibre. Unes cartes que la filla no va cremar i les netes tampoc. A partir de les cartes s’estructura una més que interessant i sensible narració a l’entorn de la Maria i L’Alejandro que les escriuen i les reben però s’estructura alhora la narració a l’entorn de la persona que va classificar-les, (Ella a la novel·la) llegir-les i treure’n els aspectes més notables des del punt de vista humà i dels sentiments  de les mateixes.

Cartes d’amor, d’una parella des de que just inicien la relació fins que ja constitueixen una parella amb fills i amb temps de convivència. De les cartes també se’n extreuen altres qüestions col·laterals a la relació amorosa que ajuden a situar en el seu context a la parella i a les circumstàncies que van vivint en cada moment de la seva relació.

Retrat d’una època en que la burgesia barcelonina descobria les bonances dels llargs estiueigs i d’aquí la necessitat de comunicar-se  amb les persones estimades.

D’aquí en neix una relació explicada abastament en la novel·la  amanida per una història dintre de la història, la història de l’amor explicat per Ella.

Aquest doble pla dona a la novel·la un doble pla molt interessant i molt ben lligat i estructurat que enforteix la narració.     

Mercè Foradada (Barcelona, 1947) viu a Vilanova i la Geltrú. Llicenciada en Filologia Catalana, ha exercit com a docent en diversos instituts i escoles. Ha publicat diverses novel·les, “En el prestatge”. Col·lecció el Balancí Edicions 62 pel que va rebre el Premi Dona de l’any 2001. La narració de la trajectòria vital d’una dona valenta. “Velles amb v de vida”, Col·lecció El Balanci Edicions 62, un seguit de contes i narracions breus sobre persones d’una determinada edat. “Centaures”, Editorial Cossetània, 2005 la lluita i trajectòria vital d’una dona. El desig de transcendir. “Vilanovines, de l’arxiu a l’evocació”, conjunt de biografies sobre dones de la ciutat i que tenen el contrapunt imaginatiu i situa a les protagonistes en algun moment de la vida. “Bruixes”, que és una novel·la, valenta, audaç i que tracta de l’ús de la llibertat de les persones i dels actes suprems de sacrificis que comporten algunes actituds i decisions. Aquesta narració va guanyar el premi XXIII Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó i va ser publicat a l’any 2011 a Cossetània Edicions.

Va seguir amb “La Casa Verda”, difícil de definir, després va publicar el llibre petit de contes de “Com una reina”, hi ha el fruit d’una bona escriptura que sap anar directe a la fibra, directe al cor i directe a l’anima. Després va publicar “Estimades Zambrano” fins arribar a “Perles Cultivades”.

Ha publicat a més alguns contes infantils i va ser una de les escriptores seleccionades en un dels llibres col·lectius de la Marató de TV3. Ara torna amb “L’amor quiet”

Doble relat. La visió de la protagonista, Ella, que des del més enllà va veient com Ell va assumint la seva absència i com s’enganxa al treball que estava fent sobre la correspondència dels avis de la Veïna, Maria i Alejandro. A mesura que Ell avança, Ella va vetllant el seu viure quotidià i com descobreix alguns dels seus secrets entre papers, i llibretes de pensament. El llibre conté les dues històries d’amor.

Història d’amor, entre Ell i Ella d’amor seré, no sense dificultats, encarant els problemes de la quotidianitat, Sensible, emotiu. Una narració  carregada de sentiments. És un mena d’oasi entre les turbulències que vivim. Amor quiet, quan ja s’entra en la fase d’una maduresa sentimental. Un amor que ha viscut daltabaixos i situacions de ruptura i de retrobament.

Història d’amor incipient i creixent entre la María i l’Alejandro emissors i receptors de les cartes que al llarg d’anys van consolidat el seu amor i també evidencia com es va consolidant i com els interessos van modulant-se en funció del moment vital de la seva història d’amor.  

Les històries es van entrecreuant en els diversos capítols. Llibre  ben estructurat i construït. La història es desenvolupa amb fluïdesa, els personatges són creïbles i entres a la seva vida de manera fàcil i natural.

Llibre de fàcil lectura i plaent. El llibre enganxa, la història d’Ell i Ella per la seva senzillesa que tramet, una sensació d’un amor molt consolidat i a prova ja del temps i es segueix amb atenció, la correspondència entre els avis de la Veïna ja que ens dóna la visió d’una parella d’enamorats al principi del segle XX amb les situacions que havien de viure. Els personatges generen empatia i les seves evolucions van donat noves perspectives de lectures i de desenvolupament de la trama. La naturalitat dels protagonistes dóna també una sensació de proximitat que ajuda a seguir amb interès les vivències que van sorgint a mesura que el llibre avança i la història va agafant complexitat

El llibre té una ingent tasca d’investigació i de situar l’entorn i el context de la burgesia catalana de principis del segle XX. El llibre destil·la una gran humanitat, una sensibilitat, un respecte pel tractament sobretot de les cartes dels avis que no deixa de ser una intromissió en la intimitat d’una parella que mai deuria pensar que el que es deien seria objecte de dissecció per part d’una escriptora i alhora neta del protagonistes. El llibre, a més de la correspondència, fa una anàlisi de les circumstàncies, històries menors, neguits, elements de referència geogràfica i física.

L’arribada dels fills es fa present i s’entra en la fase d’observació i patiment pel nouvingut. Uns dissecció dels entorns molt ben trobada. Com es diu en el llibre -Ell- potser una visió antropològica però en el fons una visió humana, cordial, volgudament amable -Ella- de la parella Morillo-Simon, l’Alejandro i la María, que segur que sense voler-ho ni esperar-ho ja són uns protagonistes més interessants de la literatura de la Mercè Foradada.

I encara hi trobem la reflexió a l’entorn de la vida, els sentiments, les relacions que s’inclouen en el quadern dels Pensaments dels altres que ja són meus. Un exemple de com la protagonista -i potser l’autora?- es despulla anímicament i expressa sense cap mena de recança el que opina, de moltes coses, de la seva relació, del seu treball, del que diuen i pensen altres autors. Pensaments lliures.

En definitiva un llibre nascut de l’estima i de l’exaltació de l’amor madur, de l‘amor quiet: Un sentiment sense esclats encegadors, però que escampa calidesa: L’amor Quiet.

L’amor quiet. Un retrat epistolar de la Barcelona benestant
Mercè Foradada.
Editorial Saldonar
Febrer del 2021