Quines armes?

A tots?

Als hiperventilats, agosarats, hiperactius, agressius, coratjosos...?

Als pacifistes, ecologistes, verds, liles, grocs, rojos?

Per què aquestes crides invocant el tot, com si tots i totes les catalanes estiguessin disposats a fer el mateix és com a mínim una il·lusió i una “trola” usada habitualment.

Crida a les armes

Quines armes?

El tiratacos i la pistola feta amb agulles de penjar la roba

Les sarbatanes fetes amb el canuto del “boli” BIC i atacar tot tirant arròs com fèiem a les classes fa anys?

Les pistoles i fusells d’aigua? Les metralletes dels jocs de 'milsims'.

Ens les proporciona la KGB, el Mossad o la CIA o potser els serveis secrets del Marroc?.

En fi entre el desig i la realitat hi ha una paret per pintar.

Però això de fer crides a armar-se no és nou ni original.

Vet aquí que ja tenim documentada cap el 1640 amb la guerra del segadors.
llavors però tenien un sentit més poètic i per comptes d’embrutar parets (la causa justa ho aguanta tot) ho feien amb romanços que anaven cantant poble per poble i sumant seguidors de la causa.

Aquí tenim una versió del que diu que es cantava en aquells moments.

-On es vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:
-Aquí és nostre capità,
aquesta es nostre bandera.-
A les armes catalans,
Que ens ha declarat la guerra!
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!.

Com us deveu imaginar d’aquí en va sortir l’Himne Nacional amb una versió rebaixada pel que fa a l’acció violenta i armada.

Però ja en l’època romana van tenir predicament les crides, ja trobem a Indibil i Mandoni que van animar els Ilergetes (parents llunyans de catalans) a aixecar-se armats contra la tirania de Roma..

Al llarg de la història com es pot consultar en les webs especialitzats la història armada a Catalunya és llarga però la veritat és que tampoc ha tingut masses triomfs i més aviat derrotes. Entre les victòries no podem i no volem oblidar la del timbaler del bruc, però alerta va guanyar amb un timbal i no amb cap trabuc, vet aquí enginy contra força.

I cal recordar també els almogàvers, els mercenaris que han donat la història del país, sanguinaris i violents en extrem...

I no oblidéssim els voluntaris catalans de la primera guerra mundial que volien combatre amb la bandera catalana però el centralisme francès els hi va impedir. Vatua els francesos!!

O encara tenim altres demostracions de tropa armada com el Miquelets que desfilen avui amb una caracterització molt ben construïda pels nostres carrers i festes per recordar-nos que el combat segueix. I fins i tot tenim trabucaires que “presentaven armes” al president del Parlament, en fi que a la vinya del senyor hi ha de tot i molt.

Però també tenim altres insurrectes per motius i benefici propi com Serrallonga, Perot Rocaguinarda i altres bandolers coneguts i encara hem d’esmentar amb tot el respecte els resistents antifranquistes...

En fi la pintada doncs no diu res de nou. Això sí s’espera que en propers missatges diguin quines armes, el lloc, l’hora i com recollir-les.