L’evolució explicada a la via pública

Resumidament podríem dir que existeixen dues gran teories sobre la vida -i entremig barreges impossibles de quallar- els creacionistes i els evolucionistes. Els creacionistes creuen que una força superior creava de bell nou les espècies i a partir d’aquí que es barregessin entre sí. Mentre que els evolucionistes,  amb Darwin al capdavant, creien que totes les espècies s’originaven a partir de la modificació d’altres espècies existents. La teoria de l’evolució és un pas més gran que el de l’home a lluna per la modernitat. No tothom s’ho va prendre bé sobretot quan s’insinuava que l’home no era res més que un mono evolucionat.

Avui però portem una situació evolutiva però no a espècies animades sinó a espècies urbanes inanimades com són les pilones.

Posem per cas, en una cruïlla important per la ciutat una de les pilones per motius desconeguts (algun cop de cotxe d’un conductor despistat o la incontrolable gana de destrossar mobiliari urbà que alguna espècie humana poc desenvolupada pràctica amb massa assiduïtat) es trenca. Porta dies trencada i alguns vianants gairebé es foten de morros en trepitjar el forat que hi ha deixat la pilona. Rènecs, crits i ensurts.

Un ciutadà possiblement un botiguer de la zona pròxima, amb un alt grau de civisme i veient la perillositat, davant la inacció de l’autoritat, hi posa un senyal de perill fet de manera casolana, amb enginy, per cert. Molt ben engiponat que serveix per evitar accidents. Gràcies, gràcies, gràcies, moltes gràcies. 

L’autoritat veu com el veïnat li pren les competències i davant d’aquesta usurpació decideix actuar. Camions, operaris, màquines, arquitectes, urbanistes, experts en medició, policies, algun paborde despistat, regidor de rondes vilanovines de pixarri. I ara amb passos al mig per ambulàncies (el despropòsit a l’enèsima potència)... després del conciliàbul decideixen fer una obra d’art efímera, una performance que segurament serà requerida per formar part del patrimoni local,

Un con d’avis i de restricció de pas cap per avall dins del forat i dues tanques amb l’escut municipal. 

Problema resolt, almenys temporalment ...

I sortosament la temporalitat no va més enllà de les 36 hores i apareix per fi la pilona. Pilona la veritat sigui dita sense massa carisma.

Sobre el món de la pilona s’ha escrit i discutit molt. N'hi ha algunes que agafen el nom de la ciutat on estan posades per ser un model propi i genuí. Altres més adotzenades, com és el cas de la nostra ciutat, que alguns comparaven i n’hi deien pilones “comunistes” perquè recordaven els temps més tristos, grisos i foscos de les ciutats de l’est. I fins i tot es diu -llegenda urbana- que algun alcaldes vilanovins feien fotos de pilones quan visitaven altres ciutats  i els enviaven als tècnics acompanyades de la frase del gran Timonel del Barça, Jan Laporta. Que n’aprenguin!!. Sigui com sigui l’evolució de la situació i de la pilona ha acabat bé.

Clar, fins la propera que haurà de seguir el mateix rosari.

Això sí un agraïment i un fort aplaudiment pel veí que va, amb la seva improvisada pilona de cartró, evitar més d’un accident i va fer posar les piles a l’autoritat.