Un futur per construir

L’onze de setembre és un dia reivindicatiu, unitari i de mobilitzacions per l’avenç en els drets nacionals i socials del poble de Catalunya.

La Diada Nacional de Catalunya de 2021, s’inscriu novament en el context d’una crisi sanitària producte de la pandèmia de la COVID i per la  crisi social, econòmica i ecològica. Sense anar més lluny, l’escletxa salarial entre homes i dones a Catalunya és la més alta de tot l’estat (23%); els catalans i les catalanes destinem, de mitjana, més de la meitat del nostre sou a pagar el lloguer (56,5%) i ha hagut d'arribar el fons COVID de l’Estat per recuperar el mateix nivell d'inversió en salut que hi havia el 2008. Tres exemples que demostren una societat fracturada per les desigualtats.

Però tenim davant un futur per construir. Un futur que mereixem, il·lusionant, de progrés i de lideratge.
Catalunya és un poble de gent valenta, gent solidària, que cuida, que atura desnonaments, que ha donat el millor d’ella mateixa en els moments més durs de la pandèmia i que també ara està amb els braços oberts per acollir les germanes afganeses igual que vam fer amb les persones que fugien de l’horror de Síria o totes aquelles que han vingut a buscar una vida millor.

Som un país ple de talent, de gent emprenedora i de grans professionals que salven vides, que ens ajuden a educar els nostres fills i les nostres filles i també portem la cultura a tots els racons del món.

Catalunya està encetant una nova etapa de respostes, de debat i de solucions en el marc de diàleg bilateral amb l’Estat i la Taula de Diàleg. De la Taula de Diàleg dependrà el futur de Catalunya, però també el d’Espanya. Perquè per primera vegada des que la sentència de l’Estatut fes saltar pels aires el consens autonòmic, Catalunya està en disposició de tornar a liderar, com ja vam fer a la Transició i com ja vam fer a la Segona República, les bases d’un nou pacte territorial. Un pacte territorial que volem construir des dels valors federals i republicans, des de la llibertat, la igualtat i la fraternitat com a base per a la convivència. Des de la descentralització de poder i de riquesa. Des de la consciència que aquest pacte va de la mà d’un pacte intergeneracional i feminista, i també des del convenciment que la lluita contra l’emergència climàtica no té fronteres. Perquè els nostres ulls estan oberts, des del nostre municipi, des del nostre país mirem cap al món i res ens resulta indiferent.

El nostre horitzó sempre ha estat un referèndum pactat i acordat i una República Plurinacional. Una República que planta cara als oligopolis, que no deixa fer negoci amb els béns comuns, amb una economia plural al servei de la vida i que avança cap a una segona descentralització, perquè si alguna cosa sabem, és que fins ara, és el municipalisme qui ha estat mirant els ulls de la gent i donant respostes.

Aquest horitzó passa, com hem dit des de fa temps, pel diàleg, les solucions i els acords, i avui s’expressa i s’ha de concretar en el context de la Taula de Diàleg, on En Comú Podem defensarem cinc grans acords:

Acabar amb la judicialització del conflicte polític reformant el delicte de sedició i el propi poder judicial, que s’ha convertit en un dic de contenció de les onades democratitzadores. Els indults han estat un bon començament. Ara cal seguir protegint la llibertat d’expressió, el dret a la protesta, i acabar d’una vegada amb la llei mordassa. 
Reconeixement de Catalunya com a nació. Catalunya és una nació perquè així ho vol i ho sent la seva ciutadania que ho ha reiterat en moltes ocasions. La taula de diàleg ha de garantir l’assoliment d’aquest reconeixement polític i dotar-lo de més contingut.
Millora de l’autogovern i blindatge i ampliació del marc competencial. Cal inaugurar una nova distribució del poder en el que Catalunya es pugui governar a partir d’una relació amb l’estat que es basi en la igualtat i no en la jerarquia.
Un nou sistema de finançament a partir de la creació d’una hisenda pròpia i solidària, amb el ple desenvolupament de l’Agència Tributària de Catalunya.
Que l’acord de nou pacte polític entre Catalunya i Espanya sorgit de la Taula de Diàleg, sigui referendat per la ciutadania de Catalunya.

Som davant d’un cruïlla: O guanyem com un sol poble, o perdem des de l’individualisme que ens divideix.

Perquè parlar avui de Catalunya i de la reconstrucció dels nostres consensos és parlar de vincles, d’empatia, d’una comunitat política que es cuida, que acull i que s’organitza per conquerir més drets.

Tal com deia l’Assemblea de Catalunya que enguany celebra el seu cinquantè aniversari: “Ningú per si mateix,  cadascun al servei de tots”.

Visca Catalunya!