Per la vida, millorem la sanitat pública

S’acaben la majoria de restriccions, a poc a poc comencem a veure la llum al final del túnel que ha estat aquesta pandèmia. Que el percentatge de vacunats amb la pauta completa sigui superior al 75% és motiu per a l’optimisme després de gairebé dos anys molt exigents per a la societat. Però ens equivocarem si ens deixem guiar per l’eufòria, perquè inconscientment estarem oblidant tot allò que no ha anat bé, tot allò que deixa darrere seu la pandèmia. I és per això que justament ara també és necessari fer balanç de quina és la situació de la sanitat al nostre país. És l’única manera de preparar-nos millor per al futur i fer un salt endavant com a societat. És moment de recuperar l’esperit dels aplaudiments dels balcons i retornar a la sanitat pública i els i les seves professionals, a qui ens ha protegit, tot allò que ens han donat.

Sense anar més lluny, el mateix departament de Salut ha reconegut que el diagnòstic de 30 malalties que acostuma a fer l’atenció primària, com la hipertensió, el colesterol i la diabetis, ha caigut, de mitjana, un 40% des que va esclatar la pandèmia del coronavirus. Això evidentment és causat per la disminució o l’absència de visites presencials als centres d’atenció primària. La qual cosa ha generat que hi hagi més malalties submergides que no s’han diagnosticat o que s’han identificat tard. És a dir, que el virus ha limitat molt als CAP’s i la relació entre metges i pacients ha canviat radicalment. Vam ser molts els que vam avisar dels possibles efectes de la gairebé supressió de les visites cara a cara, tant en la detecció de malalties cròniques com en el seguiment de les ja diagnosticades. Però la urgència va fer que altres coses importants passessin a un segon pla, i els principals perjudicats han estat els malalts, especialment els malalts crònics que han vist com empitjoraven les seves condicions, arribant a les consultes més descompensats i amb símptomes més greus.

Planificar el futur passa necessàriament per posar els màxims esforços i efectius en allò que ens ha quedat submergit durant aquest temps. Recuperar les visites presencials hauria de ser el primer pas. La solució a l’augment de malalties sense diagnosticar no passa per posar més dificultats a les consultes presencials com proposa el Govern. La falta de personal mèdic i d’infermeria no se soluciona contractant més personal administratiu, que probablement també fa falta. De la mateixa manera, és urgent un pla per reactivar les proves diagnòstiques, demanar hora a la metgessa o anar al CAP no pot continuar sent una gimcana. I en definitiva, és inajornable que el pressupost destinat a l’Atenció Primària augmenti fins al 25% del total com fa anys que demanen els i les professionals del sector, això representa un salt importantíssim de recursos per deixar enrere el 12% actual.

També cal incidir en la millora de les consultes i del serveis diagnòstics especialitzats i en la garantia de bons serveis d’atenció hospitalària al territori. Concretament des les comarques del Penedès fa anys que reclamem la injecció d’inversió per posar al dia els centres hospitalaris del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i el Garraf (CSAPG) -sobre els 50 milions d’euros- amb l’ampliació de boxs d’urgències, de quiròfans i de serveis diagnòstics o de tractament, com ara el servei de diàlisi a l’Alt Penedès. També cal un Pla de mobilitat en transport públic entre comarques i inter-municipal, en especial d’accés des de les localitats petites, per garantir l'accessibilitat als centres assistencials de la població usuària i també als professionals, una part important dels quals ha passat a desenvolupar la seva tasca entre els diferents centres.

És imprescindible, a nivell territorial també, garantir la millora i l'equiparació de les condicions laborals i salarials de tots professionals sanitaris de la xarxa pública de serveis, tant personal mèdic,  com d'infermeria, de neteja, zeladors... En aquest sentit, és un moment clau ara que s'està negociant el conveni SISCAT per a que s'exigeixi a Salut que cal anivellar les condicions salarials i blindar les ràtios de professional/pacients.

Sense oblidar que és fonamental, a les nostres viles i pobles, arreu del territori  implementar la Salut en totes les polítiques per avançar cap a l’equitat social i erradicar les desigualtats socials en salut.

El periple que ha passat el nostre sistema de Salut evidencia que no podem afrontar el futur amb eines del passat. Per tant, és l’hora de ser previsors i de treballar per evitar tots aquells errors que s’hagin pogut cometre en el passat. L’única eina al nostre abast per donar resposta als deures pendents i a tots els reptes que vindran és construir un sistema públic de Salut més robust i més proper, deixar enrere l’atenció primària significaria sortir de la pandèmia amb un sistema públic que va a peu coix.

Signat

Jèssica Albiach
Presidenta del GP EN COMÚ PODEM

Ramon Arnabat i Iolanda Sánchez
Membres de l’Executiva Penedès En Comú