-
Esquerra Republicana
-
ERC Vilafranca
- Vilafranca del Penedès
- 16-02-2022 15:09
Imatge de la roda de premsa d'ERC de Vilafranca. Eix
Els republicans proposen incrementar el nombre de policies i d’agents cívics per fer més acció comunitària, un acord per fer la nova comissaria i un pla per la transparència per evitar casos que embrutin el nom de la policia
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Una de les preocupacions dels veïns i veïnes de Vilafranca és la sensació de seguretat. Durant els últims anys aquesta percepció de manca de seguretat ha anat augmentant arran de l’existència de baralles, problemes a diversos bars, de robatoris, drogues i d’altres casos violents. L’àmbit de la seguretat és un dels reptes que haurà d’afrontar la ciutat per guanyar una ciutat més segura i amb més qualitat de vida. A més, caldrà posar fil a l’agulla, apunten els republicans per renovar la policia local per fer front a les jubilacions dins del cos, resoldre la ubicació de la caserna així com impulsar un pla per la transparència després de diversos casos que han acabat portant el cap de la policia als jutjats com a imputat.
L’aposta per la seguretat humana
Per garantir la seguretat els republicans tenen molt clar que aposten pel model de “seguretat humana”. Aquest model es basa en entendre la seguretat com un servei de proximitat a la ciutadania i per entendre les tasques que hi estan relacionades com a responsabilitat de tots els agents socials i totes les administracions. Tal com explica Pere Sàbat, portaveu dels republicans “cal avançar en la coproducció de seguretat, és a dir, en polítiques coordinades de seguretat on hi intervinguin tots els agents implicats: des d’entitats, fins a totes les administracions, des d’agents cívics fins a la policia”.
La percepció de seguretat és un element que canvia en el temps. En el món actual, connectat i on hi ha bombardeig d’informació constant, la sensació d’inseguretat ha augmentat així com la percepció social del risc i la globalització d’aquesta sensació d’inseguretat. Per encarar aquests nous reptes, apunten els republicans “cal tenir present que el contrari d’inseguretat no és la ‘policialització’ de la societat sinó ‘convivència’”. Així, Sàbat apunta que “la seguretat ve donada principalment quan les persones tenen garantides les seves necessitats bàsiques cobertes. La millor política de seguretat és un Estat del benestar fort”.
Una policia al servei de la gent
Els republicans defensen que per donar resposta a la coproducció de les polítiques de seguretat, cal desenvolupar un model de seguretat de proximitat. Un model que no només sigui proper en un sentit físic, sinó que promogui una interacció efectiva entre tots els agents de la seguretat pública i la ciutadania.
Per tirar endavant aquesta concepció republicana de seguretat Sàbat defensa que “cal tenir molt clar quin és el model de policia que volem per la ciutat. Nosaltres ho tenim claríssim: un model de proximitat amb la gent i amb el barri”.
Aquest model de proximitat per Esquerra té diversos eixos. Primer de tot els republicans consideren essencial que es demani a la Direcció General de Seguretat de la Generalitat que faci un estudi d’anàlisi a la policia local per identificar-ne millores. Un anàlisi que es va fer per últim cop al 2008 però que mai s’ha fet públic. Els republicans demanen actualitzar-lo per poder enfocar “amb dades i objectivament” les millores a fer. Aquest estudi hauria d’anar lligat amb la realització d’una enquesta sobre seguretat ciutadana per poder copsar de forma clara les percepcions de la ciutadania. Moltes vegades no s’acaben denunciant accions i les percepcions de seguretat queden fora de les dades habituals, però configuren també la seguretat.
D’altra banda avançar per dignificar les instal·lacions, és a dir, tirar endavant un acord per la construcció d’una nova caserna, així com l’estudi de l’equipament actual. Per Sàbat “la policia és un servei més a la ciutadania, l’estat actual de la caserna és molt deficient, i com a instal·lació d’un servei públic, per donar resposta a la gent, cal que estigui en bones condicions”. En aquest punt els republicans aposten per un gran acord per tirar endavant aquest equipament i que es planifiqui pels propers anys.
Així Esquerra ha elaborat un document amb les línies estratègiques de seguretat, un pla pensat per tirar endavant durant la propera dècada i que passa per revertir la deriva actual.
Més policies i més agents cívics
Una de les accions que des d’Esquerra es consideren claus, a l’espera de l’estudi per fer l’anàlisi de la policia, és l’ampliació d’agents de policia i cívics. Són dues figures que els republicans veuen necessàries per poder tirar endavant aquesta policia de proximitat. Durant els propers anys es produiran diverses jubilacions a la policia i per cobrir-les cal una planificació de diversos anys, ja que calen dos anys de formació a l’escola de Mollet, una planificació que de moment és inexistent.
La policia de proximitat és aquella que estableix xarxa comunitària amb la societat, amb les entitats, amb el teixit comercial dels barris. “No es tracta de patrullar més o de tenir un agent més al carrer, que és un altre debat, es tracta de la xarxa que es pot crear entre la societat i la policia local per avançar en la mateixa direcció”.
La policia local, un exemple
La policia local de Vilafranca té un alt grau de reconeixement pràctic per part de la ciutadania. Una dada que ho corrobora són els milers de trucades que rep de la ciutadania per indicar algun problema o situació d’inseguretat, fet que demostra que la població “confia” en la policia local. Un element clau pel sistema democràtic, la confiança en els cossos policials. En aquest sentit des d’Esquerra proposen que s’elabori un pla per la transparència per tal de mantenir aquesta confiança envers la policia i salvar-la de les actuacions individuals que poden fer un mal irreparable, com pot ser la imputació per dos delictes del cap de la policia local.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!