Jocs Olímpics d’hivern: veïnatge, política i economia

Els JJOO són un cúmul d’oportunitats: expansió de les noves tecnologies, energia neta, aprofitament d’instal·lacions actuals (remodelant-les i adaptant-les), millora dels eixos viaris i ferroviaris, actualització del comerç i la hostaleria de la zona.....

Però sembla que hi ha una opinió contrària, amb arguments com la sostenibilitat, el canvi climàtic i la petjada en el territori. Es defensa que el que s’ha de fer és crear noves industries que generin feina, sobretot a la gent jove de la zona. Es defensa també els Jocs necessaris per justificar la manca d’atenció a les infraestructures pendents des de fa massa temps. No dubto que aquets arguments son prou importants com per tenir-los en compte, però també és cert que les oportunitats que generen els JJOO poden i han de ser un revulsiu al territori.

Les actuacions s’han de fer amb exigència tenint en compte el canvi climàtic, i les instal·lacions s’han de construir d’una manera  adequada, amb el màxim respecte a l’entorn del territori, el paisatge i la seva població.

Som al segle XXI, i no al XX. Hi ha prou coneixement i avenços tecnològics per fer les coses bé, però el NO pel NO ja no val. Cal mirar el que tenim i millorar-ho tot aprofitant les oportunitats que ens poden donar els JJOO. Els territoris necessiten activitat econòmica, és així com es genera treball que és la base de tot projecte humà.

Relació de veïnatge

Hi ha hagut declaracions de dificultats de veïnatge. En aquest cas, crec que és bo recordar que és més productiu tenir relacions de bon veïnatge i, si cal compartir, es comparteix. Els èxits venen quan tothom rema en la mateixa direcció, però és més exitós aprofitar la marca Barcelona, donat que des de 1992 s’ha consolidat i  costa molt d’aconseguir un nou lideratge.

Aportació

Calafell està agermanat amb el municipi de Larmor-Plage (França). En una de les visites d’intercanvi vàrem visitar la Cité de la Voile Éric Tabarly i vam anar al musée Lorient, un museu dedicat al mon de la vela que està obert tot l’any.

La meva aportació seria crear una universitat dels esports de neu i muntanya amb tots els complements que són necessaris en aquest sector econòmic. Podria ser una activitat que generés feina tot l’any.

Crec necessari sortir del parany de “Ja està bé com està”, “això no es pot tocar”. Crear riquesa, sí, però per el màxim de població que ja habita la zona i que sempre està limitada a l’estacionalitat de la neu. És necessari ser, més que mai, positius i creatius. Cal mirar endavant i aportar idees. Sense elles, la humanitat no avança.

Fem-ho, fem-ho bé i sostenible.

Així ho veig.

Jordi Sánchez Solsona