De Pequín als Pirineus

Als JJOO de Pequín, una de les atletes encarregades d’encendre el pebeter ha estat Dinigeer Yilamujiang. Es tracta d’una esquiadora de fons que pertany a la minoria ètnica del uigurs, perseguida cruelment a la Xina: camps de reeducació, treballs forçats, prohibició de la llengua i la cultura, esterilitzacions no consentides, etc. De fet, la Xina està duent a terme el genocidi del poble uigur a ulls de la comunitat internacional. Així que no ens enganyem: que una dona uigur encengui el pebeter a la jornada inaugural dels JJOO, vista arreu del món per milions de televidents, no és res més que una campanya ben dissenyada per emblanquir les vulneracions de drets humans que perpetra el règim xinès dia sí, dia també.

Salvant les distàncies, la motivació de fons és la mateixa que mou l’Estat espanyol a difondre la sensació de “pacificació” del conflicte amb Catalunya. Allò que el govern espanyol cínicament ha anomenat “la agenda del reencuentro”. Aquesta campanya està en marxa i, de moment, sembla que l’estiguem passant per alt. Potser és perquè perdem de vista el context i ens centrem en uns pocs esdeveniments... Però si assumim una mirada més global, veurem que tot plegat és un projecte molt ben coordinat i dirigit a rentar la imatge d’Espanya a l’estranger –i molt menys dins de l’Estat espanyol, on segurament, totes aquestes mesures es veuen com un tracte preferent envers una Catalunya que no el mereix.

Mirem-nos-ho de prop. El mantra que no s’ha de barrejar esport i política és el típic discurs que es fan seu justament els estats autoritaris i opressors que s’aprofiten d’aquestes plataformes per dibuixar una realitat tolerant i inclusiva inexistent. En són tantes, les accions, que solament cal esmentar-ne dues: d’aquí a poques setmanes hi ha previst que “La Roja” torni a jugar a Barcelona després de 18 anys de no haver-ho fet, i a més ja s’ha comunicat que la Vuelta a España 2023 començarà a Barcelona, on també es disputaran les dues primeres etapes.

També l’àmbit de la cultura es veu supeditat a aquest intent d’assimilació cultural i integració forçada a l’espanyolitat: a finals de gener d’enguany, el rei espanyol va visitar a Puerto Rico una exposició que "recoge la vida de uno de los hijos adoptivos de la ciudad más icónicos, el violoncelista español Pablo Casals, (1876-1973)", segons explicava la nota de premsa, mentre que uns pocs dies més tard inaugurava una exposició al Museu Belvedere de Viena sobre l’obra de Salvador Dalí influenciada per Sigmund Freud. Dos artistes catalans dels quals l’Estat espanyol se’n vanta a l’estranger com a espanyols. I què hem de dir que no s’enviï a Eurovisió una cantant catalana com a representant d’Espanya? Visca la tolerància! Ai, no, calla, que canta en castellà....

Però la traca final és sens dubte la candidatura als JJOO d’hivern 2030 Pirineus-Aragón impulsada pel COE i prevista per la Generalitat (sic). Uns jocs sota bandera espanyola que, si se celebressin –i sense entrar en l’argumentari de pros i contres–, anul·larien definitivament la marca Catalunya com a actor independent i independentista de l’imaginari d’un parell de generacions arreu del món. Tanta feina que s’ha fet i es fa per assolir una visibilitat del fet diferencial català i del conflicte amb l’Estat espanyol!

Qui cregui que tot això és simplement un cúmul de casualitats encara no ha entès que l’Estat espanyol segueix treballant per erradicar no només el moviment independentista, sinó la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra història i tot allò que hi tingui relació. Es tracta d’una campanya d’espanyolització en tota regla. Ah, per cert: recordeu quins han estat els abanderats de l’equip olímpic espanyol a Pequín? Queralt Castellet i Ander Mirambell. Ja friso per saber quins seran els abanderats l’any 2030.

Bàrbara Roviró
Secretària nacional de l’Assemblea