Converses telefòniques de Gerard Figueras apuntarien que Fandos i un altre càrrec feien xantatge al PDeCat

Les nombroses converses telefòniques intervingudes per la Guàrdia Civil en el marc de l'operació 'Voloh' revelen algunes irregularitats en les subvencions a entitats esportives o fundacions properes a CDC, però també un possible tràfic d'influències en el nomenament de l'exregidora del PDeCat a Barcelona Maite Fandos com a assessora de la Diputació per tal que no fes pública informació perjudicial per a alguns polítics del partit. Un altre dirigent també podria haver pressionat el partit per cobrar una indemnització i deixar la feina d'apoderat del Canal Olímpic de Castelldefels.

L'operació de moment ha comportat cinc escorcolls i quatre detencions, entre elles la de Fandos, el secretari general de l'Esport, el vilanoví Gerard Figueras, el subdirector general de Gestió i Recursos Humans del Consell Català de l'Esport, Lluís Pallisera, i l'apoderat del Canal Olímpic de Castelldefels, Alex Gallo. El jutge ha aixecat parcialment el secret de sumari d'una investigació que es va destapar inicialment el maig del 2018 amb detencions a la Diputació.

Segons les interlocutòries que ordenen l'entrada i escorcoll dels diversos domicilis i dependències, la Guàrdia Civil sospita que Fandos amaga documentació que acreditaria possibles delictes de malversació. Fandos va ser regidora de l'Ajuntament de Barcelona fins el maig passat, i entre el 2011 i el 2015 va ser regidora d'Esports, entre altres. També va ser membre de la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona, diputada delegada de Benestar Social, i vocal de les comissions de Cultura, Educació i Esports, i d'Atenció a les persones. L'1 de setembre passat, per decret de la Presidència de la Diputació, liderada per Núria Marín (PSC), va ser nomenada personal eventual en qualitat d'assessora tècnica de l'Àrea d'Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial, amb nivell retributiu N4.

De les converses telefòniques intervingudes al secretari general de l'Esport, Gerard Figueras, es desprèn que és amic de Fandos i que aquesta estava sense feina des del maig passat, i necessitava un lloc de treball urgentment per ingressar uns 70.000 euros anuals. De fet, en una conversa telefònica, el president de FGC, Ricard Font, deia que era important tenir controlada Fandos perquè "no es desboqués i que no expliqués el que no toca", diu la interlocutòria del jutge. Això porta el jutge a afirmar que l'interès per trobar feina a Fandos no era només laboral, sinó que si no en trobava es podia "descontrolar i explicar coses que podien afectar negativament les persones que tenen càrrecs públics i altres de l'àmbit polític".

La investigació ha descobert les dificultats per trobar feina a Fandos. Així, per exemple, Meritxell Masó, secretària general de Presidència, va explicar que no hi havia places de confiança disponibles i que tenien problemes per trobar un lloc a una altra persona.

També s'ha acreditat, segons el jutge, "l'enorme preocupació que mostren els investigats davant d'una eventual pèrdua de la Generalitat, per la qual cosa seria la Diputació de Barcelona la institució que pretendrien utilitzar per col·locar a persones de la seva confiança". En una conversa, Fandos va dir a Figueras que "estaven col·locant a 'tios' per un puto sou que no saben què faran i que a la gent amb talent l'havien deixat tirada".

Les gestions de Fandos per trobar feina van fer que Figueras parlés amb persones amb "influència política notòria", converses que evidencien les dificultats per donar feina a exregidors, alguns dels quals estan "histèrics". També s'apunta que Fandos podria cobrar a través d'alguna fundació subvencionada amb diners públics.

De fet, la interlocutòria assegura que les funcions de Fandos a la Diputació estan "lluny" de les inherents al càrrec d'assessora en innovació, sinó que estarien lligades a la candidatura de Barcelona-Pirineus pels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030. Això es desprèn especialment de les converses que manté Fandos amb diverses persones i en les que afirma que el programa dels jocs tiraria endavant. Precisament quan els investigats parlen de la candidatura olímpica, mencionen el finançament del projecte amb possibles aportacions públiques, posant-se de manifest la intenció de vehicular els diners a través d'una fundació, aspecte que s'hauria gestionat amb Gerard Esteva per alinear en el projecte a Meritxell Budó, consellera de Presidència.

Segons el jutge, Figueras hauria exercit influència sobre diversos càrrecs públics, en especial sobre Meritxell Masó, per aconseguir el nomenament de Fandos a la Diputació el setembre passat. També destaca el paper de Neus Munté, exconsellera de Presidència i actual regidora a l'Ajuntament de Barcelona i membre de la Junta de Govern de la Diputació, que hauria influït en altres càrrecs de la Diputació per nomenar Fandos com a assessora. Això s'hauria consensuat amb David Bonvehí, president del PDeCAT, i Elsa Artadi, també exconsellera de Presidència i actual regidora de JxCat a Barcelona.

Per la seva banda, Alex Gallo, apoderat d'Equacat, va signar el novembre del 2016 una transferència a la revista 'ONGC' sense autorització ni certificat d'existència de crèdit ni expedient d'adjudicació. A més, va aportar una factura al seu nom, de desembre del 2015 i per import de 2.500 euros, que va ser utilitzada per CATmón per justificar de les despeses per a l'edició de la revista 'Catalan International View', activitat subvencionada per la Diputació i la Generalitat.

En converses telefòniques amb Figueras, Gallo diu que està buscant feina i que té problemes amb el partit, el PDeCAT, perquè no arriben a un acord sobre la indemnització. De fet, Gallo diu que té informació compromesa del partit i diu: "Abans d'arribar a judici…darrere teu… no hi ha ningú… el que has de fer… és agafar tota la informació que tinguis i buscar algun periodista de confiança,… i que cadascú aguanti les seves conseqüències".

Publicitat i subvencions sospitoses

El jutge Aguirre també creu que el Consell Català de l'Esport (CCE) pagava publicitat i articles que es publicaven a les revistes de la Fundació CATmón i Igman, mitjançant contractes "arbitraris". Alguns dels articles, a més, eren copiats d'internet. Les dues entitats, a més, també rebien subvencions de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat, a vegades pel mateix concepte i que justificaven amb les mateixes factures. Dues persones i factures presentades per FGC i Equacat, l'empresa de la Generalitat que gestiona el Canal Olímpic de Castelldefels.

També s'investiguen les subvencions que donava el CCE, que les intervencions telefòniques indiquen que es concedien amb "arbitrarietat i partidisme". En una conversa intervinguda el 6 de juny passat Figueras va dir a Pallisera que el president de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, Xavier Vinyals, li demanava mig milió d'euros en subvencions del CCE, i que ell li havia proposat 295.000 euros per aquest any. "L'any que ve ja posarem el que puguem", li va acabar dient Figueras. Una setmana més tard, Xavier March, president de la Federació Catalana de Gimnàstica, va preguntar a Figueras si havia de retornar entre 5.000 i 7.000 euros que havien sobrat d'una subvenció del CCE per la compra de material per un tema relacionat amb Gervasi Deferr. Figueras li va dir que "aprofités" els diners perquè "un altre dia les coses no aniran tant bé".

El passat 16 d'octubre, Figueras va parlar amb el president de la UFEC i del Comitè Olímpic Català, Gerard Esteva, i el secretari general de l'Esport "sondeja" Esteva sobre la possibilitat de passar-li una subvenció a la UFEC i que la traslladés a la Fundació CATmón. De fet, Figueras va justificar l'operació perquè la Intervenció de la Generalitat va fer un informe molt dur sobre la concessió de subvencions directes. També van comentar la subvenció a la UFEC sobre equipacions, sobre la qual la Intervenció tenia dubtes que fos una subvenció directa encoberta i considerava que s'hauria de fer per concurs perquè es poguessin presentar les marques esportives. Figueras li va dir: "Ja trampejarem aquesta guerra l'any que ve".

En altres converses entre Figueras i la secretària general de la Presidència, Meritxell Masó, es desprèn, segons el jutge que hi podria haver un delicte greu de malversació. Així, en una conversa del passat 30 de juliol, es dedueix que hi ha una certa irregularitat en el control del pressupost assignat al Consell de l'Esport des de la Conselleria de Presidència. "A l'hora de la veritat, ja veuràs que farem alguna cosa pressupostària perquè incorporarem els 8,2, però 4,2 ens els endurem nosaltres per una altra cosa, d'acord?", deia un dels dos.

En altres converses s'al·ludeix a l'intercanvi de correus electrònics entre Figueras i Pallisera sobre la publicitat institucional en revistes gestionades per CATmón i subvencionades amb fons públics. De les converses se'n desprèn la implicació que Pallisera té amb els pressupostos i altres aspectes comptables relacionats amb subvencions del CCE, preparant fulls de càlcul i notes per a Figueras. Pallisera li va enviar un informe sobre CATmón i parlen d'anuncis i dos articles no esportius.

El jutge també atribueix a Figueras la decisió de pagar amb diners d'Equacat, de la qual és el president del Consell d'Administració, publicitat institucional a les revistes de CATmón i Igman, de manera "arbitrària i sense justificació". Segons l'exdirector del Canal Olímpic, Figueras va ordenar els pagaments. La revista d'Igman, 'ONGC', va rebre tres pagaments de 2.754 euros cadascun el 2016 i un altre de 1.000 euros el 2017. El primer pagament va ser signat per Àlex Gallo, apoderat d'Equacat, i el del 2017 va ser autoritzat per Figueras. El 2017 la revista CIV, de la Fundació CATmón, va rebre un pagament de 1.000 euros signat per Figueras. En total van ser 10.264 euros, sense IVA, en cinc pagaments en dos anys. Només les dues factures del 2017 tenen un certificat de crèdit i expedient d'adjudicació directa.

Un altre indici contra Figueras és una petició de subvenció que CATmón va fer al CCE a principis del 2017 per valor de 178.883 euros per finançar un projecte esportiu a Bòsnia. Finalment no es va dur a terme. Tot i que el cap del Servei d'Equipaments Esportius del CCE va explicar que no va rebre pressions, Figueras tenia la "voluntat clara" de finançar el projecte amb una subvenció directa. De fet, Figueras, segons aquest dirigent, tenia decidida l'adjudicació de la subvenció, tot i que finalment no es va concedir per les mancances i incapacitat de CATmón de tirar endavant el projecte, ja que la construcció d'instal·lacions esportives no es justificava amb simples informes i factures, sinó que requeria la documentació d'un projecte bàsic. La petició no reunia les condicions d'excepcionalitat per obtenir una concessió directa.

El 27 de desembre del 2018 Figueras va dictar una resolució que desestimava la subvenció que demanava CATmón al·ludint a unes al·legacions que el jutge considera "justificacions i no una realitat". Segons el magistrat, el punt d'inflexió per no atorgar la subvenció podria haver estat les detencions fetes el maig del 2018.

En una conversa escrita, Figueras qualificava aquest cap d'Equipaments com un "malson" i "fill de puta" perquè després de tres reunions de més de dues hores cadascuna encara li demanava més documentació, i Figueras admetia que no es podia saltar la seva signatura. En el mateix xat, Figueras demanava ajuda a un diputat per gestionar la sol·licitud.

En les ordres d'escorcoll, el jutge Aguirre mana a la Guàrdia Civil decomissar els expedients complets de subvencions de la Secretaria General de l'Esport i del CCE a la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes (2015-2019), la UFEC (2015-2019), la Federació Catalana de Gimnàstica (2018-2019) i Equacat SA (2014-2019).