14-F: Cs encara les eleccions amb els pronòstics en contra i podent perdre la meitat de diputats

Cs va guanyar les eleccions del 2017 amb 36 escons i va ser la sorpresa d'aquella nit de desembre, perquè pocs auguraven que la candidatura d'Inés Arrimadas es convertiria en la més votada a Catalunya, per davant d'ERC i de la flamant JxCat. Tres anys més tard i amb el procés independentista encallat –les eleccions del 2017 es van convocar just després del referèndum de l'1 d'octubre i a través de l'article 155 de la Constitució–, la situació és prou diferent com perquè les enquestes augurin una caiguda del partit liberal que els podria fer perdre la meitat d'escons.

Les condicions amb què Cs arriba al 14-F no només han canviat pel context polític català, sinó també per relleus en els lideratges a Catalunya. Primer, qui va aconseguir els resultats històrics del 2017, Inés Arrimadas, va deixar el Parlament –amb altres càrrecs rellevants com José María Espejo-Saavedra o Fernando de Páramo– per presentar-se a les eleccions espanyoles del 2019 al costat d'Albert Rivera. Els mals resultats dels liberals als comicis estatals van propiciar la dimissió de Rivera i que Arrimadas fos escollida –no sense contestació interna– nova presidenta de Cs.

La pèrdua d'Arrimadas es va traduir a Catalunya en la designació de qui era portaveu al Parlament, Carlos Carrizosa, com a nou president del grup parlamentari i en l'ascens de la diputada tarragonina Lorena Roldán, que ja era senadora i que, a més, va assumir el rol de portaveu al Parlament. Quan es van celebrar les primàries per escollir candidat a la Generalitat, Roldán va ser l'aposta de la direcció del partit i es va imposar a la resta de candidats. Ara bé, l'estiu passat, en plena pandèmia de covid-19 i a través d'un comunicat enviat al vespre, Cs anunciava que apartava Roldán i situava Carrizosa com a nou presidenciable.

La decisió s'havia pres d'acord amb Roldán, segons la versió oficial dels fets, però va suscitar crítiques internes a Cs i un clam perquè es tornessin a celebrar primàries. La direcció del partit va rebutjar-ho escudant-se en el fet que els estatuts permeten designar a dit un candidat a les eleccions si l'escollit en primàries hi renuncia voluntàriament, com se suposa que va fer Roldán.

Tot i que mai va arribar a verbalitzar cap enuig cap a la direcció de Cs per haver-la apartat, fa just un mes que pràcticament per sorpresa Roldán va anunciar que deixava el partit per incorporar-se a la candidatura del PPC a les eleccions del 14-F, on ocupa la segona posició a la llista per Barcelona. El canvi de partit també arribava després que fracassés l'intent d'una candidatura conjunta d'ambdues formacions.

Les crítiques internes per haver apartat Roldán, el discurs canviant a nivell estatal sobre el govern de Pedro Sánchez i la frenada que ha experimentat el procés independentista català han fet que bona part del seu electorat del 2017 deixi de veure Cs com a el partit de referència. Això explica en bona part les baixes de militants que la formació ha experimentat els darrers mesos i que les enquestes vaticinin uns resultats d'entre 10 i 20 diputats i la relegació del partit fins a la quarta força parlamentària, per darrere d'ERC, JxCat i el PSC.

Carrizosa encapçalarà una candidatura força continuista, amb fitxatges com els de la tertuliana Anna Grau, i en què no repeteixen cap dels militants crítics que havien obtingut escó en la passada legislatura i que havien alçat la veu contra el rumb de la direcció estatal i autonòmica del partit. Pel que fa a la resta de circumscripcions, repetiran com a caps de llista Jorge Soler a Lleida, Matías Alonso per Tarragona i Jean Castel a Girona.