L’Institut d’Estudis Penedesencs ha recollit en una exposició itinerant la trajectòria de les 34 col·lectivitats agrícoles que van funcionar al Penedès entre 1936 i 1939.
L’exposició que consta de 15 plafons i d’un catàleg, ha estat comisariada pels historiadors Ramon Arnabat i Guillem Puig.
El proper divendres 20 de gener a les 19:30h i al Local Nou de Moja s’inaugurarà l’exposició de l’Institut d’Estudis Penedesencs: Les col·lectivitats agrícoles al Penedès, 1936-1939 comisariada pels historiadors Ramon Arnabat i Guillem Puig. La inauguració de l’exposició es realitzarà conjuntament amb la presentació del llibre El Sindicat de Moja a càrrec de Raimon Soler i Josep Tort.
Aquesta exposició explica la formació i funcionament de les col·lectivitats agrícoles al Penedès durant la Guerra Civil espanyola amb la voluntat de comprendre aquestes iniciatives camperoles comunitàries en el marc de les transformacions econòmiques i socials que es produeixen a Catalunya a partir del juliol de 1936. Les col·lectivitats agrícoles, tot i que sovint oblidades, formen part de la nostra història i de la memòria democràtica del nostre país.
Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) la rereguarda republicana fou escenari de diferents experiències revolucionàries, tant al camp com a la ciutat, i Catalunya no en
fou una excepció.
En iniciar-se el conflicte s’ocuparen les finques de les persones que havien participat de la revolta militar o formaven part d’organitzacions que li havien donat suport. En dos-cents cinquanta-vuit municipis catalans, i una part d’aquestes terres es col·lectivitzaren i la seva propietat i les eines passaren a estar sota el control dels camperols que les treballaven en comú. A aquestes terres se n’hi afegiren d’altres que els pagesos aportaren de forma voluntària.
Al Penedès hem documentat un total de trenta-una col·lectivitats agrícoles en un total de vint-i-vuit municipis, amb un total d’unes 1.900 hectàrees de vinya, cereals, horta, oliveres i ametllers, fruiters, i uns 2.000 membres. Les col·lectivitats comptaven amb terres expropiades i d’altres d’aportades, edificis, cellers i eines, així com granges d’aviram, conills i porcs.
L’objectiu de les col·lectivitats agrícoles era satisfer les necessitats dels seus integrants i contribuir a construir una societat igualitària i democràtica, com a culminació del procés de mobilització camperola. La majoria de col·lectivitats foren impulsades per la CNT, però també hi participaren en alguns municipis el POUM, la UGT o la Unió de
Rabassaires (UdR).
Les col·lectivitats agrícoles anaren perdent força davant la presència d’altres models socialitzadors fomentats des del govern i articulats a través dels sindicats agrícoles locals. Amb la derrota militar de 1939, es desmantellaren les darreres col·lectivitats i qualsevol altre intent de reforma agrària, es reprimí als seus dirigents i s’amagà i deformà la seva memòria, posant fi a les demandes camperoles de transformació de la propietat agrària.
Si teniu interès per publicar algun reportatge referent a aquest tema del qual disposem de fotografies i documents per il·lustrar-ho, dirigiu-vos a:
presidencia@iepenedesencs.org