Editat per Edicions i Propostes Culturals Andana SL de Vilafranca del Penedès i escrit per la Isabel Ullate Valls de Sant Miquel d’Olèrdola, el llibre El Noi de l’Autobús ha iniciat un cicle de presentacions seguint les principals rutes que van recorre els carros i els autobusos de l’empresa Mon-Bus des de finals del segle XIX i fins a principis del segle XXI. Durant la primera meitat d’aquest any 2024, diverses poblacions de les comarques del Garraf, l’Alt Camp i del Baix i de l’Alt Penedès estan coneixent i coneixeran de primera mà el llibre que ens ocupa. En aquest cas, Vilanova i la Geltrú, el proper divendres 17 de maig, a les 19’30, al Foment Vilanoví. Aquesta entitat sociocultural nostrada amb clar interès per la cultura local i la del país i punt de referència de la societat vilanovina i catalana, per on desfilen part dels artistes i dels intel·lectuals del moment.

Aquesta publicació l’ha fet possible la promotora Mercè Valls Clavé, vídua d’en Pau Lluís Monasterio Figueras (1947-2011), vídua del noi de l’autobús, i la seva família; i respon a l’última voluntat d’aquest darrer de plasmar la història bicentenària de la seva nissaga i de posar per escrit, per commemorar-la, la crònica més que centenària de la companyia familiar coneguda des dels seus orígens amb els noms o marques de: la Hispano Pontorrina primer, Transports Monasterio (també MONNIC) després i Mon-Bus finalment. Esdevé un homenatge al Pont d’Armentera, a l’Alt Camp i al Tarragonès, així com a totes les comarques que van veure transitar els vehicles dels Monasterio pels camins i les carreteres locals i per la xarxa viària general. Comarques com les del Garraf, el Baix Penedès i l’Alt Penedès. I especialment, el llibre vol retre tribut a la comarca del Garraf i a les poblacions en les quals, o bé Mon-Bus va tenir-hi seu, o bé hi va oferir servei públic i privat de transports de passatgers durant desenes d’anys. Com és el cas de Vilanova i la Geltrú, sobretot, però no únicament, durant el boom turístic del Garraf treballant costat per costat amb l’agència històrica Viatges Sitges.

CONTINGUTS ESPECÍFICS SOBRE MON-BUS I VILANOVA I LA LA GELTRÚ:

Des de després de la Guerra Civil, el patrimoni de Mon-Bus, amb els nom corresponent a l’època d’Hispano Pontorrina i de Transports Monasterio, consistia en la concessió exclusiva del servei de viatgers i correspondència pública per mitjà de vehicles de tracció mecànica de les línies de Querol a Valls i viceversa, i del Pont d’Armentera a Calafell i vicerversa; així com els permisos tolerats de les línies de l’Arboç a Vilanova i la Geltrú i del Pont d’Armentera a Tarragona. Havent deixat els carros enrere definitivament, el parc mòbil de l’empresa familiar dels Monasterio l’integraven 5 autobusos o cotxes de línia i 2 camions i 4 turismes, amb l’objecte social de fer transport de viatgers i mercaderies en òmnibus, turismes i camions. Aquest parc mòbil anirà augmentant gradualment en paral·lel amb l’evolució de l’empresa i fou aleshores quan va començar a donar servei a Vilanova i la Geltrú.

Val a dir que si l’any 1958 la companyia ja tenia la concessió de la línia regular del Vendrell a Vilanova i la Geltrú, amb la contractació l’any 1968 del servei del transport d’obrers de l’empresa Productes Pirelli SA de Vilanova i la Geltrú, i amb el trasllat progressiu de l’activitat de Transports Monasterio a la capital del Garraf, aquesta població es va convertir en el centre principal de les operacions de Transports Monasterio o Mon-Bus. I des d’aleshores, l’empresa lloga un garatge al C/Santa Magadalena 37 d’uns 700 metres quadrats de superfície. Després vingueren la línia Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès i la incorporació dels Monasterio Villaró i els Monasterio Figueras a l’empresa, i molt després la comunicació del Garraf amb Barcelona i l’aeroport mercès als esforços del Pau Lluís Monasterio Figueras. Des dels anys 40 ja tenien garatge i servei al Vendrell i amb l’aterratge a Vilanova i la Geltrú també van comunicar Sitges, Sant Pere de Ribes, Els Camils i etc.

Amb tot això, a les línies regulars públiques hem d’afegir el servei discrecional, amb excursions i servei de transport d’obrers a fàbriques i servei escolar a col·legis de la zona geogràfica, principalment a Vilanova i la Geltrú. Sense oblidar el que va representar el boom turístic al Garraf i a Catalunya, que portarà els Transports Monasterio/Monnic/Mon-Bus i els seus passatgers per tota la comarca, tot Catalunya, Espanya i Europa. D’aquesta manera i creixent, fins els últims dies gloriosos de l’empresa l’any 2019, amb seu a Sant Pere de Ribes llavors i amb els Monasterio Valls.

Concretament des de principis del segle XXI Mon-Bus va comunicar per carretera les poblacions del Garraf, inclòs Vilanova i la Geltrú, amb la ciutat de Barcelona i l’aeroport. Durant els més de 60 anys de servei als municipis garrafencs, Mon-Bus va formar part de la vida dels vilanovins i les vilanovines i va formar part del desenvolupament i la prosperitat de la ciutat, de la zona del Garraf i dels seus habitants, així com del país en general, garantint el servei de transport de viatgers per carretera tan útil, necessari i imprescindible per a les civilitzacions com la nostra. Va oferir transport públic i transport privat col·lectiu de viatgers. Traslladava entitats i grups socials, esportius, artístics, escolars i culturals a diversos i múltiples destins, col·laborava amb ells i en patrocinava més d’un, fidel a la voluntat de servei a la població i de ser-ne part intrínseca del Pau Lluís Monasterio i de tots els Monasterio que han estat al capdavant de la companyia familiar. Definitivament, Mon-Bus es va convertir per mèrits propis en part de la història de Vilanova i dels seus vilatans. Els útims Monasterio encarregats d’encapçalar la companyia foren els Monasterio Valls, encara avui residents a a Sant Pere de Ribes i a Vilanova i la Geltrú.

La companyia Mon-Bus, amb qualsevol dels seus noms, sempre pertanyent a alguna branca o altra del llinatge Monasterio, va oferir servei de transport de passatgers des de l’any 1890 i fins l’any 2019. Ara bé, el llibre recull continguts concretament des de finals del segle XVIII fins l’any 2011, l’any de defunció del noi de l’autobús, del Pau Lluís Monasterio Figueras. Actualment l’empresa ja no existeix.

Amb totes tres denominacions (Hispano Pontorrina, Transports Monasterio i Mon-Bus) l’empresa va contribuir al progrés social i al desenvolupament socioeconòmic i cultural de nombroses comarques i poblacions de Tarragona, de Barcelona (incloent la de Sitges) i de tot Catalunya de fet, en tant que la possibilitat de mobilitat de persones i béns per tot el territori i l’oportunitat de desplaçar-se els col·lectius d’un indret a l’altre de la geografia catalana deixa una empremta favorable, decisiva i edificant en qualsevol nació.

La família Monasterio i Mon-Bus venen a representar desenes de famílies i empreses del país, del sector del transport en aquest cas, que amb la seva emprenedoria, el seu compromís amb el territori i la seva voluntat de servei al ciutadà van jugar un paper crucial a favor del desenvolupament i el progrés de Catalunya. La companyia dels Monasterio va arribar a oferir transport públic de passatgers fins al Baix Llobregat i Barcelona els últims anys de la seva activitat empresarial, i transport privat de viatgers per tot el país, per Espanya i per Europa, amb prop d’un centenar de treballadors i més de cinquanta autobusos.

Tres protagonistes, tres parades (capítols) que inclouen apartats i subapartats; així es vertebra el llibre per mitjà del qual en Pau Lluís Monasterio recorda i rememora els seus avantpassats i formes de vida pròpies de la vida rural, algunes extingides o en procés d’extensió però en voga de recuperar-se en algun dels seus aspectes per al bé de la humanitat.

La genealogia del noi de l’autobús comença el segle XVIII a Burgos amb el seu besavi; continua el segle XIX al Berguedà, comarca a la que el burgalès d’origen s’hauria traslladat amb motiu de la primera Guerra Carlina. Després se situa a l’Alt Camp i al Tarragonès amb l’avi i el tiet del noi de l’autobús, durant els segles XIX i XX. I seguidament s’estableix al Vendrell, a Vilanova i la Geltrú i a Sant Pere de Ribes, i dona servei als muncipis contigus i propers com Sitges amb el seu pare i ell mateix, durant els segles XX i XXI.

Si al llibre li haguéssim d’aplicar un símil gràfic seria el mosaic; però enlloc d’unir trossos de ceràmica trencada, ajunta bocins de vides de més de vint testimonis (familiars, treballadors, veïns de les zones geogràfiques d’influència) i fragments de documentació històrica i bibliogràfica. Tot plegat per dibuixar la història socioeconòmica de Catalunya a través de la crònica del sector del transport de viatgers per carretera, de les històries biogràfiques concernents, de les històries locals dels diferents indrets implicats i del context històric universal.

El Noi de l’Autobús és polièdric i calidoscòpic. És polièdric perquè les múltiples cares que conté el llibre permeten nombroses i diverses lectures, enriquidores i didàctiques: una lectura històrica (història local, nacional i universal), una lectura geogràfica, una d’empresarial, de biogràfica i humana, una de novel·lada, de política, i etcètera. Aquesta multiplicitat de lectures es deu a que el llibre obeeix als interessos heterogenis personals i professionals del protagonista principal —en Pau Lluís Monasterio Figueras, el noi de l’autobús—; generats en bona part per la formació privilegiada que va tenir al Col·legi Lasalle de Tarragona durant la seva infantesa i joventut. La publicació present és calidoscòpica en tant que les imatges acolorides que evoca la narració, plenes de poesia i de misteris d’una banda, i de realitat de l’altra, ens traslladen a segles passats, a societats i a formes de vida extingides o en procés d’extinció.

Quin paper juga el correu postal en la conformació i el disseny del servei públic de transport? Quin paper els camins de sorra, pedres i herbes que transitaven els carros dels nostres avantpassats? I les carreteres i autovies? Per què apareix la primera guerra carlina? I els pirates de la costa o els bandolers de muntanya? I els primers balnearis?Què va passar amb el transport públic i les línies durant la Guerra Civil i la Postguerra? I què hi venen a fer el Seat 600 i les primeres rutes turístiques al llibre?

El cert és que el present projecte literari esdevingut realitat inclou tots aquests esdeveniments dispersos en el temps perquè commemora els més de cent anys de l’empresa de transports complerts abans i tot que traspassés el noi de l’autobus; succés que posa punt i final a la crònica, l’any 2011. Tot i que, com ja havia anunciat, la companyia es va fundar a finals del segle XIX al Pont d’Armentera i no va concloure la seva activitat fins fa ben poc, entre els anys 2019 i 2020.

En resum, El Noi de l’Autobús és un llibre de no ficció amb elements de ficció. Amb el subtítol La Hispano Pontorrina, Transports Monasterio, Mon-Bus. De les tartanes fins als motors de 500 cavalls, està basat en fets reals —conté trossets de moltes vides i bocins de documentació històrica i bibliogràfica— i conforma la crònica de la família Monasterio i de la seva empresa. Hi apareixen des del primer Monasterio de la nissaga arribat al Berguedà des de Burgos, fins als actuals Monasterio Valls residents a la zona del Garraf, passant pel “iaio” Pep Monasterio Grimau del Pont d’Armentera, el “tiet” Josep Maria Monasterio Masip de Vila-Rodona, i l’inspirador de la publicació en qüestió al que ens referíem, el Pau Lluís Monasterio Figueras, el Pau; així com els germans, els cosins i la família de tots ells. Els segon, tercer i quart Monasterio Masip, la Monasterio Razungles, els Monasterio Villaró, la Monasterio Miquel, el segon Monasterio Figueras i etc.

El Pau Lluís va néixer al Pont, va morir prematurament a Sant Pere de Ribes i també va viure molts anys a Vilanova i la Geltrú i al Vendrell. Tot un seguit de testimonis expliquen les seves vivències entorn de la companyia familiar Mon-Bus i juntament amb un narrador singular al qual dona veu l’autora descriuen la història de tres generacions sobre rodes que afavoreixen la prosperitat de país des de l’àmbit del transport. Dels carreters i els carros del segle XIX, als potents motors dels autocars del segle XXI, passant pel gasogen i l’economia de subsistència d’entreguerres, el noi de l’autobús guia el lector per un trajecte amb tres parades i narra la pròpia història personal i empresarial i la dels seus avantpassats i coetanis. A més a més, descriu episodis històrics com el pas del vehicle de tracció animal al de tracció mecànica, el paper del correu en el sector del transport de viatgers o la transformació dels camins primigenis en la xarxa viària actual. Contextualitza la narració de manera que aborda generosament els episodis de les Guerres Carlines, de la Guerra d’Àfrica i de la Guerra Civil, i examina els fenòmens del Seat 600, del boom del turisme a Catalunya, una certa crònica automobilística fins a cert punt, i més.

Fitxa del llibre:

Llibre:  El noi de l’autobús
Subtitol:  La Hispano Pontorrina, Transports Monasterio, Mon-Bus.
  De les tartanes als motors de 500 cavalls
Autora:  Isabel Ullate Valls
Editorial:  Edicions i propostes culturals Andana
Any:   Novembre 2023
Pàgines:  367
Imatges:     Més de 150

–––––––––––––––––––––––––