Magda Bandera |
03-03-2005 16:25
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Si la pregunta és per què aquestes collaboracions estan escrites en castellà haig de dir que aquests articles no els escric per a Vilanova Digital, sinó que aquest mitjà en català els enllaça des de la meva pàgina personal. I els agraeixo molt que ho facin. Imagino que ho fan perquè sóc una periodista de Vilanova i la Geltrú i aquesta web contribueix i aposta per difondre el treball dels vilanovins. Com deia Macià, sense distincions.
La meva pàgina personal és com casa meva. Aquí m'expresso amb total llibertat. De vegades hi apareixen articles en català i, malgrat que molts dels meus lectors no els entenen, mai no se n'han queixat. Saben que sóc una persona bilingüe que mai no acceptaria que ningú li digués:
- Escribe en cristiano.
o
- Escriu en català.
Repeteixo, la meva pàgina personal és casa meva. I, per descomptat, no haig d'explicar a ningú què faig a casa meva. Així i tot, ho faré aquesta vegada excepcionalment:
La frase el català també a Catalunya no serveix per a una web com la meva. Per començar el món d'internet és diferent, però és que, a més, jo no l'escric sempre des de Catalunya. De vegades, ho faig des de Madrid, des d'Alemanya, des de Kosovo, des de Màlaga (la terra d'on prové la meva família)... La gent que la llegeix és igual de diversa. Al comptador de visites surt que cada dia s'hi connecten regularment persones de tot l'Estat espanyol, Mèxic, Argentina, Venezuela, Uruguay, Estats Units.
Si mai faig un article per a Vilanova Digital directament l'escriuré en català, com també ho faria al Diari de Vilanova o a l'Avui. A La Vanguardia, no. Com ho faig a qualsevol altre àmbit, des d'un restaurant a una conferència o la plaça de la Vila. Però no diré obvietats, això comença a ser un pèl perillós, haver de justificar i explicar com i per què fem servir una llengua o una altra...
Però no m'importa dir (no faré servir la paraula reconèixer o admetre) que a casa meva parlo en castellà. Igual que ens sentim molt orgullosos quan veiem el Mikimoto voltant pel món intentant trobar gent que encara parla català a la Patagònia i a Austràlia, a mi m'agrada saber que parlo el català i el castellà perfectament i que quan m'enrabio o m'emociono em surt l'accent andalús i que el meu vocabulari malagueny és molt ric. Crec que no és tan difícil d'entendre.
El que sí que veig que costa més és ser tolerant. Les campanyes per fomentar l'ús del català han de ser positives. L'anunci del parlo en català ho és. Sobretot perquè diu PARLO en comptes de PARLA. Si comencem a pressionar la gent, potser algú que no tingui tan clar com jo que s'estima totes dues llengües per igual pot reaccionar en sentit contrari.
Aprofito per recordar aquí en Xavier Garcia i la seva manera de fer estimar la llengua catalana. Ell va ser el professor de català de la meva mare i jo el vaig conèixer una tarda que la vaig acompanyar a classe. A ell li va fer gràcia que m'interessés tant per les classes i em va demanar que escrigués un article per al Foment Vilanoví. Va ser difícil, perquè jo tenia dotze anys i fins aleshores només havia sentit parlar en català als professors de llengua de la meva escola, el Tacó ( La Ginesta actual), i de tant en tant al meu pare, qui el parla habitualment des de fa més de 35 anys. El cas és que aquell primer article em va fer venir el gust pel periodisme i, sobretot, va fer-me veure per primera vegada que la llengua catalana també era la meva.
Espero que aquesta explicació sigui suficient i espero que no us molesti que a casa meva exerceixi la meva llibertat d'expressió. Seria molt trist. D'altra banda, sempre hi sou benvinguts. Fa poc hi van arribar els responsables de www.futurcatala.com. Em vam demanar si podien enllaçar la meva pàgina i recomanar-la en l'apartat Selecció dels weblogs més interessants amb contingut polític. Em va sorprendre molt, perquè aquesta web és nacionalista i jo no ho sóc gens. Quan els vaig preguntar pel seu interès em van respondre que, senzillament, trobaven interessants les meves opinions i el meu punt de vista. De tant en tant també s'hi estableixen intensos debats entre els lectors sobre Catalunya i el català. Reprodueixo aquí una d'aquestes opinions, la d'un noi andalús (19/2/05):
Espero que con mi comentario no se haya molestado nadie, no era esa mi intención. Quizás me pasé en lo puntilloso, por lo que pido perdón. Pero me gusta este blog por las ideas que expone Magda y por el nivel de los comentarios que aquí se exponen. Todos los que aquí se han expuesto en este hilo me parecen de un nivel que en pocos blogs se encuentra. Por ejemplo me ha ayudado a comprender a los que hablan y sienten el catalán como suyo. Mi caso es el de tener que acortar mi abanico profesional porque como sanitario mi empleador fundamental es el Estado, que en Cataluña es la Generalitat. Y una condición imprescindible para trabajar en la Sanidad Catalana es la de hablar catalán. Pero claro también reconozco que una lengua obligatoria por el Estado es necesaria. Es decir, la Generalitat al igual que necesita un estatut necesita una lengua en sus documentos oficiales. Esto es algo que acepto totalmente y ya acepto no trabajar en Cataluña como acepto no trabajar en Dinamarca por no saber danés. E igualmente defiendo el derecho del catalán en hablar en catalán como el de un danés en hablar su lengua. Pero claro para llegar a este puerto es necesario hablar mucho y dialogar entre todos.
Aquesta és la meva manera de defensar la meva llengua. La catalana. Amb la castellana tinc més sort, es defensa prou bé, però no per ser forta deixa de ser meva. Salut!
La meva pàgina personal és com casa meva. Aquí m'expresso amb total llibertat. De vegades hi apareixen articles en català i, malgrat que molts dels meus lectors no els entenen, mai no se n'han queixat. Saben que sóc una persona bilingüe que mai no acceptaria que ningú li digués:
- Escribe en cristiano.
o
- Escriu en català.
Repeteixo, la meva pàgina personal és casa meva. I, per descomptat, no haig d'explicar a ningú què faig a casa meva. Així i tot, ho faré aquesta vegada excepcionalment:
La frase el català també a Catalunya no serveix per a una web com la meva. Per començar el món d'internet és diferent, però és que, a més, jo no l'escric sempre des de Catalunya. De vegades, ho faig des de Madrid, des d'Alemanya, des de Kosovo, des de Màlaga (la terra d'on prové la meva família)... La gent que la llegeix és igual de diversa. Al comptador de visites surt que cada dia s'hi connecten regularment persones de tot l'Estat espanyol, Mèxic, Argentina, Venezuela, Uruguay, Estats Units.
Si mai faig un article per a Vilanova Digital directament l'escriuré en català, com també ho faria al Diari de Vilanova o a l'Avui. A La Vanguardia, no. Com ho faig a qualsevol altre àmbit, des d'un restaurant a una conferència o la plaça de la Vila. Però no diré obvietats, això comença a ser un pèl perillós, haver de justificar i explicar com i per què fem servir una llengua o una altra...
Però no m'importa dir (no faré servir la paraula reconèixer o admetre) que a casa meva parlo en castellà. Igual que ens sentim molt orgullosos quan veiem el Mikimoto voltant pel món intentant trobar gent que encara parla català a la Patagònia i a Austràlia, a mi m'agrada saber que parlo el català i el castellà perfectament i que quan m'enrabio o m'emociono em surt l'accent andalús i que el meu vocabulari malagueny és molt ric. Crec que no és tan difícil d'entendre.
El que sí que veig que costa més és ser tolerant. Les campanyes per fomentar l'ús del català han de ser positives. L'anunci del parlo en català ho és. Sobretot perquè diu PARLO en comptes de PARLA. Si comencem a pressionar la gent, potser algú que no tingui tan clar com jo que s'estima totes dues llengües per igual pot reaccionar en sentit contrari.
Aprofito per recordar aquí en Xavier Garcia i la seva manera de fer estimar la llengua catalana. Ell va ser el professor de català de la meva mare i jo el vaig conèixer una tarda que la vaig acompanyar a classe. A ell li va fer gràcia que m'interessés tant per les classes i em va demanar que escrigués un article per al Foment Vilanoví. Va ser difícil, perquè jo tenia dotze anys i fins aleshores només havia sentit parlar en català als professors de llengua de la meva escola, el Tacó ( La Ginesta actual), i de tant en tant al meu pare, qui el parla habitualment des de fa més de 35 anys. El cas és que aquell primer article em va fer venir el gust pel periodisme i, sobretot, va fer-me veure per primera vegada que la llengua catalana també era la meva.
Espero que aquesta explicació sigui suficient i espero que no us molesti que a casa meva exerceixi la meva llibertat d'expressió. Seria molt trist. D'altra banda, sempre hi sou benvinguts. Fa poc hi van arribar els responsables de www.futurcatala.com. Em vam demanar si podien enllaçar la meva pàgina i recomanar-la en l'apartat Selecció dels weblogs més interessants amb contingut polític. Em va sorprendre molt, perquè aquesta web és nacionalista i jo no ho sóc gens. Quan els vaig preguntar pel seu interès em van respondre que, senzillament, trobaven interessants les meves opinions i el meu punt de vista. De tant en tant també s'hi estableixen intensos debats entre els lectors sobre Catalunya i el català. Reprodueixo aquí una d'aquestes opinions, la d'un noi andalús (19/2/05):
Espero que con mi comentario no se haya molestado nadie, no era esa mi intención. Quizás me pasé en lo puntilloso, por lo que pido perdón. Pero me gusta este blog por las ideas que expone Magda y por el nivel de los comentarios que aquí se exponen. Todos los que aquí se han expuesto en este hilo me parecen de un nivel que en pocos blogs se encuentra. Por ejemplo me ha ayudado a comprender a los que hablan y sienten el catalán como suyo. Mi caso es el de tener que acortar mi abanico profesional porque como sanitario mi empleador fundamental es el Estado, que en Cataluña es la Generalitat. Y una condición imprescindible para trabajar en la Sanidad Catalana es la de hablar catalán. Pero claro también reconozco que una lengua obligatoria por el Estado es necesaria. Es decir, la Generalitat al igual que necesita un estatut necesita una lengua en sus documentos oficiales. Esto es algo que acepto totalmente y ya acepto no trabajar en Cataluña como acepto no trabajar en Dinamarca por no saber danés. E igualmente defiendo el derecho del catalán en hablar en catalán como el de un danés en hablar su lengua. Pero claro para llegar a este puerto es necesario hablar mucho y dialogar entre todos.
Aquesta és la meva manera de defensar la meva llengua. La catalana. Amb la castellana tinc més sort, es defensa prou bé, però no per ser forta deixa de ser meva. Salut!
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
