Estimada consellera

El nou equip de la conselleria haurà d’arremangar-se i redreçar el rumb d’una institució escolar que malviu del prestigi del passat, de records romantitzats que ja no serveixen per a gaire res. De moment, ho té complicat. Resumirem la situació per a que la consellera ens pugui llegir en cinc minuts al cotxe, entre la plaça Sant Jaume i la Via Augusta: els nens i nenes catalans porten entre un i dos cursos d’endarreriment en matemàtiques i ciències; a més, el castellà avança com a llengua social de l’alumnat a marxes dobles, tenen problemes amb la comprensió lectora i aprenen anglès en acadèmies privades. Podríem ser més exhaustius, però potser tampoc cal. Tot i la nostra manifesta voluntat de servei, cal dir que, si per un instant se n’adona de la magnitud del desastre, no descartem que salti del cotxe en marxa i dimiteixi per la via dels fets consumats. Però, com diuen les tasses de Mr. Wonderful i els cursos de formació permanent, qualsevol situació de crisi és una oportunitat i fins i tot en la més profunda foscor brilla l’esperança.

Encerta quan comença la despantallització de l’educació. Arriba uns quants pressupostos tard, però és benvinguda. Ningú ho va demanar i no ha demostrat cap de les promeses ensucrades amb què es va vendre. Com ja sospitàvem, la pantalla de l’ordinador i el mòbil resten molt més del que afegeixen. Aquesta passa, no obstant, serà difícil. Donar una joguina és fàcil, treure-la ja és una altra cosa. I ens vam atrinxerar tan fortament en posicions pedagogistes pretesament progressistes contra els pretesament classicistes… En fi, el meu consell és que esperi pacientment que tot s’espatlli, que aquestes eines mai duren gaire, i ho deixi morir per inanició pressupostària.

En canvi, s’equivoca quan fa una convocatòria d’oposicions docents amb una xifra de places molt allunyada de les necessitats del sistema. Veurem si demostra una mica més de capacitat de diàleg que els seus predecessors i acaba apropant-se al nombre que reclamen els sindicats. Els problemes educatius només els solucionaran els professors, qui si no?

Es troba amb una llei educativa complicada. Ara resulta que s’ha de modificar -altre cop- el currículum de batxillerat perquè no complia prou bé amb la LOMLOE. En quin sentit? En el de sempre: menys obligació de literatura catalana i castellana i menys hores de dedicació a matèries com biologia o química i física que s’hauran de compensar amb optatives ad hoc. Hi ha hagut una filtració, una preceptiva protesta seguida d’una rectificació quan encara estàvem protestant… Quin és l’objectiu que persegueixen aquestes mesures? Se m’escapa. Però el que passa amb els pedagogs governamentals és que són tan elevats i tan llestos que ningú no els entén, ni el professorat, ni l’OCDE, ni ells mateixos quan es rellegeixen (que jo crec que per això canvien de parer tan sovint).

Estaria bé que dediqués recursos a simplificar i donar eines per cobrir la paperassa. Si algun pedagog queda per allà sense massa idees li podríem encomanar que fes una versió “lite” de l’entorn legal, el professorat agrairia molt tenir més temps per poder-se dedicar a ensenyar els alumnes alguna cosa. Que ho recollís tot en un text únic en un màxim de dues-centes paraules. Em temo que no li sortiria. No és cap bajanada. Veig que el govern autònom andalús ha destinat exactament 322.765 euros a traduir els seus propis textos a un llenguatge que s’entengui. Jo no sé per què els legisladors no escriuen ja directament textos entenedors, però en fi, tampoc entenc per què no fan directament l’ample de via europeu o per què no compleixen les seves pròpies lleis i destinen el pressupost en educació que pertocaria. Són tantes les coses que no entenc… I deixi per després la immensa patata ardent que són els estudis de magisteri. Com convertir a les víctimes del sistema educatiu en autèntics promotors del saber, de la literatura i de les matemàtiques. 

Mentrestant, els nens i nenes creixen, no ens esperen, no s’aturen… Aquesta és la paradoxa de l’esfinx que, si s’ho rumia massa, li farà treure’s els ulls com un Èdip contemporani un pèl superat per les circumstàncies. Fer tot això amb pocs diners i salvant l’aparença de progre -d’adult condescendent que somriu davant la canalla que espontàniament mostra la seva pobra preparació intel·lectual i la seva autoestima forjada en gimnasos de barri- serà complicat. Haurà de renunciar a ser estalviadora o a ser correcta per als pedagogistes; una o a l’altra, o bé fracassar. O gasta més diners -molts més- o deixa de semblar progre-bonista i es disfressa d’autoritària dòmina. Els déus de l’Olimp s’estan plantejant deixar la pedra de Sísif quieta en algun racó i nomenar-lo conseller d’educació català.