3 de 10 dels castellers de Vilafranca. fdg/c. castro
Joan Ignasi Gómez |
02-09-2006 13:41
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Increïble, impresionant, fabulós...
No em queden paraules per definir la meva primera diada de Sant Felix vista desde la plaça.
Arrancava la Jove de Valls, amb un 5 de 8, però si aquests van començar bé, els Minyons la van fer esplendida amb el 5 de 9 amb folre, seguida de uns vilafranquins que van oferir el 4 de 9 amb folre i agulla i la vella amb el 3 de 9 amb folre.
La segona ronda donava pas a la Jove 3 de 9 amb folre, els egarencs oferien una torre de 9 amb folre i manilles i els vilafranquins que no van voler ser menys que els Minyons, van oferir de nou la catedral, el 5 de 9 amb folre seguida de el intent de 3 de 8 aixecat per sota de la Vella de Vallsque en els últims pisos no va arribar a funcionar i va caure.
I aqui ve la tercera, la màgica, la del 4 de 9 amb folre de la Jove de Valls, la del 3 de 9 amb folre i manilles dels Minyons de Terrassa i del magnífic 3 de 10 amb folre i manilles, que va posar els pels de punta, només carregat, però tot un exit.
La de pilars va ser tambe apoteòsica, amb els Castellers de Vilafranca que carregaven i descarregaven el pilar de 8 amb folre i manilles que havien carregat dies abans i els Minyons que feien el pilar de 7 amb folre i Jove i Vella feien pilar de cinc i de 7 amb folre, respectivament.
Una diada que ben segur es recordarà, per ser, sense cap mena de por al dir-ho, una de les millors de la història.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
