Les consultes per al·lèrgia alimentària han crescut un 50% a Catalunya en els últims 10 anys

Segons un estudi epidemiològic realitzat recentment al conjunt de l'estat espanyol, el nombre de casos d'al·lèrgia alimentària s'han multiplicat en els últims anys. A Catalunya, per exemple, el nombre de consultes relacionades amb aquesta patologia han passat del 8,7% al 12,6% en 10 anys. Els epidemiòlegs destaquen que si fins ara les intoleràncies alimentàries es relacionaven amb nens principalment, cada cop són més les al·lèrgies a aliments que es manifesten a l'edat adulta. També s'ha detectat un increment de les al·lèrgies complexes de reactivat creuada entre diversos aliments, aliments i pol·lens i altres al·lergens ambients que, en casos extrems, poden posar en perill la vida del pacient. Per la doctora Teresa Dordal, presidenta de la Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica, la clau per lluitar contra aquest increment és millorar la coordinació entre l'atenció primària i els especialistes per detectar a temps i diagnosticar les al·lèrgies. En aquest sentit, Dordal ha lamentat l'increment de proves de laboratori "poc fiables" per detectar intoleràncies que el que fan és que gent sense cap tipus de problema deixi de consumir aliments necessaris per tenir una dieta variada i saludable.

L'increment de les al·lèrgies alimentàries i la necessitat d'una bona col·laboració entre l'atenció primària i els especialistes per detectar a temps les intoleràncies són dos dels temes tractats durant la jornada 'III Matí Al·lèrgia Bellvitge: al·lèrgia alimentària' que acull aquest dimecres l'Hospital Universitari de Bellvitge.

Sobre la importància dels metges d'atenció primària, la doctora Teresa Dordal ha recordat que són els primers que tenen contacte amb el pacient i que de la història clínica que li facin dependrà que l'especialista posteriorment pugui diagnosticar correctament i establir els consells per prevenir noves reaccions al·lèrgiques. En aquest sentit, Noelia Daza, metge de família, destaca que les llistes d'espera per una primera visita al l'al·lergòleg superen els sis mesos a l'Estat i que d'aquí la importància d'intentar descartar els factors que puguin tenir relació amb l'al·lèrgia o ser-ne els desencadenants. "Si no es fa correctament la història clínica amb el temps els pacients obliden els detalls i es perd molta informació", afegeix.

Pel que fa a les causes de l'increment d'aquest tipus d'al·lèrgies, la doctora Dordal ho atribueix a la manera de viure al món occidental. " Hi ha hagut un canvi en el nostre sistema immunològic perquè estem exposats a menys diversitat de bacteris que fins ara ens ensenyaven a adquirir toleràncies a aliments. Aquesta pèrdua ha fet que no tinguem tanta capacitat de tolerar i generar respostes de defensa que són les al·lèrgies", ha afegit.

Segons dades de la Comissió Europea, 7 de cada 10 reaccions al·lèrgiques greus es produeixen menjant fora de casa, i, concretament, un 20% tenen lloc a les escoles. Tot i que el tipus d'al·lèrgia més prevalent depèn de la zona on es visqui, al sud d'Europa l'ou i la llet són els aliments més sovint implicats en el cas dels nens, mentre que en els majors de 14 anys ho són la fruita, principalment el préssec, i els fruits secs.

Gairebé la meitat dels pacients afectats per una al·lèrgia alimentària presenten erupcions cutànies (urticària), però en un de cada quatre casos la intolerància es manifesta en forma d'anafilaxi, una reacció al·lèrgica generalitzada greu potencialment mortal.

Sobre les reaccions al·lèrgiques greus, Dordal ha destacat que "la identificació i el tractament precoços són fonamentals per evitar desenllaços fatals". També ha posat en valor la importància de diferenciar adequadament les reaccions pròpiament al·lèrgiques d’altres reaccions sense cap mecanisme immunològic subjacent, com ara les intoleràncies alimentàries. En aquest sentit, ha alertat que en els darrers anys han proliferat diverses proves de laboratori que s’ofereixen suposadament per al diagnòstic d’al·lèrgies o intoleràncies alimentàries però que no tenen cap fiabilitat científica.