Aprovada la construcció de la MAT per transportar electricitat de Terol fins a Begues que afectarà 40 municipis catalans

El Ministeri per la Transició Energètica ha aprovat la construcció d'una central fotovoltaica a Lechón (Saragossa) i Cucalón (Terol) i la línia d'evacuació aèria i soterrada de molta alta tensió (400 kV) fins a Begues (Baix Llobregat). Després d'aconseguir la declaració d'impacte ambiental favorable, el ministeri dona llum verda a l'empresa Energías Renovables de Ormonde 36 per fer una MAT que passarà per 40 municipis catalans de les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona, el Penedès i l'àrea metropolitana. La línia elèctrica tindrà 182,2 km fins a un centre de seccionament a Begues i un altre tram de 14,14 km fins la subestació elèctrica del mateix municipi. El projecte encara està a l'espera del vistiplau de la Generalitat de Catalunya.

La línia travessa vuit comarques catalanes. Els municipis afectats de les Terres de l'Ebre són Gandesa, Corbera d'Ebre, la Fatarella, Ascó, Móra d'Ebre i Garcia; al Camp de Tarragona hi ha el Masroig, Falset, Pradell de la Teixeta, Duesaigües, Riudecols, Alforja, l'Aleixar, Almoster, la Selva del Camp, l'Albiol, Alcover, el Milà, Valls, Vallmoll, Nulles, Vilabella, Puigpelat, Bràfim, Montferri i Rodonyà; al Penedès trobaríem Masllorenç, la Bisbal del Penedès, Sant Jaume dels Domenys, Llorenç del Penedès, l'Arboç, Castellet i la Gornal, Santa Margarida i els Monjos, Olèrdola, Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet del Penedès i Olesa de Bonesvalls. Finalment, els municipis del Baix Llobregat de Begues i Vallirana.

Diversos ajuntaments, consells comarcals, les diputacions de Tarragona i de Barcelona i la Direcció General d'Energia de la Generalitat havien emès informes desfavorables. També alguns grups ecologistes com el GEPEC havien presentat al·legacions.

De fet, el mateix Senat amb el suport del PSOE, ERC, Junts i Teruel Existe havien aprovat una resolució per "denegar l'autorització" d'aquesta línia MAT. A més, la ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera, va admetre el 2021 que aquest projecte "no tenia lògica i era desproporcionat".