La reactivació econòmica del Molí d’en Rovira, objectiu principal dels Plans de Millora del carrer del Comerç

El Ple Municipal celebrat la setmana passada va aprovar definitivament els Plans de Millora Urbana que desenvoluparan dos sectors de sòl urbà situats al barri Molí d’en Rovira amb façana al carrer del Comerç. L’alcalde de Vilafranca, FranCisco Romero, i el tinent d’alcalde i regidor d’Espai Públic i Transició Ecològica, Miquel Medialdea, han presentat avui el planejament previst que, amb l’aprovació definitiva pel ple municipal, ja dona els mecanismes als propietaris de la zona per regenerar i transformar aquests sectors que constitueixen una zona emblemàtica del barri Molí d’en Rovira.

Miquel Medialdea ha recordar que la modificació del POUM al carrer del Comerç de l’any 2020 va delimitar 4 sectors per facilitar l’acord entre els propietaris i el seu desenvolupament. Dels 4 sectors, 2 son els que es van aprovar definitivament pel ple municipal. D’una banda, hi ha l’anomenat PAU 26-Pinord, delimitat pel carrer del Comerç, la plaça de Vilanova, el carrer de Sarriera i el carrer del Doctor Pasteur, i, d’altra banda, el PAU 27-Cordoniu-Montserrat-Cointreau que comprèn dos sectors discontinus del carrer del Comerç, un dels quals està situat en un extrem tocant a l’avinguda de Barcelona i l’altre a la part central del carrer del Comerç delimitat pels carrers Doctor Pasteur, Sarriera, Magarola i Comerç.

El regidor ha detallat els beneficis a nivell de dades que obtindrà la ciutat amb el desenvolupament d’aquests plans urbanístics. En primer lloc, més de 9.200 m2 de zones verdes urbanitzades com a places i espais lliures per al barri, un 30% del sostre residencial que permetrà construir fins a 107 habitatges de protecció pública, més de 5.000 m2 patrimonials protegits, en concret 6 naus que queden preservades, una de les quals, la nau Cortina, amb 1.330 m2, ja ha estat cedida anticipadament a l’Ajuntament com a equipament, on s’hi ha situat el viver de cellers Penedès i en un futur proper la segona biblioteca de Vilafranca.

El 70% de sostre residencial restant permetrà construir fins a 239 habitatges de renda lliure i els propietaris obtindran 19.000 m2 de sostre per a activitat econòmica.

El regidor ha destacat sobretot la dotació d’espais verds i equipaments. “És un barri on augmentaran clarament les zones verdes i espais lliures amb aquests desenvolupaments. Pel que fa a la nau Cortina, cedida anticipadament a l'Ajuntament, s'està acabant de perfilar el projecte de nova biblioteca”, ha afirmat.

Un barri on viure i treballar

Per la seva banda, l’alcalde FranCisco Romero ha recordat que la modificació del Pla del carrer del Comerç de l’any 2020 posava fi a un llarg període de més de 15 anys de suspensió de llicències no provisionals en aquell sector. Aquesta situació suposava un greuge per als propietaris del sector perquè no s’hi podia implantar cap nova activitat econòmica ni millorar ni ampliar les existents ni tampoc construir nous habitatges. A més, el nombre de locals i edificis buits no parava de créixer i les naus patrimonials del carrer Comerç sols estaven inventariades. “La modificació del Pla del 2020 va donar protecció urbanística a les naus com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). D’altra banda, sense la modificació difícilment es podrien obtenir zones verdes i equipament que tanta falta fan en un barri amb una trama urbana sense una sola plaça o espai públic”, ha dit l’alcalde.

La modificació del Pla del carrer Comerç, inspirat en models implementats en ciutats europees de referència, va posar les bases perquè el barri del Molí d’en Rovira “sigui un lloc on viure i treballar, amb nova activitat econòmica, oferta d’habitatge, zones verdes i equipaments. La REhabilitació, la REnovació i la REactivació són les bases del plantejament urbanístic d’aquesta zona, que complementa l’oferta del centre històric, per això té sentit el projecte de comunicar aquests dos sectors que deriva dels convenis signats amb ADIF”.

L’alcalde ha explicat que a partir d’ara a l’Ajuntament li pertocarà treballar amb els propietaris perquè es desenvolupin aquests sectors presentant els projectes de reparcel·lació i d’urbanització, pas previ perquè es puguin començar a demanar llicències. FranCisco Romero ha recordat que a l’Ajuntament li correspon el 10% d’aprofitament urbanístic del sector, “que és lògic que sigui per a habitatge social de lloguer, tal com estem promovent a diferents solars obtinguts pel mateix concepte”.