La restauració de l'abocador del Garraf, a la Biennal d'Arquitectura de Venècia

Catalunya torna als Eventi Collaterali de la 14aBiennal d’Arquitectura de Venècia amb el projecte «Arquitectures Empeltades/Grafting Architecture», comissariat per Josep Torrents i Alegre, amb el comissariat adjunt de Guillem Carabí Bescós i Jordi Ribas Boldú. El projecte, impulsat per l’Institut Ramon Llull, l’han presentat aquest dimarts els consellers de Cultura i de Territori i Sostenibilitat, Ferran Mascarell i Santi Vila, juntament amb el director de l’IRL, Àlex Susanna, i el comissari.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha afirmat que “amb aquest projecte, refermem la decisió que Catalunya tingui representació pròpia a la Biennal d'Arquitectura de Venècia. «Arquitectures Empeltades» és una oportunitat per a la projecció internacional de la nostra arquitectura. Recollim el pas de la tradició, però repensant l'arquitectura. I aquesta mostra reivindica aquesta manera de fer”. De la seva part, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha remarcat que “l’arquitectura té molt pes cultural en les marques Catalunya i Barcelona i ens projecta al món”. Igualment ha assegurat que “els èxits acumulats per l’arquitectura catalana en els darrers anys són espectaculars i reconeguts internacionalment” i en aquest sentit ha citat el Museu Soulages que s’inaugurarà aquest mes a França i que ha fet RCR Arquitects. El Departament de Territori i Sostenibilitat col·labora enguany per primera vegada en la participació catalana a la Biennal d’Arquitectura de Venècia aportant 230.000 dels 470.000 euros que costa el projecte. La resta del finançament corre a càrrec del Departament de Cultura a través de l’aportació al pressupost de l’Institut Ramon Llull, consorci format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona..

El director de l’IRL, Àlex Susanna, ha agraït avançat que a través d’«Arquitectures Empeltades» els visitants tindran l’oportunitat de descobrir la figura de Jujol, un dels secrets més ben guardats de l’arquitectura del s.XX”. Susanna ha enumerat algunes de les fortaleses del projecte de Torrents, entre les que ha destacat la seva tria mitjançant concurs públic i jurat independent, i la seva adequació al concepte de la Biennal d’enguany proposat pel comissari Rem Koolhaas: “Fundamentals”.

El comissari Josep Torrents i Alegre ha explicat que el punt de partida d’«Arquitectures Empeltades» és la reforma de la Casa Bofarull (1913-1933), una de les obres cabdals de Josep Maria Jujol (1879-1949). Aquesta arquitectura ens identificar una actitud que es pot resseguir en molts projectes construïts el darrer segle, i que es fonamenta en un intens diàleg amb les preexistències, físiques i no, que permeten desenvolupar un projecte que inclou i barreja els elements nous i els existents, tal com l’esqueix empelta l’arbre. “Aquesta complexitat és singular, ja que no es dóna habitualment a altres llocs d’Europa”. Per mostrar-ho, s’han seleccionat 16 edificis que il·lustren aquesta actitud:

Edificis seleccionats
Reforma de la Casa Bofarull (1913-1933, Josep Maria Jujol, als Pallaresos)
Apartaments a les golfes de la Pedrera (1953-1955, Francisco Juan Barba Corsini, a Barcelona)
Restauració de l’església de l’Hospitalet (1981-1984, José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres Tur, a Eivissa)
IES La Llauna (1984-86, Carme Pinós i Enric Miralles, a Badalona)
Caldereria petita, rehabilitació d’habitatge entre mitgeres (2001-2002, Calderon - Folch - Sarsanedas Arquitectes, a Gelida)
Museu de Can Framis (2007-2009, Jordi Badia BAAS Arquitectura, a Barcelona)
Espai públic Teatre La Lira (2004-2011, RCR Arquitectes –Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta– i Joan Puigcorbé, a Ripoll)
Apartament Juan (2011, Vora arquitectura –Pere Buil i Toni Riba–, a Barcelona)
Auditori a l’església de Sant Francesc (2003-2011, David Closes, a Santpedor)
Tres estacions de la Línia 9 del Metro: Amadeu Torner, Parc Logístic i Mercabarna (2008-2011, Garcés - De Seta - Bonet Arquitectes –Jordi Garcés, Daria e Seta i Anna Bonet– i Ingeniería Tec-4 –Ferran Casanovas, Antonio Santiago i Felipe Limongi–, a Barcelona)
Espai transmissor del túmul/dolmen megalític (2007-2013, Toni Gironès, a Seró, Artesa de Segre)
Clínica Arenys – can Zariquiey (2006-2013, Josep Miàs Arquitectes –Josep Miàs–, a Arenys de Munt)
Centre cultural Casal Balaguer (1996 - en procés, Flores&Prats Arquitectes –Eva Prats i Ricardo Flores– i Duch-Pizá Arquitectos –M. José Duch i Francisco Pizá–, a Palma)
Restauració paisatgística de l’abocador de la vall d’En Joan a Begues (2002 - en procés, Enric Batlle, Joan Roig i Teresa Galí, al Parc Natural del Garraf)
Torre de 94 habitatges de protecció oficial (2012 - en procés, Josep Llinàs, a l’Hospitalet de Llobregat)
Projecte de revitalització del districte d’Adhamiya (2012 - en procés, AV62 Arquitectos –Victòria Garriga i Toño Foraster– i Pedro García del Barrio - Pedro Azara, a Bagdad).

El fil conductor de la proposta és la descripció dels diversos projectes a través del PROCÉS arquitectònic i de la posterior PERCEPCIÓ de l’edifici resultant. Aquests projectes s’entenen a partir de si mateixos, de la seva singularitat, i no com a arquitectures que formen part d’un moviment.

En la fase de Percepció s’han seleccionat quatre edificis que permeten resseguir un segle d’arquitectura, la Casa Bofarull (1913-1933), l’IES La Llauna (1984-86), l’espai públic Teatre La Lira (2004-2011) i l’espai transmissor del túmul/dolmen (2007-2013), per visualitzar aquestes diferents percepcions a través de diverses vies: càmeres fixes, fotografies diàries i performances artístiques (ACCIONS) alteraran la quotidianitat d’aquests quatre espais. En paraules del comissari “hem volgut ensenyar el procés, i també com un cop acabats els edificis són contenidors de vida”.

Aquesta proposta, escollida per un jurat a través d’un concurs públic convocat per l’Institut Ramon Llull vol fer evidents els canvis que s’estan produint a l’arquitectura contemporània catalana i mostrar exemples d’una manera de fer que sap actualitzar una tradició viva, projectant-la cap al futur.El jurat que va escollir aquest projecte de Josep Torrents i Alegre va ser presidit per Lluís Domènech i Girbau, doctor arquitecte, president d’Arquitectes per l’Arquitectura i autor de diversos llibres sobre modernisme. La resta de membres del jurat, com a vocals, van ser Lluís-Xavier Comerón, degà del COAC; Fernando Marzá, vocal de Cultura del COAC; Fèlix Arranz i Jordi Badia, comissaris del projecte català a la Biennal d’Arquitectura del 2012; Carme Pinós, arquitecta; Olga Felip, arquitecta, i Àlex Susanna, director adjunt de l’IRL en aquell moment.

Aquesta és la segona vegada que l’Institut Ramon Llull presenta Catalunya dins els Eventi Collaterali de la Biennal d’Arquitectura de Venècia, on va participar per primera vegada el 2012 amb el projecte «Vogadors/Architectural Rowers», comissariat per Jordi Badia i Fèlix Arranz. Des del 2009 ha tingut presència regular també als Eventi Collaterali de la Biennal d’Art.