Els ecologistes reclamen la protecció del Corriol camanegre a la platja de Ribes Roges

Les entitats ecologistes APMA, Bosc Verd i GEVEN reclamen a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú la protecció del Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), una espècie en perill d’extinció, a la platja de Ribes Roges. La nova temporada de cria marca la urgència de la petició de les tres entitats ecologistes, que asseguren que "a la tardor de l’any passat, ja hi va haver un intent d’abordar aquesta qüestió per part de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, agents rurals i ornitòlegs vilanovins, però la proximitat de les eleccions autonòmiques va congelar el tema, i temps després no ha tornat a saber-se’n res més".

Durant la temporada de nidificació de l’any passat, dues parelles de Corriol camanegre van tirar endavant dues pollades a la zona, tot i que des de les entitats ecologistes recorden els inconvenients que es van patir: "una agressiva actuació de l’ACA (l’Agència Catalana de l’Aigua) a la desembocadura de la riera de Sant Joan".

El Corriol camanegre és una espècie de petit limícola que nidifica a la sorra en platges obertes amb una vegetació escassa, com el jonc, la salicòrnia i el tamariu, per poder controlar l’aproximació de possibles depredadors. La cria comença a partir del mes de març i perllonga l’època de reproducció fins al juliol o l’agost, essent capaç de fer variar postes per temporada. Aquestes postes són d’entre 1 i 3 ous, que posen directament a terra en una petita depressió a la sorra de la platja. La parella s’alterna a la incubació i un cop neixen els pollets aquests són capaços de caminar ben aviat per poder escapar dels depredadors, tot camuflant-se perfectament entre la vegetació de la platja i la sorra.

Durant els darrers anys, i assessorats pels agents rurals i ornitòlegs de la zona, s'han dut a terme diverses actuacions per part d’ ajuntaments veïns, del Garraf i el Baix Penedès, en algunes platges on també criava de manera precària aquest petit ocell. Per exemple, Cubelles, Cunit, Calafell i el Vendrell han abalisat espais a les seves platges, on la presència d’aquest limícola era coneguda, per mirar d’afavorir la seva reproducció. Aquest abalisament consisteix únicament en uns pals de fusta amb una corda entrellaçada i rètols informatius on es demana a la gent que no hi accedeixi. Aquests espais protegits acostumen a situar-se lluny de les àrees de bany, són zones on la sorra ja està poblada de vegetació dunar i que per norma general els banyistes que gaudeixen de la platja i el mar no fan servir.

En el cas de la platja de Ribes Roges, les tres entitats demanen abalisar, concretament, la desembocadura de la riera de Sant Joan; es tractaria d’uns 20.000 metres quadrats aproximadament a banda i banda del bassal d’aigua que hi trobem, que suposaria la instal·lació d’una balisa en un perímetre d’uns 400 metres. Caldria posar-hi indicacions de zona protegida i prohibir que no accedissin persones ni gossos (que s’hauria de reflectir en el pla d’usos de la platja). També seria bo estudiar possibles plantacions o afavoriment de vegetació dunar.

Aquest reduït espai no només dóna aixopluc al Corriol camanegre, sinó que d’altres espècies d’ocells en moviment pel nostre litoral, ja sigui per migració o per moviments locals entre les zones humides de Catalunya, utilitzen ocasionalment o regularment aquest petit espai natural al llarg de l’any, com a  punt de repòs i alimentació, tan necessari a la nostra costa plena de formigó. Als darrers anys, el seguiment d’aficionats a l’ornitologia així ho constata, amb la presència d’altres limícoles familiars al protagonista d’aquest article, com el corriol petit (Charadrius dubius), el corriol gros (Charadrius hiaticula), el remena-rocs (Arenaria interpres), el territ variant (Calidris alpina), la gamba roja (Tringa totanus) i el camesllargues (Himantopus himantopus). O d’altres més grans com el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet blanc (Egretta garzetta), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), l’ànec coll verd (Anas platyrhynchos) i, fins i tot, l’espectacular flamenc (Phoenicopterus ruber). I d’altres no menys curiosos com el cabusset (Tachybaptus ruficollis) i el blauet (Alcedo atthis); sense oblidar-nos de la família de les gavines, ben representada per la gavina vulgar (Larus ridibundus), el gavià argentat (Larus cachinnans), el gavià fosc (Larus fuscus), la gavina capnegre (Larus melanocephalus) i la ressuscitada gavina corsa (Larus audouinii). Altres espècies observades són el cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), el trist (Cisticola juncidis) i, fins i tot, la garsa de mar (Haematopus ostralegus), en pas.
Es tracta d’espècies, com la gran majoria de les esmentades, protegides tant localment com internacionalment, que fan parada i fonda a les nostres platges.

APMA, Bosc Verd i GEVEN recorden que "la protecció (i la no urbanització) de la platja Llarga de Vilanova segur que ha contribuït en gran manera a la presència d’aquesta gran diversitat ornitològica, ja que en aquest espai s’han arribat a registrar fins a 100 espècies. A la platja Llarga es coneix la reproducció del corriol camanegre, que va ser el símbol de la campanya de preservació d’aquest espai. Amb tot i això, cal dir que la presència d’aquesta avifauna a la platja de Ribes Roges és un signe de l’estat poc adequat de l'entorn més proper que fa que algunes espècies d'ocells triïn una platja oberta com la de Ribes Roges, on la grandària proporciona espais, com la desembocadura del torrent, d'una certa tranquil·litat, on el corriol camanegre intenti nidificar".

Les entitats defensen que "la natura és un potent pol d’atracció tant per la gent de fora com per la població local i té un enorme component educatiu. En un món massificat i ple de formigó, compartir un petit oasi de natura enmig de la trama urbana, ens pot aportar grans beneficis. És per això que li demanem a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú que aposti per aquest petit espai natural, amb una simple i mínima inversió econòmica, que, a més de contribuir a la preservació de les espècies, també servirà per divulgar i ensenyar a les futures generacions els valors naturals que tenim més a prop de casa nostra."