L'APMA demana a la Generalitat que es denegui la modificació de l’autorització ambiental a Componentes Vilanova

L'Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient ha demanat a la Generalitat que es denegui la modificació substancial de l’autorització ambiental a l’empresa Componentes Vilanova. L'entitat ecologista al·lega els reiterats incompliments de l’empresa i la no adopció de les mesures de prevenció i correcció per evitar l’afecció sobre les persones i el medi ambient.

L'APMA no entén "que aquesta empresa hagi gaudit durant tots aquests anys d’una certificació ambiental favorable per part de l’empresa Bureau Veritas, Entitat Col·laboradora de l’Administració", ja que considera que "tots aquests incompliments s’han traduït en un baixa qualitat ambiental de l’aire que ha estat i està sofrint tota la ciutat de Vilanova i en una contaminació d’alts nivells sonors nit i dia que han patit de forma evident i continuada el veïnat més proper a l’empresa". L'entitat alerta que "aquesta baixa qualitat ambiental continuada al llarg d’aquest temps pot haver causat efectes sobre la salut de les persones que hi treballen i, també, sobre les persones, veïnes de Vilanova i la Geltrú o del barri de les Roquetes de Sant Pere de Ribes, que sense saber d’on provenia aquesta contaminació han estat respirant diferents tipus de partícules insalubres amb una càrrega contaminant alta".

La capacitat de fusió d’alumini que demana el Grupo Componentes Vilanova SL, és de 51.900Tn/any que suposa un increment de 3 vegades i mitja la que tenia concedida fondre l'any 2006. L’activitat de l’empresa, la fundició de metalls no fèrrics, s’ha convertit actualment, segons l'APMA, en "gestor de residus".

En aquest cas, la quantitat de residus generats a causa de la pròpia naturalesa de les matèries primeres utilitzades i dels productes generats en el procés de refinació impliquen l'exigència d'una aportació molt substancial de mesures preventives correctives a aplicar, per part de l'empresa a nivell de contaminació ambiental: "l’afectació sòcio-econòmica és molt vulnerable sobre els habitatges, que es troben a 70 i 100 m, i sobre, supermercats d'alimentació, naus industrials, carreteres secundàries, equipaments com l’ajuntament de les Roquetes, centres educatius com l’Institut Alexandre Galí i la Universitat Politècnica, Parcs com el de Solicrup, a unes distàncies de l'empresa de menys de  800 metres. Els que reben més són els treballadors. Tots aquests focus i el personal al·ludit, estan sotmesos directament a l’impacte ambiental".

La contaminació produïda afecta enormement al veïnat dels habitatges de les Llunes d’una forma directa en forma de soroll, pudors i de contaminants químics: "També, de forma no contínua, a totes les persones que viuen o treballen en zones pròximes de fins a tres quilòmetres de radi amb centre a l’origen. Així per la seva ubicació a l’est de la ciutat els vents predominants de llevant i les marinades porten els núvols tòxics a tota Vilanova, especialment als barris propers on hi ha diverses escoles infantils, on hi passen bona part del dia un sector de la població molt vulnerable i que resta exposada permanentment a substàncies irritants, tòxiques i cancerígenes".

Segons un informe del CTQC d'octubre de 2015, es van obtenir valors > 10 UOE. El valor màxim d'olor obtingut va ser de 60 UOE. A la mostra d'aire amb olor, analitzada, es van detectar, pel que fa a compostos orgànics volàtils (COV), 28,20 micrograms per metre cúbic de Benzè, "la qual cosa representa una concentració 15 vegades per sobre dels valors trobats en una mostra d’aire sense olor. A banda d’aquest compost, també n’apareixien d’altres alterats en la mostra “amb olor”, com n’és el cas de l’estirè, derivats del benzè i organoclorats". En el cas del benzè, "convé tenir en compte que està classificat per l’Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer (IARC) com a carcinogen segur (grup 1), per la qual cosa no hi ha una concentració màxima de seguretat per sota de la qual no es produeixin efectes adversos sobre la salut. En aquest sentit, cal tenir especialment en compte l’estudi del CTQC i dur a terme un estudi exhaustiu i concloent per confirmar o descartar aquests resultats preliminars, atès que de confirmar-se aquests resultats els efectes sobre la salut dels treballadors i veïns serien molt importants".

Pel què fa a l’anàlisi dels metalls, l'APMA alerta que "s’ha observat que les concentracions obtingudes d’Alumini (Al) han estat elevades. A més a més, es destaca la notable diferència entre la concentració d’aquest metall en les dues mostres de sòl: la concentració de l’Alumini és molt més gran en la mostra de sòl presa en la Urbanització “Les Llunes” (17.000 mg/kg ) que en el nucli urbà de Vilanova i la Geltrú (1.000 mg/kg ). Es tracta d'una concentració molt elevada, probablement fruit de progressives contaminacions, ni regulades ni controlades al llarg del temps per sedimentació de residus de la fosa d'Alumini, prèviament dipositats directament en el propi terreny".

Cal esmentar que segons un estudi dut a terme per la Universitat Pompeu Fabra a Santa Margarida i els Monjos, els extreballadors de foneries d’alumini tenen més risc de càncer de bufeta. Altres estudis duts a terme en aquest àmbit reforcen aquesta relació entre exposició a l'alumini i càncer de bufeta, com l'estudi dut a terme per investigadors del Johns Hopkings Medical Institute o l'estudi epidemiològic realitzat a Montreal. Aquests estudis apunten a la relació entre l'exposició a compostos aromàtics policíclics, com el benzè o els benzopirens, i el càncer.

Per a l'APMA, "la població de Vilanova ja està prou contaminada per afegir-li una producció molt major a l’actual. Els nivells perillosos de contaminació estan demostrats en un estudi epidemiològic4 que varen realitzar investigadors de l’Institut de la Salut Carlos III, on s’estudien 33 tipus de càncers en la població al llarg del període 1997-2006 i on els residents de la ciutat de Vilanova queden amb un risc de patir càncer de pleura en homes d’un 950 % sobre valors estàndards".

La contaminació acústica és un altre tema recurrent que segueix generant contínues afectacions al veïnat de la urbanització de "Les Llunes", a causa del processament dels materials en les plantes de tractament i al tràfec dels transports de càrrega i descàrrega en els molls i les naus de fabricació. La qualificació urbana del terreny ocupat per l’empresa Componentes, segons l’informe de l’Ajuntament de la documentació presentada, correspon a la de sòl urbà, Clau 15b Subzona de desenvolupament industrial. Segons la normativa del PGOU vigent, es tractaria d'una activitat compatible amb l’habitatge en zona de fort predomini residencial. Són activitats dedicades a tallers i petites indústries que no molesten per despreniments de gasos, pols, olors, sorolls, vibracions i que no molestin els veïns. No és permès l’emmagatzematge de matèries perilloses.

En aquest sentit, l'APMA remarca que "cal tenir en compte el que estableixen les normes urbanístiques del pla general d’ordenació urbana, i en particular l’article 279 d’aquestes, que estableix que per tal que una activitat industrial sigui compatible amb el pla urbanístic cal que “el nivell d’incidència sobre els altres usos i fonamentalment sobre l’ús residencial sigui el que d’acord amb els paràmetres que estableixi el corresponent Pla Parcial i en les Ordenances Reguladores pugui permetre la seva compatibilitat”, i que la mesura del nivell d’incidència de l’activitat sobre l’entorn i sobre els altres usos haurà de tenir en compte els següents vectors: sorolls i vibracions, contaminació atmosfèrica, aigües residuals, residus sòlids i olors, entre d’altres".  Per tant, l'APMA defensa que no es pot afirmar que hi hagi compatibilitat urbanística.

L'entitat ecologista recorda que "la qualificació urbanística actual és la que va dictar una sentència, el 2006, del TSJC, com a conseqüència d’un recurs contenciós presentat el 2001 per l’empresa Componentes, titular dels terrenys, contra l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú": "Si no es pot garantir el compliment del condicionat ambiental per part de l'Empresa s’haurà de paralitzar l'activitat fins al compliment de la totalitat de les garanties exigides. I en el supòsit d’autoritzar la continuïtat i de detectar una persistència en la contaminació del medi ambient, el titular de la instal·lació, haurà de prendre les mesures adequades per a restablir l'emplaçament de la instal·lació al seu estat inicial, és a dir clausurar l'activitat".