Vilanova no podrà oferir grans naus ni parcel·les industrials fins d’aquí quatre o cinc anys

Precisament aquesta setmana, concretament dilluns, Hitecsa va posar en funcionament una nova nau de producció de 5.000 metres quadrats a Vilafranca del Penedès. L’empresa vilanovina deixa clar que no es tracta d’un trasllat i, sobretot, que mantindrà la seu social a Vilanova i la Geltrú. El cas d’Hitecsa serveix d’exemple per comprovar que una empresa de la ciutat no pot expandir-se perquè no hi ha sòl industrial disponible. A Vilafranca van trobar fàcilment, i a bon preu, el què buscaven. S’han endut dues línies de producció de Vilanova a la capital de l’Alt Penedès i ja han obert una tercera línia. “Ens calia una nau de 5.000 metres quadrats. Ho vàrem buscar a Vilanova. Aquesta oferta no existeix. Hi ha naus de 2.000 metres quadrats en avall”, explica el director general de l’empresa, Guillermo Rosenberg.

L’alternativa a comprar un solar i construir la nau suposa té un cost molt elevat a part que tots els tràmits demanen anys d’espera. Pel que sembla les naus industrials tenen un mercat propi. Les empreses busquen lloguers a llarg termini.

Però tot plegat posa en evidència un problema greu a la ciutat: “sòl per a naus de gran envergadura no en tenim”, reconeix Gerard Llobet, regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vilanova. El regidor confirma que hi ha demanda de sòl de les empreses de la ciutat que necessiten créixer, com és el cas de MG, Hitecsa, Prysmian, entre d’altres, tot i que aquesta darrera pot resoldre l’ampliació dins dels seus propis terrenys. “La demanda és superior en unes dimensions que actualment no podem oferir. Si hi ha nau petita i mitjana, com a la Masia en Notari, però és car”, comenta Llobet.

Gerard Llobet explica, amb resignació, que a curt termini aquest dèficit no es resoldrà fins que no es disposi de sòl industrial a l’Eixample Nord. Però anant molt ràpid entre aprovació definitiva, reparcel·lació i urbanització és un tràmit de 4 o 5 cinc anys. “Això va amb el discurs que intentem fer entendre. El què fem és planificar per poder disposar d’aquest sòl. Això d’oposar-se a l’Eixample Nord, per l’especulació i al creixement fins a 100.000 habitants, no té sentit.

L’altra basa a jugar a Vilanova és el reciclatge. Per sobre del Llimonet hi ha espai, al polígon industrial la Plana, empreses com Mahle i Megadyne Rubber, tenen naus enormes que no utilitzen, tenen molt de sol i cal una modificació puntual per oferir sòl industrial en aquesta zona. A la masia d’en Barreres també es planteja aquest reaprofitament en espais que han deixat les empreses. “Més enllà d’això, Vilanova ha esgotat l’espai industrial que tenia reservat el 2001, d’aquí la urgència”, explica Llobet.

El regidor diu que no hi ha hagut moltes propostes d’empreses per implantar-se a la ciutat. “Hi ha hagut consultes a Acció, l’agència de competitivitat empresarial de la Generalitat, que busca emplaçaments a les empreses que sol·liciten, però a Vilanova tenim el catàleg que molt reduït”, concreta el regidor. Un altre exemple de trasllat d’una empresa vilanovina és Granier que buscava un nou espai a la ciutat. No hi havia el solar que buscaven de les dimensions que buscaven i el que quedava era car. Han anat a Sant Pere de Ribes.

Però el problema no sembla que estigui només a Vilanova. Isidre Also, conseller delegat de l’Agència de Desenvolupament Econòmic Node Garraf i secretari general de la Federació Empresarial del Gran Penedès, fa escassament una setmana va posar damunt la taula del consell de promoció econòmica de Node Garraf una contingència que té la comarca, “les empreses que volen créixer a la comarca han de marxar i no en poden venir de noves. És exigible un pacte entre ajuntaments per promoure aquesta disponibilitat d’oferta”. Also posava l’accent en aquest problema greu que té la comarca del Garraf. “Estan arribant empreses. Vam fer l’esforç de llistar la capacitat de sòl i ens adonem tot està pendent de tràmits administratius o urbanístics. No pot ser que hàgim de dir a les empreses que ens fan encàrrecs de sòl que esperin anys a disposar-lo”.

“Som una comarca, ja no perifèrica de l’àrea metropolitana, a la qual cada vegada ens arriben propostes que en altres temps anirien al Baix Llobregat, però ens passen per damunt. Ara van a l’Alt Penedès, que té molt per oferir i a preus competitius, o al Baix Penedès, que també estan bé que hi vagin. El Garraf està renunciant a tenir aquestes noves empreses”, diu amb rotunditat Isidre Also.

El Pla Estratègic d’Activitat Econòmica per al 2015, posa en evidència que Vilanova té aquesta mancança de sòl industrial. “La ciutat, si no avança en promoure l’activitat econòmica, no farà més que caure. Però a la comarca sembla evident un pacte de veïnatge, sobretot entre sant Pere de Ribes i Vilanova, amb l’objectiu de consolidar l’activitat econòmica”, argumenta Also.