Santa Margarida i els Monjos, Lluçà i Llívia creen l’associació Camí Ramader de Marina

Els municipis de Llívia, Lluçà i Santa Margarida i els Monjos han signat un acord per impulsar i crear l’associació Camí Ramader de Marina. De la Cerdanya al Penedès.

L’acord permetrà disposar d’una eina que faci possible articular el treball conjunt entre les tres poblacions i aconseguir l’adhesió i col·laboració de nous municipis per on transcorre la ruta de transhumància, garantint que l’eix troncal de la iniciativa es configura a partir dels tres ens impulsors del projecte.

L’acord l’han signat aquest passat divendres a Llívia els alcaldes de Llívia, Elies Nova, el de Lluçà, Joan Carles Solé i l’alcaldessa de Santa Margarida i els Monjos, Imma Ferret.

L’acord es presentarà públicament aquest proper divendres 20 d’abril en el marc de la jornada de presentació de la publicació del I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders, que se celebrarà a la Sala de Plens de l’ajuntament del Bruc, a les 9,30 h.

Dos anys treballant en el projecte

Els ajuntaments de Santa Margarida i els Monjos, Lluçà i Llívia van signar l’any 2015 un acord per promoure l’antiga ruta transhumant coneguda com a Camí ramader de Marina; una proposta de reivindicació i promoció de la transhumància i de recuperació i preservació dels camins ramaders.

Aquest acord, revalidat l’any 2016, va suposar la unió d’esforços i recursos dels tres ajuntaments per tal de difondre i potenciar la transhumància i els camins ramaders sota el nom de Camí ramader de Marina. De la Cerdanya al Penedès (CRM), amb l’objectiu de fer valer el patrimoni històric, cultural i ambiental d’aquest camí i convertir-lo en recurs de desenvolupament econòmic i turístic.

Des de llavors, s’ha constituït una Comissió Tècnica formada per representants dels tres ajuntaments, la Fundació del Món Rural, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i el Parc del Foix, que ha treballat conjuntament amb persones col·laboradores (pastors, geògrafs, coneixedors del món pastorívol...) per materialitzar els objectius marcats.

Així, el projecte compta ja amb una imatge gràfica pròpia, utilitzada per diferents materials de difusió, així com pels perfils de les xarxes socials del CRM. S’ha creat també una exposició itinerant sobre aquest camí que ja ha passat per més d’una desena de municipis, i durant els darrers dos anys s’han presentat comunicacions sobre el projecte al I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, a la IV Trobada d’Estudiosos del Foix, a les V Jornades de Transhumància del Lluçanès i a les Jornades de paisatge i natura al Penedès (XXV Jornades d’Estudis Penedesencs), entre altres.

Paral·lelament, s’ha avançat en la definició de la ruta física que transcorre pels camins ramaders que encara uneixen els tres municipis, amb l’objectiu de potenciar el desenvolupament sostenible dels seus respectius territoris. La intenció és la d’adaptar una realitat ancestral a les necessitats i les pràctiques d’avui, on, de forma natural i lligada a la pròpia història, poden confluir línies d’actuació que afavoreixin la creació de llocs de treball vinculats al territori, com són la cultura popular, el turisme de proximitat, el comerç local, l’artesania i els productes alimentaris de qualitat.

La transhumància i els camins ramaders constitueixen un patrimoni cultural, històric, arquitectònic, paisatgístic i ecològic que és imprescindible potenciar i preservar. Els camins per on transcorren els ramats, les vies pecuàries, però també vies de comunicació i d’intercanvi, han dibuixat el territori des de fa milers d’anys. Amb el pas del temps i l’evolució de la societat, aquests camins comercials, culturals i socials han anat perdent el seu ús al mateix temps que l’activitat ramadera transhumant i el paper professional de la pastura anava perdent pes en el conjunt de l’activitat agropecuària. Amb tot, a casa nostra, continua existint una activitat transhumant relativament important i, per damunt de tot, existeix un gran patrimoni material i immaterial que evidencia la gran importància d’aquesta activitat en la configuració territorial.