La història es repeteix: Vilanova reviu els aiguats de 1964, 55 anys després

Mig segle després, la història es repeteix. Vilanova i la Geltrú ha viscut aquest 12 d'agost la pitjor catàstrofe meteorològica de les últimes dècades. Centenars d'arbres arrencats, palmeres per terra, mobiliari urbà arrassat, talls de llum, inundacions, destrosses en vehicles i edificis, enfondraments al port de Vilanova. La ciutat ha quedat ferida i emocionalment, els vilanovins i vilanovines trigaran a refer-se de l'esclafit que a les quatre de la matinada ha escombrat la comarca.

Justament fa 55 anys, un 12 d'agost de 1964, a les quatre de la tarda, Vilanova i la Geltrú vivia un episodi similar que marcaria la història contemporània i quedaria gravat a foc a la memòria col·lectiva. La tempesta va agreujar-se, especialment al nord de la ciutat. Llamps, trons i forts vents van acompanyar una gran tromba d'aigua i calamarsa que va desbordar els torrents de la Pastera i de Sant Joan, generant una enorme riuada que va arrasar amb tot el que trobava al seu pas: des d'animals i conreus fins a vehicles, ponts i les platges. Els aiguats del 12 d'agost de 1964 no van provocar cap víctima mortal -com tampoc ho ha fet la tempesta d'aquest dilluns- però van deixar pèrdues per valor de 100 milions de pessetes de l'època, amb habitatges, infraestructures i camps devastats.

El temporal va deixar a la ciutat fins 88 litres d'aigua per metre quadrat en una hora. Avui, els registres han deixat també xifres rècord: prop de 50 litres per metre quadrat caiguts en mitja hora. Aquest cop, segons el primer recompte del consistori hi ha hagut més d’un centenar d’arbres caiguts, una vintena de palmeres també tombades a terra, desenes de carrers tallats i la circulació interrompuda a la majoria de passos sota la via. També han quedat malmeses unes canonades d’aigua i gas d’un carrer cèntric de la ciutat, s’han constatat danys als patis de diferents escoles i a pistes esportives públiques, i hi ha hagut desperfectes als xiringuitos de les platges.