Els aiguats que van castigar Vilanova fa mig segle

Eren les quatre de la tarda i tot i que ja plovia feia estona, la tempesta va agreujar-se, especialment al nord de la ciutat. Llamps, trons i forts vents van acompanyar una gran tromba d'aigua i calamarsa que va desbordar els torrents de la Pastera i de Sant Joan, generant una enorme riuada que va arrasar amb tot el que trobava al seu pas: des d'animals i conreus fins a vehicles, ponts i les platges. Els aiguats del 12 d'agost de 1964 no van provocar cap víctima mortal però van deixar pèrdues per valor de 100 milions de pessetes de l'època, amb habitatges, infraestructures i camps devastats.

“Al menjador de casa l'aigua ens arribava al coll”, explica Pepi Solé, que tenia 20 anys quan van produir-se els aiguats. Solé vivia a la Sínia Llimonet i recorda com, en inundar-se casa seva, “la nevera i els mobles suraven”, i la família va haver de pujar al pis de dalt per refugiar-se de l'aigua, que era “glaçada”. Ovelles i porcs van morir ofegats, arribant fins la via del tren i la platja. Els danys van ser enormes. “Tot el que teníem plantat es va perdre”, apunta Solé. “Ens van dir que ens donarien alguna cosa, però al final van ser quatre xavos. Vam haver de tornar-ho a comprar tot”, lamenta Solé.

El temporal va deixar a la ciutat fins 88 litres d'aigua per metre quadrat en una hora. Les fotografies disponibles a l'Arxiu Comarcal del Garraf mostren la devastació que va provocar la tempesta: un Seat navegant pels carrers del centre, més cotxes malmesos desperdigats per carrers i places com la de l'estació, les restes a la sorra i al voltant dels torrents observats pels curiosos, els objectes i mobles salvats al bell mig del carrer Unió, motocicletes desballestades... El pont de Ribes Roges, a l'alçada de l'actual rambla de Lluís Companys, va caure, i al carrer Unió el paviment no va aguantar el pes de l'aigua i van arribar a produir-se tres enormes clots.

El president de l'Associació de Veïns Casernes, Octavi Lorente, només tenia sis anys quan el temporal va malmetre la ciutat. Vivia al carrer de Sant Pere, i des del seu balcó va veure com l'aigua, en passar pel carrer del Comerç, s'emportava els animals de les sínies. “Sobre les set de la tarda ens vam assabentar que el carrer Unió, davant de la Paperera, s'havia esfondrat, i com que el meu pare treballava allà vam anar-hi per si li havia passat alguna cosa”. Tot plegat va quedar en un ensurt, però Lorente recorda que van ser molts els danys materials a la fàbrica de paper, i com l'aigua es va arribar a emportar una de les parets a l'alçada de la plaça de les Casernes. La Fàbrica de gas, al barri de Mar, també va inundar-se i no va funcionar fins al cap de dos dies, i les comunicacions i el servei d'electricitats i d'aigua corrent van patir restriccions durant algunes hores. El temporal també va afectar les platges, atès que la força de l'aigua va fer desaparèixer bona part de la sorra, especialment allà on desembocaven els torrents.

“La tromba d'aigua que va assotar la ciutat”, titulava el Diario de Villanueva y Geltrú en un suplement especial publicat el 14 d'agost de 1964. La publicació assegurava que “no es recorda tempesta igual des del 13 de setembre del 1923”, i que efectius dels Bombers, la Guàrdia Civil, la Policia de Trànsit i la Creu Roja van participar en els treballs d'emergència. A la UPC es van instal•lar matalassos perquè hi poguessin dormir algunes de les persones que van patir danys a casa seva, atès que es van inundar molts habitatges. Segons el setmanari, 1.700 hectàrees de conreus van quedar malmeses, uns cinquanta vehicles van patir desperfectes i un home, després d'haver estat arrosegat per les aigüesal llarg d'un quilòmetre, va salvar la vida després de poder agafar-se a la corda llançada per un efectiu de la Creu Roja. Tot plegat un capítol tràgic de la història de Vilanova que ha quedat gravat en la memòria de qui ho va viure en primera persona, ara fa 50 anys.

Imatges cedides per l'Arxiu Comarcal del Garraf