Jordi Sàbat: “Busquem que els temes que tractem al Vilapensa connectin amb el dia a dia de les persones”

La cinquena edició del festival filosòfic Vilapensa ja és aquí. Entre els dies 4 i 10, Vilafranca del Penedès es tornarà a convertir en la capital catalana de la filosofía i, un any més, darrera de tot l’entramat de la cita hi és el seu creador, Jordi Sàbat que durant aquests anys ha transformat en realitat  les seves inacabables idees de treball

• Com es presenta aquesta cinquena edició del festival?
Un dels objectius inicials del Vilapensa era expandir-nos com una taca d’oli tant entre els ciutadans i ciutadanes i pels municipis de la comarca i la realitat és que, mica en mica, no hem anat aconseguint i l’èxit del festival sembla un any més assegurat
 

• Quin és el secret per a que una cita d’aquestes característiques arribi a tanta gent?
Nosaltres busquem sempre la filosofía pràctica. Anem a la recerca de temes i de ponents que ens introdueixin en qüestions aplicables a la vida diària de les persones. Parlem de filosofía sí, però, al mateix temps, de preocupacions i pensaments que tothom es planteja en un moment o altre d’una jornada normal.
 

• El que costa més, potser, és trobar el tema genèric al voltant del qual gira el festival cada any?
El cert és que no. La llista de temes que tenim damunt de la taula és molt àmplia perquè, com deia, tractem de buscar, en tot moment, qüestions de la vida quotidiana. En l’edició d’enguany parlem de desig i passió i ja et puc dir que tinc pensat el tema de l’any que ve, encara que no l’avançaré pas encara.
 

• Una de les empremtes característiques del festival és la rellevància i la varietat que tenen els ponents que es conviden, com s’aconsegueix?
Amb molt de treball i constància. Contactem amb molts especialistes de molts àmbits i tenim un prestigi d’aquests anys que ens facilita la tasca. Aquesta vegada, per exemple, tindrem al filòsof i sociòleg francès Gilles Lipovetsky i, des d’un altre camp totalment diferent, també comptarem amb la participació del periodista Tomás Alcoverro, Només són dos exemples d’un ventall de ponents de primer nivell
 

• En el món que vivim un festival per a reflexionar i pensar és més necessari que mai?
Sí. En el conjunt de la societat crec que cada vegada es fan més coses sense pensar, de manera rápida i irreflexiva. El món digital ens impedeix aturar-nos i valorar. Sabem el que volem i ho podem aconseguir molt de pressa, però sovint no sabem perquè ho volem. Ho tenim i ja està.
 

• Per cert, com valora des de la seva perspectiva la incertesa que planeja damunt de la filosofía en el món de l’ensenyament?
Es un fet del tot incomprensible. Jo he parlat amb molt docents de filosofía i no s’ho expliquen. També estic en contacte permanent amb la facultat i des d’allà m’asseguren que ningú del departament s’ha posat en contacte amb ells per a plantejar el tema i advertir sobre aquesta intenció.
 

• Vilapensa, precisament, es marca com un dels seus objectius arribar als insituts no?
Sí. No és una feina senzilla, però un dels objectius del festival és portar la filosofía a aules de 4rt d’ESO i 1er de Batxillerat de diferents instituts de la comarca. Hi ha caps d’estudi que s’han mostrat molt interessats en la iniciativa i, mica en mica, anem avançant.
 

• Com definiría el Vilapensa després de cinc edicions?
Crec que és un festival que no té res a envejar a d’altres que es fan arreu d’Europa. Des del rigor i la seriositat i amb un finançament adequat, hem creat una cita de la que Vilafranca es pot sentir molt orgullosa. També voldria remarcar que res de tot això hauria estat posible sense la implicació del Vinseum i de l’Ajuntament que, des del primer moment, es van mostrar molt interessats en tirar endavant el projecte. I no hem d’oblidar que el Vilapensa i amb ell Vilafranca van ser pioners a nivel català i estatal. El primer any del festival només a Barcelona es feia una trobada de les mateixes característiques.