Nou relats per a la reflexió

Des de l’any 2008, en què va publicar Pic, repic i repicó: és festa major!, havia mantingut un silenci literari que a molts ens sabia greu, perquè en valoràvem molt el domini de la llengua i dels registres, la capacitat per crear personatges vius i actuals, la cultura tan present a la seva obra... A finals de 2021, ens ha sorprès gratament amb una incursió en la literatura per a adults en què confirma totes les valoracions que hem apuntat i encara n’hi afegeix una, que no goso qualificar de nova, però sí de molt potent i present en els nou relats que formen el seu darrer llibre: la capacitat d’emocionar, d’obrir portes, de crear esperança, un dels eixos vertebradors de cada un dels relats. Aquesta capacitat, com he apuntat, és a la base de totes les històries i Josep Maria Albet l’ha sintetitzada, al breu pròleg amb què s’obre el volum (p. 9-10), en dues paraules de la mateixa família, “lluita” i “lluiten,  que repeteix vuit o nou vegades amb molt d’encert, perquè les nou històries que formen el llibre són una mostra clara de l’esforç per sobreviure, per sortir del pou, per trobar un bri de felicitat. El mateix Albet al pròleg n’ha resumit el contingut: “És un llibre escrit per desvetllar sensibilitats, és un llibre vivencial, un devessall de sinceritat, un sanglot del cor, el recull del sentiment d’unes ànimes empresonades dins d’un cos.” (p. 9). El contingut dels relats és aquest, aquesta lluita per la supervivència, per acceptar-se un mateix i que t’acceptin, malgrat les diferències, malgrat les mancances, malgrat les dificultats i les pors. I les vides del Fidel, la Gemma, la Nanci, l’Esperança, el Narcís... en són el paradigma.

Aquestes històries, a més a més, són obres literàries, com he apuntat, perquè Xavier Hernàndez no es conforma emocionant-nos o fent-nos veure una realitat que massa sovint ignorem; ell és conscient que crea, que fa literatura. Per això hi trobem aquesta riquesa i cura en la llengua; aquesta varietat de registres, que en part ja li coneixíem, però que aquí és un esclat, sobretot en la tria dels diversos narradors; aquesta preocupació per l’estil, que notem en la tria d’epígrafs, en el simbolisme d’alguns noms o d’algunes circumstàncies, en els recursos literaris tan encertats i tan útils per connotar personatges o situacions (enumeracions, comparacions, metàfores...); aquesta utilització de referents culturals que solquen l’obra de cap a cap (Beethoven, Vermeer, Paulo Coelho, Caravaggio, Francis Bacon, Rodoreda, Josep Llimona, Víctor Català...) i que s’hi imbriquen amb una perfecció sorprenent, sense que en cap moment ens semblin gratuïts o pedants. Per tot això i molt més que he de deixar a la descoberta del lector, ja que m’estic passant de l’espai habitual d’una ressenya, em sembla un gran encert que el Grup Entrem li hagi encarregat aquesta obra per commemorar els 25 anys del seu Centre Especial de Treball, alguns treballadors del qual han estat la font d’inspiració i d’informació a l’hora de crear els personatges principals dels relats, com queda ben clar a l’”Endreça final” que signa el mateix Xavier Hernàndez Ventosa. Esperem que li arribin molts més encàrrecs d’aquesta mena, si això ens ha de permetre de gaudir de l’obra literària de l’autor, entre altres, de La nit que van plorar per mi (1996) o El Joc de la Guineu (2008).

Títol: Balla,esperança, balla i vuit relats més
Autor: Xavier Hernàndez Ventosa
Il·lustradora: Anna-Lina Mattar
Editorial: Edicions i Propostes Culturals Andana
Lloc i any d’edició: Vilafranca, 2021
Nombre de pàg.: 79

Pere Martí i Bertran (Professor i escriptor)