L’any de l’estrella s’il·lumina a la FHA

Comissariada per Tini Hervàs, des del passat dia 7 de maig de 2022 es pot visitar a la Fundació Hervàs Amezcua (FHA), de Gavà, L’any de l’estrella, una exposició en la qual es pot contemplar una selecció dels dibuixos en blanc i negre que la pintora Adelaida Murillo va realitzar per il·lustrar el llibre de poemes L’any de l’estrella (Edicions Trípode, 2021), de Teresa Costa-Gramunt. Juntament a aquesta mostra s’exposa un conjunt d’obres plàstiques en diferents tècniques artístiques elaborades en els últims temps per Adelaida Murillo. Aquestes creacions pictòriques il·luminen amb la paleta característica de l’autora el viatge expositiu que constitueix L’any de l’estrella, que es podrà veure fins al dia 31 de maig.

Des de l’inici dels temps que els llibres, ja fossin tauletes de fang, papirus, lligalls incunables o volums en paper imprès, havien anat acompanyats d’imatges realitzades en diferents tècniques artístiques. La popularització de les publicacions ha anat negligint la inclusió d’imatges posades de costat als textos que inviten a una exploració aprofundida i que la imatge realça. Aquest és, doncs, un espai artístic i cultural a reivindicar en els nostres dies, en el ben entès que és possible resseguir els estils artístics en la Història de l’art a través de la realització de llibres il·lustrats en un recorregut visual a través del temps i de les sensibilitats artístiques que marquen amb segell propi les diverses èpoques.

Així és com la memòria visual ens retorna als misteris divins expressats en les il·lustracions dels Beatus medievals tant com ens trasllada als dibuixos imponents del renaixentista italià Leonardo da Vinci, o als gravats de Albert Durer, el renaixentista nòrdic, i més a prop en el temps podem tornar a la nostra retina la memòria dels gravats del modernista Alexandre de Riquer o els gravats noucentistes de Louis Jou o Enric-Cristòfol Ricart, exemples tots ells de la concepció dels llibres també com a objectes d’art.

A la vista de les il·lustracions d’Adelaida Murillo, en aquesta ocasió per a L’any de l’estrella, no podem deixar de rememorar el fil subtil que recorre la Història de l’art, per més invisible que a vegades pugui semblar respecte de la creació artística realitzada per dones. Aquest fil creatiu ens porta a enllaçar amb la imaginació plàstica de la monja Ende, o Eude, quan en el silenci del seu monestir realitzava els dibuixos miniats que il·lustren el Beatus de Girona, del segle X. Aquestes il·lustracions, també anomenades il·luminacions, són una poètica de la imatge que harmonitza la forma i el color que arriba fins al talent creatiu d’Adelaida Murillo que, com l’avantpassada, amb els seus dibuixos no només representa motius del text sinó que els interpreta segons la seva sensibilitat artística i espiritual, de manera que l’obra artística resultant tant tradueix la nostra època: el segle XXI, com és obra del seu personalíssim estil imaginatiu. Estil que reverbera de llum i colors vius en les obres plàstiques ara exposades a la FHA, obres que han trobat correspondència amb les paraules que jo mateixa havia escrit en el meu text de presentació de L’any de l’estrella: «Hi ha diverses formes i colors de la llum a L’any de l’estrella, llibre que aplega poemes del concret de la vida humana i els seus avatars, però també de l’abstracte o de l’espiritual de la vida humana mentre es va fent descobrint-hi l’ànima sense topants». Estem parlant de l’ànima perenne que sustenta la creació de la vida sempre en evolució.

Sens dubte tot creador, tot poeta, tot artista, s’enfronta al repte de dialogar amb el temps i de desafiar la mort amb una obra que es vol perdurable. En aquestes obres recents d’Adelaida Murillo s’hi aprecia un treball inèdit sobre la percepció del paisatge, tal vegada resultat dels temps reclosos a què ens va obligar la severitat de la pandèmia que ens va assolar en els quals vèiem el paisatge a través d’una finestra, un balcó, un pati, una terrassa. Un fruit del temps que és sobrepassat a través de la pràctica de art, i és així com Adelaida Murillo ha pintat uns paisatges que són l’estilització de paisatges interiors, espirituals, paisatges metafísics que es manifesten en una sensual festa pictòrica, es concreten en una dansa abstracta de colors vibrants, que són una resposta artística d’alt valor cromàtic a l’esdeveniment que és la vida en tot moment, en tot espai, en tota circumstància.