'Finestra oberta al vol dels ocells' d'Isabel del Pilar Valero Herrera. Eix
Pere Martí i Bertran |
Vilafranca del Penedès
16-05-2022 17:37
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El darrer poemari d’Isabel del Pilar Valero gosaria dir que és una continuació, o potser fora millor dir una expansió o un aprofundiment, del recull anterior, Tessel·les (Gregal, 2019), al pròleg del qual Pili Garcia, a qui l’autora dedica un poema del nou llibre (“Vibra l’aire”, p. 49), ja ens advertia: “La poesia de la Pilar Valero és música.
La poesia de la Pilar Valero està escrita per a ser llegida en veu alta.” L’afirmació va com l’anell al dit d’aquesta cinquantena de poemes (més dues proses poètiques), distribuïts en tres seccions gairebé simètriques, que formen Finestra oberta al vol dels ocells. I ho dic per una raó doble: d’una banda, perquè, malgrat tractar-se de poemes escrits en versos lliures, tenen una gran musicalitat, i de l’altra, perquè la música és el fil conductor del nou poemari; una mena de leitmotiv central que ho tinta tot, des de la coberta, passant pels paratextos (la dedicatòria, amb fotografia inclosa dels músics familiars, o el primer epígraf, amb versos de Verdaguer, en són exemples) i acabant, naturalment, en els poemes, els títols dels quals, sobretot a la primera secció, ho diuen tot: “Tonada”, “Eurítmia”, “Assonància”, “Arabesc”, “Luthier”...
Però compte, perquè la música per ser escoltada en plenitud (potser podríem dir viscuda i tot) necessita el silenci, un altre element clau del poemari, i de l’obra de la Isabel del Pilar gosaria dir, ja que el volum anterior acabava, significativament, amb el mot “silenci”. Un silenci que aquí també tanca uns quants poemes i que, metafòricament, pot ser poblat per la nota més alta del pentagrama (“Tinta”, p. 51), pot ser emmudit per l’aigua (“Vibra l’aire”, 49), pot necessitar refugi (“Sotilesa”, p. 67), pot ser un “laberint vaporós” (“Teixit”, p. 70) o pot ser el títol d’un poema que en el fons és una paràfrasi poètica d’una posta de sol (p. 79). Però el poemari és molt més que aquesta aparent paradoxa que uneix música i silenci, és un cant a la natura, a la vida, a l’assumpció serena del pas del temps. Per això us animo a llegir-lo amb les paraules finals del pròleg de Cristina Álvarez Roig: “Us convido a contemplar a través d’aquesta finestra oberta a l’ànima i al vol de tants ocells aquesta bella rapsòdia interpretada per Isabel del Pilar Valero Herrera, no sense els silencis i les pauses de què neix l’excelsa música de l’existència.”
Títol: Finestra oberta al vol dels ocells
Autora: Isabel del Pilar Valero Herrera
Editorial: Stonberg
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2021
Nombre de pàg.: 83
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
