El vilafranquí Jordi Casanovas, Premi Nacional de Cultura 2022

La ballarina i coreògrafa Núria Guiu; l'associació d'escriptors PEN Català pels cent anys de defensa de la llibertat d’expressió i de la literatura i la llengua catalanes; el dramaturg vilafranquí Jordi Casanovas; el projecte cultural Càntut. Cançons de tradició oral per difondre el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines; i l'escriptora Rosa Fabregat han estat distingits amb els Premis Nacionals de Cultura 2022, que ha anunciat el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). L'acte de lliurament ha tingut lloc a l'auditori Fundació Miró de Barcelona. Els guardons són la distinció cultural més important del país i s'atorguen anualment a persones, entitats o institucions que hagin contribuït a la creativitat.

Pel que fa a Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978), el plenari posa en valor la seva proposta de teatre documental amb un component social i polític que li ha permès denunciar aspectes de la societat que "de forma habitual no es troben als escenaris". "El seu exercici de desconstrucció relatiu a la societat catalana o a la seva capacitat d’autocomprensió ha trobat també l’aplaudiment en altres llocs del món", s'afegeix. Casanovas ha escrit més d’una trentena de textos, que s’han representat a diversos països del món i ha estat impulsor de projectes de difusió de la dramatúrgia catalana contemporània.

Casanovas ha agraït aquest reconeixement a les seves propostes teatrals i al "risc pres amb el teatre documental", un estímul per seguir arriscant en aquests temes, amb l'actualitat, perquè te sentit que estiguin a l'escenari i que el teatre connecti amb la realitat immediata". El dramaturg ha reconegut que és molt prolífic com a creador, i ha dit que això és perquè l'apassiona el teatre i perquè les obres són la via que ha trobat sempre per respondre's preguntes.

El plenari del CoNCA destaca de Guiu (Mollet del Vallès, 1985) la seva proposta de llenguatge artístic i codi propi com a creadora on indaga com a coreògrafa la relació de la dansa amb l’entorn digital, "sempre amb una mirada socioantropològica". Graduada a l’Institut del Teatre en dansa clàssica, va formar part d’IT Dansa i posteriorment ha treballat com a ballarina en diverses companyies internacionals. A més de la seva excel·lència artística, gaudeix d’una gran projecció nacional i internacional, que ha trobat suport en diverses estructures i festivals d’arreu d’Europa.

Guiu ha rememorat avui els seus inicis en el món de la dansa, i com ha anat canviant la relació amb el seu propi cos, havent superat fins i tot un trastorn alimentari de molt jove. La ballarina ha dit que la dansa i el moviment tenen molt a veure amb una manera de sentir, amb com "ens entenem, ens llegim i ens valorem". La coreògrafa també ha reclamat més atenció i recursos per un sector que veu molt precaritzat.

De la seva banda, la distinció al PEN Català arriba coincidint amb els seus 100 anys de defensa "continuada" de la llibertat d’expressió i de la literatura i la llengua catalanes. El PEN Català és el tercer dels centres creats arreu del món a partir de la crida del PEN Club, nascut a Londres el 1921, a crear una xarxa internacional en defensa de la lliure circulació d’idees i la llibertat d’expressió a tot el món. Per al CoNCA, és un exemple del valor de la creació, de la solidaritat i de l’intercanvi franc entre literatures i cultures en el nostre temps convuls i una manera de recordar que els conflictes, la censura i la violència sempre poden trobar un espai de pau en les lletres, en les arts.

Àngels Gregori, la seva directora, ha celebrat que el premi arribi coincidint amb el centenari d'aquest ens. No obstant això, ha dit que hi ha molta feina per endavant i ha apuntat que els últims anys han hagut de lidiar amb problemes de llibertat d'expressió més a prop de casa que de costum, tant en el món de les arts com en la llengua, en referència a situacions viscudes a l'Estat per exemple amb músics com Valtonyc.

Sobre el Càntut, ha rebut la distinció per la vàlua del projecte nascut l’any 2012, que recull i difon el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines amb una clara vocació intergeneracional i de donar valor a la tradició apropant-la a l’actualitat, així com per "l’encert en la innovació" i la capacitat de projecció d’un aspecte "sovint menystingut de la cultura".

Francesc Viladiu Llanes, Albert Massip Pinatella, creadors de la iniciativa, han considerat que "el que es distingeix" amb el premi és la tasca de "dinamització" de tot un repertori de transmissió oral, preexistent, però que ha anat quedant en desús. "No hem inventat res", afegeixen, però sí que han estimulat la col·laboració amb músics actuals perquè els ajudessin a intentar transmetre i prestigiar tot aquest patrimoni. Músics com Carles Belda, Carles Sanjosé, Paula Grande o Anna Ferrer, han enumerat.

Finalment, de Rosa Fabregat (Cervera, 1933) en destaquen la seva llarga trajectòria literària i de compromís cultural des que va començar a escriure als 14 anys. S'ha dedicat principalment a la poesia, però també la novel·la i l’assaig, des de "llocs innovadors per a la seva generació, com ara la ciència-ficció i el feminisme". Pel Consell, la seva trajectòria literària és "constant i perllongada, sempre atenta a la problemàtica contemporània, sense renunciar a la confrontació entre realitat i la interpretació lírica".

Fabregat ha sigut la més emocionada dels premiats, i de fet, no ha pogut contenir les llàgrimes quan la seva neta i l'escriptora Laia Noguera li han lliurat el guardó. En un discurs igualment carregat d'emoció, l'escriptora ha assumit que ja no es troba en la plenitud que la va dur a ser una professional destacada i una escriptora prolífica, però ha dit que potser aquest guardó li aportarà nova "vitalitat". Fabregat ha clos el seu parlament amb un "Visca Catalunya lliure i feminista (feminista amb majúscules)!" que ha arrencat una gran ovació a la sala.

Per cloure l'acte, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reivindicat la cultura com un bé "no estàtic, sinònim de transformació i progrés", que ajuda a crear "referents i espais compartits". Als premiats, el president els ha agraït la seva importància com a representants d'un sector la funció social i política d'empoderament de la qual "cal reforçar". Aragonès ha conclòs assegurant que és a través de la cultura que Catalunya es projecta més enllà de les seves fronteres, i és font de reivindicació "d'una llibertat individual i col·lectiva que mai ens podran treure".

Uns Premis Nacionals amb canvis

Els Premis Nacionals van ser instituïts per la Generalitat republicana el 1932, es van interrompre amb la Guerra Civil el 1938 i es van reprendre el 1982 amb l’arribada de la democràcia i el restabliment de la Generalitat de Catalunya. El 1995 va crear la denominació de Premis Nacionals de Cultura per a uns premis que s’atorgaven a diversos àmbits culturals i disciplines artístiques.

Des del 2009, el CoNCA atorga les distincions, quan el Parlament va crear l'òrgan. Ja sota la direcció del CoNCA, els Premis Nacionals de Cultura continuen evolucionant amb l’objectiu d’adaptar-se als nous temps i transcendir els sectors culturals. Així doncs, el 2013 es va aprovar un decret que limitava els guardons a una única categoria, Premi Nacional de Cultura, sense fer distincions per sectors i limitats a un màxim de deu.

A partir del 2020, amb l'objectiu d’incrementar el reconeixement i el prestigi de la màxima distinció cultural del país, el plenari del CoNCA els torna a reformular i limita a cinc les persones o entitats guardonades per la difusió de la seva obra, de la seva trajectòria intel·lectual, artística o d’identitat compartida.