Vilanova remodela l'espai en memòria de Lluís Companys en el 140è aniversari del seu naixement

Aquest 21 de juny se celebren els 140 anys del naixement de Lluís Companys. Per commemorar-ho, l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, i la regidora de memòria Històrica, Blanca Albà, han visitat el nou espai en memòria de Lluís Companys que s'ha ressituat al capdavall de la rambla que porta el seu nom.

Des de la Regidoria de Memòria Històrica es treballa per la dignificació dels espais de memòria de la nostra ciutat. En el cas del reconeixement fet al president Lluís Companys, fins ara se situava a la mateixa rambla que porta el seu nom en forma de  monòlit amb una placa commemorativa. Amb els anys, havia quedat desmillorat i mal ubicat en funció de la remodelació del passeig de Ribes Roges i el passeig del Carme.

Amb aquesta actuació que ara s'inaugura s'ubica la placa en un lloc més indicat, i es dignifica la seva estructura. La proposta s'ha treballat amb la Comissió de Memòria Històrica de Vilanova i la Geltrú. El disseny i l'execució han anat a càrrec de l'equip de Coordinació i Seguiment Integral de l'Ajuntament i la Unitat de Serveis Municipals.

S'ha instal·lat al paviment una senyera que porta cap a un banc, i al darrera hi ha la mateixa placa que hi havia, però a una alçada on es pot llegir millor.

L'alcaldessa ha explicat que “el monument es va instal·lar el 1990, amb la creació d'una de les rambles principals de la ciutat, a la que es va donar el nom de Lluís Companys. Ara s'ha posat més alineat amb les obres del passeig, i és més visible en el pas entre el passeig del Carme i el de Ribes Roges”. Durant la visita, Arnau també ha destacat que les quatre barres al terra donen visibilitat a l'espai, i que al banc s'hi posarà la frase del president Companys: “Per Catalunya i tot el que representa de pau, justícia i amor”.

Lluís Companys

Lluís Companys (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), president de la Generalitat de Catalunya, moria afusellat el 15 d'octubre de 1940. Va ser detingut a l'exili a Ar Baol-Skoubleg (Bretanya) després de passar per Perpinyà i París, des d'on treballava per mantenir la Generalitat. Va morir afusellat al castell de Montjuïc, com a president de la Generalitat de Catalunya, després d'un judici sumaríssim per part de l'estat espanyol.