Ramon Mirabet i el públic: un binomi harmònic

Diuen que el gest fa les persones; i si no les fa, les mostra. El binomi harmònic entre Ramon Mirabet i el públic va esclatar de forma inoblidable la nit del passat divendres, en el retorn del Festival Sons Solers de Sant Pere de Ribes.

El santfeliuenc de naixement i sitgetà per amor va fer gala del seu talent més enllà de la música durant l’actuació a l’amfiteatre de la Finca Mas Solers. Els centenars de vídeos a les xarxes ho palesen. Les mirades i el cant del públic en l’acústic que es marcà Mirabet a la pista són la prova irrefutable d’una amistat merescuda, després d’infinitat de gires, quatre àlbums i desenes de singles que han esdevingut quasi himnes.

En la seva tercera visita al Sons Solers, l’autor i músic –que reclama la llibertat, el dret de tornar a començar i que casa és allí on hi és el cor– va consumar l’èxit merescut, amb una humilitat sublim que no amaga el poder d’encanteri que desplega en cada concert. I és que va ser qui va aplegar el públic, dispers abans de la seva intervenció, en un escenari que comparteix amb grans músics, també pel seu tarannà, la seva qualitat i la seva proximitat. 

El Sons Solers ja és també casa seva i és casa de tothom qui s’hi va acostar per una enyorança de festival que va més enllà de la música. Joves i més grans, famílies, parelles i esperits melòmans i també esperits del gaudi es varen retrobar en un paratge, que en paraules de moltes persones assistents, “és un espai per venir, es faci el que es faci”.

El capvespre, després de l’obertura de portes, va reunir tothom als Jardins Mònaco entorn les delícies de Machinda DJ i la zona gastronòmica, on un Mirabet descalç es va deixar veure també gaudint de l’ambient. Tot seguit –aclamat per l’organització del Monocicle i rebut amb estima– va actuar el jove Paunezz, qui amb la mallorquina Maria Jaume –amb la seva perfumada i suau veu i proposta musical– van cridar el públic a fer un pas endavant fins a l’amfiteatre; un espai envoltat de barres, decorades i ambientades al més pur estil Solers: per a recordar.

L’àrea de les Food Trucks va viure uns petits moments d’incertesa, ja que es va perdre la connexió elèctrica i no es va poder servir tot allò que es volia. Però res va desesperar un públic amant de l’slow festival que convida a passejar sense massificacions, sense presses i ben servits –a l’ànima i al cos– en altres espais del recinte.

L’esclat final va arribar sota la batuta del geni que fa ballar tothom: un radiant i vibrant Miqui Puig DJ que va tancar la nit entre clams i somnis.

Un èxit, en resum, tant per a l’organització com per a les persones que van participar de cada racó i de cada moment amb els cinc sentits: música per sentir, àpats per tastar, vegetació per olorar, amics i família pel tacte i paisatge natural i arquitectònic per admirar. Una joia de l’estiu i un gran pas endavant després dels dos anys de pandèmia en què el Sons Solers s’esperava amb més delit que mai.