Els bastoners de Vilafranca celebren el 80è aniversari de la recuperació fent ballar exmembres dels anys 60

Des de la colla actual, tots ells al voltant de la vintena d’edat, fins a la dels anys 60, que ronden precisament la setantena. Totes les colles vilafranquines, des de la V fins a l’actual XI, tornaran a agafar els bastons i enfaixar-se amb motiu del vuitantè aniversari de la recuperació del ball. Una efemèride que celebraran amb una cercavila el dia 27 d’agost pels carrers més cèntrics de la vila.

Les diverses colles vilafranquines, però, no aniran soles. Les acompanyaran tres altres balls de bastons centenaris del Penedès: Sant Quintí de Mediona, El Vendrell i Llorenç del Penedès. De fet, aquest últim va ser el que fa vuitanta anys va apadrinar i ensenyar als vilafranquins a ballar aquest tan arrelat ball de bastons al Penedès. Uns orígens relacionats amb associacions catòliques i posteriorment escoltes.

La cercavila engegarà a la plaça de la Vila a les sis de la tarda, per posteriorment enfilar pel carrer de la Cort, plaça Constitució, plaça de l’Oli i finalitzar davant l’emblemàtica basílica de Santa Maria. Aquesta cercavila es complementarà amb una visita prèvia a la flamant Casa de la Festa Major, on es deixaran exposats els diferents banderins insígnia de cada colla. Fidel als seus orígens, els bastoners de Vilafranca són l’únic ball de la Festa Major que encara manté el relleu generacional per colles.

Un sopar de germanor, amb els corresponents discursos de membres de totes les colles, clourà l’acte central de la celebració d’aquest vuitantè aniversari. Aquest comptarà amb la presència de veterans com el Jaume Massanell, de la primera colla que va recuperar el ball l’any 1942. Això sí, l’acte és només un de molts d’altres que hi ha previstos i que van començar amb el vermut electrònic que va tenir lloc el passat 22 de maig a la plaça Penedès.

Tot i celebrar enguany aquests 80 anys, el ball de bastons de Vilafranca és de fet un dels balls amb més recorregut dins de la més típica, amb referències escrites que remunten el segle XVII. El que se celebra, així doncs, és la recuperació d’aquest els anys posteriors a la Guerra Civil, després d’un període de temps sense colla pròpia a la capital del Penedès. Un ball, doncs, molt arrelat a la vila i al Penedès i amb més bon estat de forma que mai, com la fita del rècord de pavanes d’enguany prova.